Pla d’inversions i pla de financiació

TEMA 7:          PLA D’INVERSIONS I PLA DE FINANCIACIÓ

1. Pla d’inversions: definició i característiques principals

Per emprendre, per posar en marxa una empresa, es necessiten diners, pocs, molts o moltíssims, però se’n necessiten. Per tant, caldrà fer un estudi de quants diners et faran falta; és el pla d’inversió.

Cal distingir entre el que és despesa i el que és inversió.

Inversió és quan el que compres és un bé imprescindible per a obtenir el producte que fabriques i, per tant, que serà usat per l’empresa i no serà venut. Exemple: terrenys, locals, maquinària, eines, vehicles, mobiliari, ordinadors, instal·lacions,…

Despesa és tot allò que compris que no es consideri inversió. Exemple: matèries primeres, salaris, lloguers, manteniment, publicitat, subministraments, assegurances,…

Una vegada ja saps distingir entre inversió i despesa el primer pas és fer una llista de totes les inversions i despeses , que hauràs de fer per a posar en funcionament la teva empresa, en un full de càlcul que permeti introduir canvis i que ajusti totes les variables afectades per aquests canvis automàticament, de manera que podrem anar temptejant diferents possibilitats o escenaris (pessimista, optimista, etc... ).

Exemple: Local (lloguer o compra), maquinària, eines, vehicles, instal·lacions, mobiliari i béns d’oficina, ordinadors, impressores, xarxa, despeses necessàries per a constituir l’empresa i posada en marxa (advocat, notari, impostos, llicències, assessories, estudis de mercat, promocions, obres del local,…), estoc inicial (matèries primeres, envasos, embalatge), diners al banc, préstecs, pagaments sous i a la seguretat social, subministraments, publicitat,...

El pla d’inversions ha de permetre conèixer no solament les quantitats que ens cal invertir, sinó també els ingressos que obtindrem de les nostres inversions i poder calcular així el rendiment de la nostra inversió. (Cal incloure els ingressos de les nostres vendes).

Quina durada ha de tenir el pla d’inversions? El pla ha de cobrir fins al moment en què la nova empresa estigui en marxa i generi prou recursos de la seva activitat, per retribuir i anar tornant els recursos de tercers (préstecs, crèdits) de manera que ja no es necessitin més recursos de fora de l’empresa.

El pla d’inversions ha d’estar detallat mes a mes, encara que, en una primera aproximació, pot ser suficient fer-ho per trimestres o anualment.

El pla d’inversions ens ha d’indicar quines són les necessitats netes (la diferència entre pagaments i ingressos) al final de cada període (mes, trimestre,..) i l’acumulada (la suma) del període. Aquest última xifra ens dirà quin és el total de recursos que necessitarem, és a dir, el finançament, que haurem d’haver aconseguit abans d’aquell moment.

Per fer el pla d’inversions necessitem saber, per tant, dues coses: les inversions i altres pagaments necessaris per a la posada en marxa de la nova empresa (despeses), i un càlcul dels ingressos que esperem obtenir de l’activitat empresarial (ingressos de les vendes). Les dues quantitats tenen, desgraciadament, un grau més o menys gran d’incertesa.

A part d’indicar-nos quants diners necessitem, el pla d’inversions també ens ha de servir per replantejar-nos el nostre pla de negoci: en hem de preguntar, sobretot pel que fa a aquelles despeses o inversions més importants, si no podríem aconseguir el mateix d’una manera més econòmica o amb una inversió més petita.... perquè la millor font de recursos és estalviar-se inversió o despesa.

• Anàlisi bàsica d’ingressos de les vendes: Si la persona emprenedora sap el preu de venda del producte/servei, podrà fer un càlcul dels possibles ingressos que tindrà en el futur, mitjançant una estimació del nombre d’unitats que pugui vendre o número de serveis que pugui oferir.

Ingressos = preu de venda x número d’unitats venudes

• El punt mort o punt d’equilibri (llindar de rendibilitat)

El Punt Mort és el volum de vendes que cal assolir per a cobrir tots els costos. Si no hi ha mercat suficient per a arribar al Punt Mort, aleshores la idea empresarial no és viable.

Per a calcular el Punt Mort haurà de saber-se els costos que previsiblement tindrà l’empresa però també tenir una idea dels preus de venda dels productes o serveis que s’oferiran. Amb aquesta informació es pot aplicar les següents fórmules:

Punt Mort atenent al número d’Unitats de Producte a vendre en un any:

PM = Total Costos fixes anuals (DFA)/ Marge brut comercial nominal.

Punt Mort atenent al volum de venda de facturació a l’any

PM = Total Costos fixes anuals (DFA) / Marge brut comercial percentual

1. Com i on es poden aconseguir els diners? Finançament de les inversions

Un cop sabem els diners que necessitem el pas següent és detallar com pensem finançar aquest desemborsament, és a dir, d’on traurem els diners.

• Finançament basat en les teves aportacions i les dels teus socis temporals: aportació de l’empresari: ha de fluctuar al voltant del 35%, pot tenir un compte estalvi-empresa que són comptes que durant 4 anys estalvies per crear l’empresa i l’IRPF que tributes és del 15% (més baix), recórrer a la família o als amics (un 25% dels emprenedors ho fan per demanar ajut de diners o d’avaladors de préstecs), anar a societats de capital de Risc (Són  empreses que es dediquen a invertir en aquelles altres, que, encara són petites, tenen un potencial gran. La inversió no sol arribar al 50% del capital), o anar a buscar Business Àngels o inversors particulars (Són persones físiques que generalment són o han estat empresàries, amb un coneixement ampli de determinats sectors i amb capacitat d’inversió, que es dediquen a invertir i a impulsar el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en les primeres etapes de vida). I el micromecenatge o crowdfunding (és un sistema de finançament mitjançant el qual una empresa pot rebre petites aportacions d’un gran nombre de finançadors mitjançant la plataforma d’internet – l’aportació mitjana sol ser de 25 €- (Hi ha la Llei per al foment del finançament empresarial que regula el micromecenatge)
• Finançament mitjançant el lloguer: RÈNTING i LÍSING

RÈNTING: Fórmula de lloguer i que només es pot fer sobre béns mobles. El manteniment del bé recau sobre l’arrendador. No hi ha durada mínima i la quota es totalment deduïble i no hi ha opció de compra. És molt recomanable per a aquells béns que poden quedar-se obsolets ràpidament. Utilitzats amb vehicles i ordinadors.

...