Qüestionari – Laura a la ciutat dels Sants (1)

Qüestionari – Laura a la ciutat dels Sants (1)

Primera part

1. L’obra comença amb un viatge amb tren. Més en concret, davant la sortida d’un túnel: una interrupció de foscor, de soroll, de fum... entre un antic paisatge i un de nou. Però correspon a un viatge real? La foradada del túnel travessa el Collat Negre, un nom inventat pel novel·lista, que serà al llarg de la novel·la el punt fronterer entre el Comarquinal de Laura i la ciutat de Barcelona.  A quines muntanyes reals correspondria aquest nom de «Collat Negre»? ____________ I «Comarquinal»? ____________________  Quins indicis permeten aquesta interpretació?

2. El nou paisatge és captat per la protagonista com si «el sol i tot s’entela amb un començ de grogor malaltissa» i «la claror dels seus ulls es torna greu per un començ d’enyorament». Qui ens fa saber aquestes percepcions? _____________________  Quin tipus de narrador és? _____________

3. Com ens descriu el paisatge en aproximar-se a Comarquinal?

        Construccions humanes:

        Comunicacions:

        Conreus:

        Orografia:

        Vegetació:

4. En quina època de l’any arrenca l’acció?  És la primera vegada que la protagonista anava a Comarquinal ?  Què hi troba de diferent?

5. Quins trets físics descriuen la Laura en aquest moment?

        Anatomia:

        Vestit:

        Complements:

        Caràcter:

6. Com apareix en Tomàs? Quina és la primera impressió que en tenim? Per què?

7. D’on venen? Pugen des de Barcelona, però on han estat i per què?

8. Com sent Laura aquests primers temps de casada? Com valora la descoberta de les relacions sexuals?

9. Mentre està dormint, com se’ns descriu l’activitat habitual d’en Tomàs?

10. Com es descriu el primer entorn familiar (absent) d’en Tomàs?

11. Què extraiem de la comparació entre les famílies dels Muntanyola i de la Laura? Són descripcions completes?

12. «‘Si el pare em veiés!’» – diu el narrador que pensa la Laura; «Si el pare la veiés», replica el mateix narrador al paràgraf immediat.  L’omnisciència es fa palesa per partida doble: primer, per accedir als pensaments íntims de la protagonista; després, per arribar a contradir-la o censurar-la suaument. Carles Riba va escriure a propòsit de Laura: «[el narrador, Miquel Llor] no es mou del costat de Laura, personatge absolutament mancat d’òrgans per a l’humor, ni productors ni receptors. És tan parcial envers ella, que fins i tot en escriure talment pensa en ella com en la seva primera lectora, i per plaure-li dona al seu estil alguna cosa d’aquella delicadesa formal, operant per clixés de bon gust, que la fa inadaptable al seu nou ambient.» («La Publicitat», 10.04.1931). Aquesta connexió amb el personatge, és una conseqüència inevitable de l’omnisciència?

13.  La Laura (o el narrador) veu en Tomàs com un «hereu d’una nissaga de nobles rurals, que la mira de genolls a terra com si fos una santa d’altar». ¿És ajustada aquesta percepció que té la Laura d’en Tomàs?

14. «Pensant-ho bé, ¿ella, què en sabia d’en Tomàs? ¿D’aquell xicot sanguini que no veia mai quina cara fa la gent, com si fos sol al món? I ell, ¿què havia volgut saber de la Laura? ¿D’aquella desconeguda entrevista a casa d’uns amics de tots dos, a Barcelona, vestida de mig dol pel pare, demanada al cap de quinze dies i amb la qual es casava al cap de tres mesos?». Qui parla és el narrador omniscient. Com pot ser que introdueixi les interrogacions amb un «pensant-ho bé»? ¿Qui ho hauria hagut de «pensar bé»?

15. «A estones la Laura diria que, molt endins, sent, com un retret molt lleu, la veu del pare, aquella veu que cantà tota la vida amb un entendriment apegalós, La primavera i El noguer, de Schumann, sense haver-ne pogut encertar mai la melodia justa. I aquella veu de repte és la pròpia veu que insinua una queixa, molt tímida encara.» ¿Veu de la consciència? ¿Símptoma de neurosi? En tot cas, la veu correspon a un registre de ____________ i les dues cançons (lieder) són d’un romanticisme acaramel·lat. Més endavant, al matí següent, la Laura toca al piano una peça de Mussorgskij per donar el bon dia a en Tomàs: «Tot d’una el silenci d’aquell santuari de la rutina és profanat per uns sons de piano, joiosos, desarticulats, que fan esgarrifar uns quants prismes del llum i que inciten un rondineig de protesta en un vidre del balcó quan encerta el punt de coincidència de vibracions. Un eco del pensament de Mussorgskij entra en aquella sala provinciana, en l’evocació d’una festa pasqual davant la gran porta de Kíev. Diríeu que fins les antigues mestresses de Muntanyola als retrats de les parets llancen mirades rancunioses a la nova mestressa, blanca i nua dins l’embolcall de color de rosa, i contra aquell brogit intrús que ha despertat en Tomàs i ha fet ennuegar una gallina que cloquejava al ponedor.»  Quin efecte fan als lectors aquestes referències musicals?

16. Com s’acaba l’escena musical? N’està contenta, la Laura?

17. Quin és l’objectiu o la missió que s’ha proposat la Laura? Com cal entendre «Cal fer-se’l ben seu, emmotllar-li l’ànima ben a la mida de la seva ànima, desvetllar-li la sensibilitat, enclotada en els llimbs de la ignorància més desolada de les belles coses del món»? No resulta un projecte basat en una contradicció? És una preocupació nova, en la literatura catalana del segle XX?

18. «Mentre [la Laura] es vesteix per sortir, somriu de cara al mirall. Ella, la barcelonina pobra, fosca, se sent l’escollida, entre tantes pubilles que havien delejat l’amor d’en Tomàs, per acomplir el miracle [de provocar el desvetllament del punt 17] amb el seu esforç.

A en Tomàs, que l’espera assegut a la butaca, se li encomana el somriure, i diu:

–Veig que t’agrades, presumida!

La Laura no respon perquè aquell estat d’esperit no podria explicar-lo amb paraules; d’altra banda, ella mateixa no comprèn que la vanitat s’amaga darrere del seu silenci, i que ella peca de vanitat per voler intentar la transformació espiritual d’un minyó que ja sap prou de tot.» Quins dos plans es contraposen en aquest passatge?  Després de les paraules del narrador, és previsible que la història acabi bé?

...