Fichas de lectura
Enviado por annagm._ • 26 de Noviembre de 2023 • Trabajo • 7.629 Palabras (31 Páginas) • 41 Visitas
Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.
[pic 1]
[pic 2]
Anna González Martínez
Grandes obras de la Literatura
Universal
Curso: 2021-22
1
Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.
ÍNDICE
Càndid o l’optimisme (Voltaire).................................................................................... 3-5 Werther (J.W.Goethe).................................................................................................... 6-7 Madame Bovary (Gustave Flaubert) ...........................................................................8-10 El jugador (Fedor Dostoievski) .................................................................................11-12 Casa de muñecas (Henrik Ibsen) ...............................................................................13-15
El proceso (Franz Kafka)...........................................................................................16-17
2
Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.
CÀNDID O L’OPTIMISME
Autor, títol i data de la 1a edició de l’obra:
DR.RALPH, François Marie Arouet (Voltaire) (1/XI/1755). Càndid o l'optimisme.
Referencia bilbliogràfica completa de l’edició utilitzada:
VOLTAIRE. François Marie Arouet (1996). Càndid o l’optimisme. [Edició de Raval Edicions SLU, traducció i introducció de notes de Jordi Llovet]. Barcelona: SLU
Breu introducció sobre l’autor:
Voltaire és el pseudònim amb el què és conegut François Marie Arouet (París, 1694-1778), pensador i escriptor francès, figura fonamental del segle XVIII i un dels capdavanters de la Il·lustració. Va escriure de tot, obres de teatre, poemes, novel·les, assaigs, treballs històrics i científics i cartes. Va ser perseguit per la censura de l’època per les seves dures crítiques en relació amb la religió i per la seva defensa de la llibertat d’expressió i de la separació entre l’Església i Estat. És recordat sobretot per la seva obra narrativa, “Càndid o l’optimisme” que va escriure quan tenia més de seixanta anys i reflecteix el neguit de Voltaire per com conjugar la realitat d’un món cruel amb una visió optimista de l’existència.
Resum de l’obra:
Càndid és un ingenu jove que viu al castell del Baró de Thunder-ten-tronckh, al costat de la baronessa, el seu fill i la seva filla, Cunegunda. Malauradament, al besar a Conegunda causa la euforia del baró i es veu obligat a abandonar Thunder-ten-tronch. I aquest fet és l’inici d’un seguit d’aventures i desgràcies per a Càndid, Pangloss, Cunegunda i altres personatges que els acompanyaran en un gran viatge a través del qual acabaran veient que la felicitat es troba en una vida en la que es té un objectiu que requereix esforç, és a dir, el treball.
En resum, Càndid narra la historia del viatge que fa el protagonista per a retrobar se amb Conegunda, durant aquest viatge se’ns mostren històries paral·leles que influeixen ens diverses reflexions que es mostren i a més, certes desgracies i complicacions en el trajecte de tots els personatges.
En certa manera, tots els personatges que es troba Càndid lluiten i recorren món en busca de la felicitat, de la mateixa forma que fa ell pensant que aquesta la trobaria en Conegunda i els diners. Una de les qüestions més reflexionades en aquest viatge prové de la filosofia de Pangloss que diu que vivim en el món millor possible i que realment, si succeeixen desgràcies vol dir que havia de ser així i que hauria pogut ser pitjor.
Fragment seleccionat i justificació de la tria:
pg 59-60:”[...]m’he fet vella en la misèria i en l’oprobi, només amb mig cul, i recordant sempre que era la filla d'un papa; em vaig voler matar moltes vegades, però no ho vaig fer perquè encara estimava la vida. Aquesta debilitat és una de les inclinacions més funestes que tenim: perquè, hi ha res més ximple que portar sempre al damunt una càrrega que res no ens priva de llançar a terra?, tenir fàstic de la nostra persona i al mateix temps agafar-s’hi?, en fi, amanyagar la serp que ens rosega fins que se’ns menja el cor?”
En aquest fragment se’ns mostra el fet que els humans tendim a escollir la vida tot i no tenir suficients motius per a seguir vivint. Ens parla del gran temor humà, la Mort. I com davant d’aquesta por escollim el camí més difícil, la vida, ja que
3
Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.
la mort tot i ser la sortida més fàcil ens planteja el gran dubte sobre el que hi hauria després d’ella, davant el desconegut els humans tendim a escollir l’opció sobre la que ja en sabem.
En aquest fragment la Vella fa aquesta reflexió sobre la ridícula tria de la vida al relatar totes les seves desgràcies passades. Realment, davant de tot el viscut hauria sigut més fàcil entregar-se a la mort, però els humans en aquest aspecte som dèbils i tendim a seguir estimant la vida de manera incondicional. I aquest plantejament que ens qüestiona el temor a la mort em desperta un gran interès ja que reflexa com els éssers humans som capaços de seguir amb la vida tot i sentir-nos morts.
Valoració personal:
Ens trobem davant d’un llibre que presenta un gran dinamisme, no abunden les descripcions i a cada pàgina hi poden passar milers de successos, això provoca que la lectura sigui ràpida i permet que el lector pugui fer una bona lectura continuada.
En quant al contingut, ens mostra certes reflexions filosòfiques sobre el sentit de la vida i la moralitat bastant interessants. De vegades, ens exposen situacions ridícules amb intenció irònica com quan Càndid perd els diners o quan afirma no ser una mala persona quan en realitat mata tres persones per motius bastant irracionals. A més a més, es mostra una gran crítica relacionada amb la filosofia de Pangloss de l’optimisme. A partir de les desgracies que succeeixen contínuament, ens mostren que la teoria d’ell és ridícula, no vivim en el millor món possible ni molt menys, i els fets no passen perquè així ho ha volgut el món. També, percebem un masclisme exagerat en el que ens mostra com les dones són usades i tractades com a béns o propietats. Cal afegir, que gairebé tots els personatges femenins són violats en alguna part de l’historia. I aquest masclisme és comprensible donat l’època que parlem on actituds i actes masclistes són normalitzats. De fet, el protagonista tracta a Conegunda com a propietat i la visió que té d’ella és la d’una dona fràgil que necessita el seu rescat.
...