Nacimiento-El naixement.EtapesLa concepci
Enviado por coragonzalez • 31 de Marzo de 2016 • Trabajo • 1.648 Palabras (7 Páginas) • 347 Visitas
El naixement.EtapesLa concepció, l’etapa germinal.És dona durant els primers 15 dies. L’espermatozou pot fecundar l’òvul i es dona l’inici d’una nova vida, que durant les dues primeres setmanes s’anomenarà l’etapa germinal.En aquesta etapa, es dona a més a més la meoisi.L’òvul fecundat que comença a créixer, s’anomena zigot, i aquest és implantat a l’úter i no hi ha cap símptoma que et posar a fer pensar que està passant tot això. Etapa embrionària.Aquí ja parlem d’embrió, i aquesta etapa arriba fins la vuitena setmana d’embaràs. És un període en el que es dona un creixement molt accelerat, en el que l’embrió fa uns 4,5 cm i pesa uns 19 grams, però tot i això els òrgans vitals ja estan desenvolupats, i es poden diferenciar les extremitats. A partir de la vuitena setmana, l’embrió el passarem a dir fetus, i a partir d’aquí només farà que engreixar-se.Etapa fetal.
Va de la vuitena a la trenta vuitena setmana, i en aquesta etapa el fetus només fa que créixer i engreixar-se, per tal de millorar les funcions característiques de les diferents parts del cos. L’etapa fetal, és al etapa menys vulnerable pel fetus; els perills que deriven de l’entorn, són els que són menys perillosos pel fetus, ja que els perills més perillosos es presenten quan la dona no està embarassada.En aquesta etapa és quan es dona el creixement més accelerat del fetus. A partir de les vint-i-vuit setmanes, el fetus ja escolta, olora i sent (sent el fred, i la calor).A partir de les trenta dos setmanes, totes les manifestacions del fetus són molt més clares. Llavors a partir de les trenta dos setmanes s’ha de tenir en compte dues coses importants:Els ritmes de son i de vigília (necessari pel desenvolupament del cervell).Preferència per les veus humanes, en especial a la veu de la mare.A les trenta dos setmanes, el fetus ja està manifestant una mica la seva personalitat, la seva manera de ser. AnomaliesLes anomalies més habituals/més conegudes són:1.Cromopaties.És una anomalia cromosomàtica. El procés de la meiosi es dona de manera defectuosa i aquest fenomen es producte de l’atzar. A partir d’aquí, pot sorgir que el nen pateixi un dels següents símptomes:Síndrome de down. Síndrome d’Edwards.Klinefelter XXY.Turner XO. 2.Malalties genètiques.Passen de pares a fills, per tant es compleixen les lleis de Mendel.Poden ser monogenètiques, que vol dir que afecten només a un aspecte, o multifactorial, que vol dir que afecten a diferents aspectes. Aquestes malalties són molt minoritàries. Ex: Malaltia de Corea de Huntington o el Síndrome del X fràgil. En el síndrome del X fràgil, són les dones qui transmeten aquesta malaltia i afecten bàsicament als homes. És un tipus de retràs mental que és degut a que hi ha un defecte en el cromosoma X, ja que hi ha un dèficit de proteïnes. Un cop sabem quines són les anomalies més comuns, cal saber diferenciar entre el que vol dir CONGÈNITA i el que vol dir HEREDITÀRIA. En el cas de les anomalies, les malalties genètiques són hereditàries, mentre que les cromosopaties, són congenites, que vol dir que són fruit d’una meiosi incorrecte. Factors de risc teratogènicsUn element teratogènic és un element de l’ambient que causa una anomalia. Un element teratogènic durant l’embaràs podria ser: fàrmacs, drogues, radiació, contaminació, malalties, estrés, etc. Aleshores l’efecte d’aquests elements està condicionat per:La quantitat i la qualitat de l’exposició.La dotació genètica del propi fetus.La suma de diferents factors negatius.Com més aviat es doni un contacte amb un element teratogènic, pitjor, ja que més conseqüències pot tenir amb el desenvolupament del fetus (cal recordar que els dos primers mesos són els més vulnerables).Poden afectar físicament i psicològicament. Influències ambientals: Salut de la mare. Qualitat de la nutrició.Nivells d’estrès.Edat dels pares → Trobem mares adolescents, en el que tenen un fill i es troben en situacions de vulnerabilitat, que aquestes poden proporcionar molts problemes. Per altre banda però, trobem a mares que tenen un fill quan tenen més de 35 anys, i això fa que pugui córrer el risc de que hi hagi una afectació fisiològica, ja que el cos no està al 100% preparat per passar per un embaràs. PREPARACIÓ DEL PARTDurant l’embaràs, ha hagut una preparació al part, i aquesta és molt important.Condicionants Culturals: Són molt significatius en la nostra cultura. Una creença que encara avui en dia es diu, és la que dona ha de patir durant l’embaràs i tot aquest període, i si no pateix, vol dir que no és una autèntica dona. Personals: Tenen a veure amb la manera de ser de la persona. Davant de la responsabilitat de ser pare/mare es pot reaccionar d’una manera o altre.Fisiològics: La fisiologia de la dona condiciona molt a com serà l’embaràs.Informació i opcionsLa preparació al part porta a que els pares s’informin de les diferents opcions a com tenir el part: natural, a l’hospital, a casa..., i s’ha de triar. Aleshores des del punt de vista de la psicologia, sigui on sigui, o sigui com sigui el part, s’ha de viure de manera positiva el part. Respectar l’elecció de mare i pareEn relació amb això, s’ha de respectar molt la opinió de la manera en com afrontar el part, un cop s’ha donat tota la informació.Serveix integrals de la preparació del partServeix que afecten tant a la basant fisiològica, psicològica que s’han de fer tant en la dona com en l’home. EL NAIXEMENTFases del naixementA partir del novè mes, s’inicia el part. 1ra fase → DilatacióÉs el procés més dolorós i més llarg. La dona es va preparant. Aquí és on el coll de l’úter s’arriba a dilatar fins els 9 cm. Són unes 10 – 12 hores, però això sempre depèn de si la dona ha tingut altres parts o no.2na fase → NaixementÉs la fase més curta, és quan es dona l’expulsió del nen.3ra fase → Expulsió de la placentaÉs important que surti la placenta sencera, per tal d’evitar infeccions o hemorràgies. Que suposa el partPel nadó: Treus al nadó de la seva bombolla on vivia perfecte. Pel nadó, el naixement és un moment de molt estrés. El sortir li implica més tensió que no dolor. Per la mare: Fisiològicament és quelcom dur per la mare: patiment, dolor...ja que l’anestesia es posa cap al final. Per això va molt bé els cursos pre-part, ja que ensenya a les mares a tranquilitzar-se durant el moment del part. També suposa un esforç, un esgotament físic important i un esforç psicològic.
...