Marcadores Del Discurso

UNITAT 6

De la societat estamental a la societat de classes

Amb la configuració de l’Estat liberal al segle XIX i les noves lleis que imposaven la igualtat jurídica, els estaments van deixar d’existir.

Societat estamental: privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero.

Societat per classes: igualtat jurídica de tots els ciutadans: tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis, i tenien els mateixos drets polítics. La població constituïa una sola categoria jurídica, els ciutadans. Però les diferències socials continuaven existint: les classes socials eren determinades segons el nivell econòmic: noblesa, clero, burgesia, classes mitjanes i classes populars

Classes socials del segle XIX

• NOBLESA va perdre les lleis especials que la beneficiaven, però van continuar amb el poder social, econòmic i polític que tenien.

Durant el regnat isabelí van continuar obtenint privilegis, participació en negocis i càrrecs públics.

A les darreries del segle XIX va començar a perdre poder, mentre que el de la burgesia creixia cada cop més.

 Alta noblesa: grans propietaris latifundistes, mantenen la influència política i social. Grup social constituït per un petit grup de famílies que amb la nova societat liberal va incrementar el seu poder econòmic, ja que va conservar les seves terres i fins i tot en va adquirir de noves, fruit de les desamortitzacions.

 Petita noblesa: Els hidalgos, abundants a la zona Cantàbrica i al nord de la Meseta, van perdre el dret a la exacció d’impostos, van passar a exercir activitats molt diverses i es van anar diluint entre els propietaris agraris mitjans.

• CLERO: pèrdua de poder econòmic, degut a les desamortitzacions i les desvinculacions. A més la llei d’exclaustració va fer que molts convents quedessin buits. Malgrat això la jerarquia eclesiàstica va continuar tenint una gran influència politica i social. Durant el regnat d’Isabel II, el clero estava molt present en la política. A partir de la Restauració, va augmentar el nombre d’ordres religiosos, especialment els que es dedicaven a l’ensenyament.

• BURGESIA: Posseïdora de la riquesa urbana, industrial, o agrària procedent de les seves propietats, rendes, capitals o treball. Vinculada als negocis, la banca i el capital estranger. Procedia del nord i d’Andalusia, el seu lloc de residència era Madrid. Propietaris dels mitjanes de producció

Des de l’època de Mendizàbal van angrandir les seves fortunes gràcies a les concessions estatals, les operacions de crèdit, la compra de deute públic i les inversions en borsa. També es van convertir en propietaris agrícoles.

 Alta noblesa: gran propietària agrícola i persones NO nobles que s’havien enriquit.

 Burgesia urbana: càrrecs de l’administració pública, funcionaris, comerciants i professions liberals.

• CLASSES MITJANES: franja intermèdia entre poderosos i assalariats. Propietaris de terres mitjanes, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics. Capacitat econòmica limitada, intentaven imitar l’estil de vida de les classes poderoses. Representaven una minoria.

• CLASSE TREBALLADORA/POPULAR: petits artesans, servei domèstic, comerciants, proletaris, pagesos i jornalers. Constituien la major part de la població

 Artesans i grups urbans: Artesans(elaboraven la majoria dels productes manufacturats), treballadors dels serveis(límit entre les classes mitjanes i populars) i el servei domèstic(classes més humils). Provenin de zones rurals. Aguantaven llargues jornades de treball i salaris molt baixos.

 Rural/pagesia: pagesos sense terres, amb contractes d’explotació a curt termini. Petis propietaris, arrendataris i jornalers. Diferències regionals:

•A Castella la Nova, Aragó i València grups de pagesos van accedir a la propietat i millorar la seva condició. Però la majoria van veure frustrada la seva oportunitat d’accedir a la terra (fam de terres).

•A Castella la Vella, Andalusia i Extremadura: la situació d ela pagesia es va mantenir com al segle anterior.

La pagesia continuava sota la influència dels propietaris, notables i cacics. Representaven el pes més gran de l’analfabetisme i la marginació social. Això va provocar: conflictivitat social i emigració cap a les ciutats.

 Proletariat: propietari de la força de treball. Els orígens de la classe obrera va lligada al procés d’industrialització de Catalunya del segle XIX. La nova industria es va caracteritzar per la mà d’obra assalariada. L’amo donava ocupació als obrers a canvi d’un salari. Les condicions de vida i treball eren molt precàries: jornada laboral no regulada, cap tipus de protecció, els nens i les dones cobraven salaris molt inferiors... Vivien en cases petites, en barris sense asfaltar, sense enllumenat ni aigua corrent. Eren afectats per malalties infeccioses, la mala alimentació i el dur treball. Els obrers fabrils van augmentar a Astúries i País Basc.

Classes socials del segle XIX a Catalunya

• Noblesa catalana:es va empobrir degut a que no va poder incrementar les rendes i els preus es van incrementar. Per això, la petita aristocràcia rural es va adherir al carlisme. Van fundar el Institut Agrícola de Sant Isidre per defensar els seus interessos.

• Burgesia catalana: concentrada a Barcelona va viure un moment d’esplendor, 1838-1868, gràcies al desenvolupament de la indústria. Eren antigues famílies dedicades als negocis mercantils, la indústria del cotó i el ferro, les especulacions immobiliàries i els indians que van repatriar el seu capital. Va destacar la importancia de la burgesia industrial.La industria es va agrupar a Barcelona, Maresme i Igualada. Aviat es van començar a agrupar per defensar els seus interessos, creant: Foment del Treball Nacional(1889) i la Cambra de Comerç(1886). Va ocupar un llos secundari en el sistema d’organització de l’estat liberal espanyol, on manaven els interessos de les oligarquies agràries.

• Classes populars: : MENESTRALS: petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat el en treball i l ‘estalvi, crítics del model liberal. ARRENDATARIS emfitèutics van poder accedir a la propietat i es va formar un grup considerable de petits i mitjans propietaris, altres van accedir a contractes a llarg termini, la qual cosa va significar una millora agrícola i l’augment del consum. PROLETARIAT: condicions similars a les de la resta d’Espanya.

Vida social i formes d’oci

La elit social va establir una forma de vida pròpia dels rendistes aristocràtics. Només

...