Jesus Moncada

JESÚS MONCADA i ESTRUGA. (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005). Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001. La població on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre és l'escenari principal de la seva obra literària. Jesús Moncada arriba a Barcelona a mitjan anys seixanta i, després d'un any de dedicar-se a la pintura, entra a treballar a l'Editorial Montaner i Simon, i s'hi queda fins al tancament de l'empresa. Per a Jesús Moncada, són anys de formació. Pere Calders, escriptor a qui admira, l'anima a escriure i l'encoratja a utilitzar el seu català de la banda de l'Ebre. D'aquests anys són els primers contes i els primers premis, i pren la decisió de dedicar cada vegada més temps a la literatura. És autor dels llibres de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999); de les novel•les Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997), i del recull d'escrits Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003).

...