El Cafè De La Granota - Resum

El cafè de la Granota de Jesús Moncada

1. Un barril de sabó moll

El patró, en Pere Camps, mana al seu peó, en Florenci, a pujar un barril de sabó moll cap a la

botiga d’Adelaida que es trobava al final d'un carrer que feia pujada en línia recta, un camí pesat

de pujar, i encara més amb un barril de sabó moll.

Va començar a ploure i tothom va anar a buscar refugi, quan de sobte es va sentir un soroll com

un tro. Tots van mirar què havia passat i van veure que el barril de sabó havia xocat al bar de

l'Alexandre i s'havia convertit en escuma. Ara el dubte era com se li havia escapat a en Florenci el

barril, si va ser per cansament o perquè, com que estava empipat, el va deixar anar en el precís

moment que pujava pel carrer en Pere Camps.

El barril de sabó moll rellisca molt i encara més amb el temps que feia al poble aquell dia, amb

trons i pluja.

2. La Plaga de la Ribera

Està escrit en forma de carta, l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per donar-li al director de la presó

de Lleida. En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble

perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir les coses que hi havia

dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res i encara menys

després de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que no només van guardar els retrats, sinó

que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià era un criminal, per aquesta raó a l'Elisenda no li feia molta gràcia que estigués a casa

seva, però finalment es va quedar perquè es comportava bé. Poc a poc l'Elisenda i en Jeroni

confiaven en ell, encara que en Valerià es sentia fracassat, perquè no li sortien les coses com ell

volia. Des de ben petit volia ser una mala persona. Per aquesta raó en Jeroni li escriu la carta al

director de la presó, per a què en Valerià vagi a classes dels professionals. Com la parella mai

havia tingut fills, van pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Cristòfol explica les aventures que es van viure en l’enterrament d’un veí del poble, l’oncle Nicolau,

conegut per ser una bellíssima persona ara recordada per tots els habitants de Mequinensa.

Aquest enterrament va ser molt important i va ser molt criticat per la gent del poble pel fet que

coincidís amb l’hora exacta en que es disputava el partit de futbol entre l’equip local i el seu gran

rival. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir per anar a acomiadar al gran Nicolau

o bé gaudir del partit. Tot i això, segons Cristòfol va ser l’enterrament on hi va acudir més gent; per

una part perquè inclús els jugadors i espectadors de l’equip oponent van acudir-hi en acabar el

partit.

Vint anys després encara recorden aquell dia, com un dia molt trist per la pèrdua d’un amic.

D’altres recordaven aquell dia amb ràbia i rancor, pel fet que el partit hagués estat poc animat i

com a conseqüència de la celebració d’un funeral, que per a ells era considerat molt menys

important que el partit.

4. Paraules des d’un oliver

Un lladre intenta robar una collita d‟olives, quan apareix l'Isidre, el botiguer i propietari de les

oliveres.

És enxampat enfilat dalt d‟un arbre, i explica que les seves intencions eren bones i no vol que hi

hagi cap malentès, ja que segurament la seva dona s'ha oblidat d'informar-lo sobre això.

El personatge explica que estava amoïnat perquè li passés la temporada de collita i havia decidit

fer-li un favor abans que se li fessin malbé.

Però, la història del lladre no convenç l'Isidre, que el treu fora pegant-lo amb un bastó, malgrat

haver-li recordat que havien lluitat plegats a la batalla de l‟Ebre.

5. Informe provisional sobre la correguda de l'Elies

L'Elies corre des de casa seva fins a El Cafè del Silveri, on para la línia d'autocars que van cap a

Lleida. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als veïns, els quals donen

informació contradictòria fins que, finalment, arriba a saber quin camí va seguir i, el més rellevant,

per què corria d‟aquella manera.

L'Elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia

encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les acaballes i no podria durar gaire

més amb vida. L'home es vol estalviar els diners de les medecines ara que ja no hi ha res a fer

perquè es salvi.

6. Futbol de Ribera

Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va destrossar l'hort de Ramon de Tamariu, situat

a la punta de la vila on s'uneixen l'Ebre i el Segre. Quan l'aigua es va anar assecant es va decidir

que el fangat restant s'aprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar preciós.

L'inconvenient era que la portaria de llevant, estava tocant al riu Segre i unes de les bandes

donava al riu Ebre, de tal manera que a la mínima que algú xutava, la pilota anava riu avall. Ara

bé, les característiques del camp, no van afectar mai tant a un partit com el d'aquell diumenge del

1958, contra un equip de la Vila dels Monegres.

Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat. Després de fer la fotografia de l'equip, que

Pràxedes, el propietari del Café de la Granota, havia d'emmarcar i penjar al seu establiment més

endavant com a record, l'àrbitre va tocar el xiulet perquè així el partit comencés.

Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals l'àrbitre no en va dir ni

una. L'ambient del públic s'anava escalfant per moments, fins i tot van amenaçar l'àrbitre de

llençar-lo al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que l'equip local anava

perdent, va succeir el que menys s'esperaven els vilatans: l'equip del poble va guanyar, gràcies al

fort cabal amb què baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar

desbordant dins el camp i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp

de futbol, es van atemorir i l'equip

...