Vocabulario oposiciones técnico superior en educación infantil (cat.)

Desenvolupament motor: és el procés a través del qual l’individu va adquirint totes les capacitats relacionades amb el moviment i la postura.

Fites motores: no apareixen de manera espontània , sinó que són els resultats d’un procés de maduració.

Llei cefalocaudal: estableix el control dels moviments es va desenvolupant des de les zones superiors a les inferiors s’adquireix el control del cap i després el dels peus).

Llei proximodistal: estableix que primer es controlen les zones més pròximes a l’eix del cos mitjà (es maneguen primer les espatlles i després els dits de les mà).

Moviments reflexos: són les respostes automàtiques i involuntàries que succeeix quan es produeix un determinat estímul.

Reflex tonicocervical: en girar el cap cap a un costat, el nadó estira el braç i la cama cap al costat que gira el cap i flexiona les extremitats del costat oposat. Desapareix als 4 mesos.

Reflex de moro: davant un soroll inesperat o davant de la sensació que està a punt de caure, el nadó reacciona obrint els braços i tancant-los a continuació. Desapareix entre els 4 i 5 mesos.

Reflex de Babinski: un estímul des de la planta del peu, fins als dits, el nadó obre els dits en forma de ventall. Desapareix entre els 8 i 12 mesos, pot perdura fins als 2 anys.

Reflex de gatejar: col·locant un nounat de bocaterrosa i pressionant-li lleugerament a la planta dels peus, respondrà com si estigués gatejant. Al quart mes desapareix i torna aparèixer voluntàriament als 9 mesos.

Reflex de marxa: col·locant al nadó de peu sobre una superfície plana, estirarà i flexionarà les cames com si volgués caminar. Al primer mes desapareix i torna aparèixer al acabar el primer any per tal que el nen aparegui a caminar.

Reflex de natació: si col·loquem al nadó a l’aigua i el subjectem pel ventre, començarà a fer moviments de natació rítmics i coordinats. Als 3 mesos desapareix per donar pas a l’acta de la natació.

Reflexos que perduren tota la vida: de deglució (tossir), sanglot, respirar, l’esternut, badall, reflexos tendinosos. Perduren tota la vida perquè ens permeten la supervivència i l’adaptació a l’entorn.

Moviments voluntaris: són les respostes voluntàries i conscients, impliquen que el nen interpreti un estímul i doni una resposta intencionada que produeixi moviment.

Moviments automàtics: són voluntaris i conscients; que s’han d’anar integrant fins a convertir-los en hàbits, per així realitzar-los de manera automàtica. Ex: anar amb bicicleta.

To muscular: és el grau de tensió o relaxació que presenten els músculs. Es fonamental per a poder realitzar qualsevol tipus de moviment voluntari.  

La motricitat global, grossa o gruixuda: (moviment del cos) són els que permeten al nen adquirir un control sobre la musculatura del seu cos per coordinar els seus moviments i adquirir força i equilibri. Ex: control del cap, asseure’s, girar sobre si mateix, gatejar.

La motricitat fina o mobilitat precisa: són les que permeten al nen executar accions de prensió i subjecció cada vegada més precises i coordinades. Aquesta motricitat ens permet l’aprenentatge cap a l’escriptura.

La grafomotricitat: és la psicomotricitat aplicada a l’escriptura. És una prolongació psicomotora de la motricitat fina en què no només intervé la mà.

Psicomotricitat: és la tècnica o pràctica que es dur a terme a l’àmbit educatiu, per al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels infants.

Esquema corporal: és la imatge mental que cadascú té del seu propi cos i de les parts que el formen, ja sigui en repòs o en moviment.

Control tonicopostural:  és l’estat de contracció en què es troben els músculs del cos, tant en situació de repòs com en moviment.

Postura: és la capacitat per mantenir una determinada posició del cos.

Equilibri: és la capacitat per controlar les diferents posicions del cos en contra de la força de la gravetat, independentment del fet que el cos estigui en repòs o en moviment.

Equilibri dinàmic: permet mantenir la postura quan estem en moviment.

Equilibri estàtic: permet mantenir la postura quan no hi ha moviment.

Equilibri postmoviment: permet mantenir la postura desprès d’haver estat en moviment.

Coordinació motora: és la capacitat de contraure el grup de segments corporals que participen en una acció i inhibir altres segments que no intervenen.

Lateralitat: és la preferència que mostrem els éssers humans per utilitzar un costat del nostre cos sobre l’altre.

Lateralitat homogènia: s’utilitzen homogèniament els membre d’un mateix costat del cos. Distingim dos tipus; dretà (utilitza la part dreta del cos) i esquerrà (s’utilitza la part esquerra del cos).

Lateralitat creuada: utilitza els elements d’una banda del cos i uns altres de l’altre. Peu dret per xutar la pilota, mà esquerra per pintar.

Ambidextra: utilitza indistintament un hemicòs que l’altre.

Lateralitat forçada: utilitza uns elements del cos que en origen no eren predominants.

Estructuració espacial: totes les activitats motores estan estructurades i desenvolupades en l’espai i en el temps.

Sensació: és el procés neurofisiològic que consisteix en la recepció d’estímuls que arriben del nostre propi cos i de l’exterior, a través dels diferents receptors, transformant-se en energia nerviosa per ser enviada al cervell.

Sensacions exteroceptives: provenen de l’exterior i proporcionen informació de fer que ocorren al nostre entorn. Els receptors sensorials es troben als òrgans dels sentits: ull, oïda, pell, nas i boca. Les sensacions que recullen els òrgans dels sentits són visuals, auditives, tàctils, olfactives i gustatives.

...