TEMA 5: VIURE MÉS, VIURE MILLOR

TEMA 5: VIURE MÉS, VIURE MILLOR

Malalties mentals

Malalties mentals: pertorbació de la salut mental on els canvis de pensament, estat d’ànim o comportament són greus.  Hi ha varis trastorn, entre els quals destaquen:

• Esquizofrènia: s’inicia entre els 15 i els 25 anys, i el pacient veu distorsionada de manera important la seva facultat de raonar i les seves percepcions. Poden tenir al·lucinacions, deliris, etc. Afecta les relacions socials del malalt.
• Trastorns d’ansietat, tenen en comú una por o temor intensos.
• Depressió: malaltia mental més comuna. Els símptomes són: tristesa excessiva, desinterès en activitats lúdiques,...
• Trastorns de la conducta alimentària: solen començar en la adolescència o joventut. Afecta en la gran majoria a les dones. Les més comunes són l’anorèxia i la bulímia:

• Anorèxia nerviosa: persona massa prima, però pensa que està molt grassa o que s’engreixarà si menja amb normalitat. Es nega a menjar o pren menys calories de les necessàries. Nega el perill al qual exposa la seva vida. En les dones sol desaparèixer la menstruació.
• Bulímia: persones amb un pes normal o una mica “grassona” que presenta episodis de menjar desmesuradament que van seguits de sentiments de culpa, per la qual cosa intenta eliminar el que s’ha menjat mitjançant el vòmit, exercici excessiu, laxants...

• Síndrome de la dèficit d’atenció i hiperactivitat: Nens amb problemes de control d’energia i d’atenció. S’obliden del que han fet, parlen massa, es distreuen fàcilment...
• Trastorn de la personalitat: Diversos trastorns que es caracteritzen per patrons rígids i no apropiats de comportament.
• Demència: pèrdua progressiva de les capacitats mentals, fonamentalment la memòria. La més comuna és la malaltia  d’Alzheimer.

Conductes addictives

S’engloben dins del camp de les malalties mentals, ja que la persona que pateix una addicció experimenta canvis en el seu comportament.

Addicció: abús d’una substància, drogodependència o drogoaddicció.

• Una persona pateix un trastorn per abús quan el seu ús interfereix amb la seva vida normal i les activitats diàries d’aquella persona
• Hi ha dependència quan la persona passa la major part del temps en activitats relacionades amb obtenir i consumir la droga
• Els símptomes d’abstinència apareixen quan es deixa de consumir la substància, i són específics de cada droga

Hi ha diverses conductes que no impliquen el consum de drogues i són potencialment addictives: el joc, la feina, les compres, internet, etc. Els components fonamentals de les addiccions serien la pèrdua de control i la dependència.

Les drogues

Droga: tota substància que, introduïda en l’organisme, és capaç de produir canvis en el cervell que comporten alteracions del comportament, condueixen a processos d’abús i dependència i provoquen un impuls irreprimible a prendre la substància, sigui per obtenir-ne els efecte o per evitar el malestar de l’abstinència. Hi ha tres grups, segons els seus efectes:

• Depressores del sistema nerviós. Produeixen somnolència, alentiment de les reaccions i reducció de les freqüències cardíaca i respiratòria. A curt termini poden produir excitació i estimulació. Ex: alcohol, pastilles per dormir, heroïna...
• Estimulants del sistema nerviós. Augmenten l’atenció, redueixen la son, proporcionen una sensació de major rendiment físic i mental i fan perdre la gana. Ex: amfetamina, cocaïna, cafeïna, nicotina...
• Pertorbadores del sistema nerviós. Alteren les funcions psíquiques bàsiques, de manera que dificulten la concentració, l’atenció, el raonament i la memòria, entre altres. Ex: al·lucinògens( LSD, fongs), cànnabis, dissolvents volàtils, èxtasis...

Les persones consumeixen drogues perquè els produeixen efectes agradables. Són els efectes desitjosos de la substància. Però també, en funció de la dosi, apareixen els efectes indesitjats, resulten desagradables. Quan fa un temps que es consumeix una droga, apareixen efectes indesitjats, tan físics com psicològics i socials.

Els efectes socials són molt greus: disminució rendiment escolar i laboral; deteriorament relacions socials i familiars; greus problemes econòmics; accidents de trànsit; conductes delictives...

Tractament de malalties: fàrmacs i medicaments

Medicaments: productes que fem servir per curar, alleujar, prevenir o diagnosticar una malaltia.

Els medicament contenen un fàrmac o més d’un.

Fàrmac: substància que fan que els medicaments tingui les seves propietats, els fàrmacs són els principis actius dels medicaments.

Els medicaments poden donar lloc a reaccions adverses (efectes negatius dels medicaments, no desitjats). Per poder comercialitzar un medicament les autoritats sanitàries han de verificar que els seus beneficis superen les possibles reaccions adverses. Cada medicament s’ha de prendre en la dosis adequada, si se’n pren més no augmenta els seus beneficis i augmenta la possibilitat que apareguin reaccions adverses. Alguns fàrmacs, si s’administren juntament amb altres, interfereixen entre si. Aquestes interaccions farmacològiques, en general, es coneixen.

Com actuen els fàrmacs

Els fàrmacs són capaços d’unir-se a algunes molècules que hi ha a l’interior de l’organisme, anomenades receptors, que solen ser proteïnes, i les sefes funcions es modifiquen quan el fàrmac s’hi uneix. Des que un fàrmac entra en el nostre organisme fins que arriba als seus receptors ha de travessar diverses barreres: la paret de l’aparell digestiu, el fetge... Algunes d’aquestes barreres es poden evitar si es canvien la via d’administració, algunes de les quals són:

• Orals: pastilles, capsules, comprimits
• Sublingual: comprimits que es posen sota la llengua
• Rectal: supositoris
• Injecció: pot ser subcutània, intramuscular o intravenosa
• Intranasal: el medicament es pot administrar amb un nebulitzador
• Tòpica o cutània: és el cas de les pomades.

La recerca i el desenvolupament de fàrmacs nous

Pocs medicaments s’uneixen a un sol tipus de receptor. La majoria s’uneixen a diversos receptors, amb afectes més o menys semblants. Avui en dia se cerquen fàrmacs molt específics, s’uneixen sols a un tipus de receptor, a fi de minimitzar els efectes adversos i aconseguir el màxim benefici.

...