No tenim, Senyor, la pretensió d'afeblir
Enviado por zodiac • 6 de Noviembre de 2013 • Tesis • 365 Palabras (2 Páginas) • 298 Visitas
No tenim, Senyor, la pretensió d'afeblir, ni encara menys atacar la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, desitgem fortificar-la i consolidar-la; però entenem que per aconseguir-ho no és un bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó qie creiem que el convenient, alhora que just, és donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d'Espanya perquè de tot arreu de la península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.
Allò que nosaltres desitgem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les condicions actuals d'ella (...). Ho desitgem no solament per a Catalunya sinó per a totes les províncies d'Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perqué, a més a més, som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai hem sentit els mals que el centralisme en causa.
Senyor: se'ns va arrabassar el nostre sistema administratiu per ser substituït, primer pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès. Només podem utilitzar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; desterrada de les escoles, també ho ha estat més tard de la contractació pública i encara dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges (...).
S'ha de reconèixer que la indústria del nostre país ha hagut de fer grans esforços per sostenir-se i encara augmentar en certs rams, enmig de la inestabilitat legislativa i manca de fixesa de criteri governamental amb què ha hagut de lluitar. La situació normal del nostre país ha estat durant molts anys la de guerres civils, revolució, crisis i pronunciaments continuats. Si bé la tendència anomenada lliurecanvista no ha aconseguit fins ara les seves solucions radicals a la legistació econòmica, s'ha manifestat, no obstant això, constantment en totes les situacions i des de fa molts anys, que és una espasa de Dàmocles suspesa sobre la producció. Encara queden aranzels més o menys protectors, però no representen cap mena de garantia d'estabilitat (...).
Vulgui Déu que la nostra treballada nació es pugui regenerar per particularisme!
...