La Reordenació Del Poblament Rural I La Crisi De Les Ciutats Després De La Caiguda De L'Imperi Romà D'Occident I Fins El S. IX

El període comprès entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (l'any 476) i el s. X es coneix amb el nom d'Alta Edat Mitjana. En aquest treball es pararà especial atenció als processos demogràfics i econòmics característics d'aquest moment, és a dir, al reordenament de les poblacions rurals i la crisi de les ciutats. Parlem d'un moment fosc de la història en el qual podem trobar molt poques fonts escrites degut al retrocés de la vida urbana i a la descomposició del poder polític.

Es tracta d'una època marcada pel declivi demogràfic i l'estancament econòmic com a resultat de la nefasta gestió fiscal baix-imperial romana, en el qual el manteniment de l'exèrcit suposava una gran despesa degut a les magnituds del territori dominat i a les contínues intrusions dels pobles germànics a les fronteres. El camp patia moltes càrregues fiscals perquè l'estat pogués fer front a les despeses, però aquesta tendència va arruïnar el desenvolupament agrari, la crisi es va convertir en una causa-efecte ja que l'estat volia recaptar impostos per mantenir-se, però alhora no permetia que el sector rural alcés el cap amb tanta pressió fiscal. L'Imperi Romà no aconseguia recaptar els impostos necessaris ni tan sols amb l'aplicació de les lleis del colonat que impedien als colons abandonar l'estat, primer per fer-los complir amb les seves obligacions fiscals cap a l'estat i més tard lliurant-los d'aquestes obligacions però lligant-los a la terra, que es va convertitr en l'objecte fiscal. Amb les lleis del colonat els pagesos quedaven lliures de pagar impostos tot i que havien de pagar una renda als propietaris de la terra, aquesta dinàmica va portar als terratinents a ser els responsables de retenir els colons cosa que va fer que l'estat anés perdent obligacions i autoritat al delegar el poder als terratinents. D'aquesta manera l'estat anava desapareixent al perdre al sector de població rural per no tenir cap obligació mútua amb ella (impostos a canvi de protecció).

No obstant els esforços, ni l'estat ni els terratinents no tenien suficient força repressora com per retenir els colons, que en vistes del panorama social i econòmic preferien marxar i buscar sort per sí mateixos. D'aquesta manera el flux d'impostos no funcionava i l'Estat Imperial desapareix per aquesta i altres causes, com ara els pactes amb els bàrbars que cada cop estaven més instal·lats en el territori i començaven a guanyar importància política. A causa de l'ensorrament de l'Imperi tota l'activitat econòmica que generava l'estat ara desapareixia donant pas a una forta crisi on la demanda de productes de primera i segona necessitat era cada cop menor. Aquest trencament dels circuits comercials va comportar la creació d'una societat rural sustentada en l'autoabastiment. Així, al s. IV i durant el s. V trobem un fenomen d'abandonament progressiu de les famoses villae romanes que van deixar pas a petites poblacions formades per cabanes i barraques. Les villae van perdre la seva funció inicial com a productores agràries i van ser abandonades o reocupades però sense recuperar la seva funció productora. Les villae estaven a prop de la ciutat i eren terres amb una agricultura especialitzada i intensiva destinada al mercat urbà, on una part de la producció es venia a la ciutat i la resta a altres ciutats, però ara que ja no hi havia comerç la funció de les villae ja no era necessària.

A causa de la crisi que va comportar la caiguda de l'Estat Imperial, les ciutats es van despoblar ja que diversos sectors socials també van desaparèixer com ara els funcionaris de l'estat (la burocràcia imperial es concentrava a les ciutats), l'aristocràcia terratinent, els comerciants (ara ja no hi ha comerç sinó que es tracta d'una subsistència autònoma) i els artesans especialistes (ja que ara la producció de manufactures es realitza domèsticament, per part dels propis pagesos). L'autoabastiment i l'economia de subsistència van ser la base de l'activitat econòmica a partir del s. V a l'Europa occidental, la prioritat per la comunitat pagesa és assegurar la producció d'aliments destinants al consum propi.

Amb la fugida dels colons durant el segle IV, ja havien començat a crear-se assentaments rurals dispersos ubicats en zones marginals, lluny de les planes fèrtils. Aquest tipus d'assentament comencen a intensificar-se molt més amb la despoblació de les ciutats durant el segle V i VI. El sector rural pagès autònom escapa del control estatal, no obstant, a pesar d'haver-se lliurat de les obligacions fiscals la seva economia no és millor. Es viu un procés d'empobriment de les comunitats rurals des del punt de vista del luxe, ja que la prioritat és

...