TEMA 6 HISTÓRIA DE ESPAÑA

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

Implantació del liberalisme polític+ procés de reforma agrària+ desenvolupament industrial= NOVES RELACIONS SOCIALS  Nova societat basada en el dret de propietat, igualtat davant –llei/-fiscalitat, mobilitat social en funció de la riquesa. (desaparició progressiva dels estaments = Sorgiment d’una societat de classes)

[Supressió de –privilegis senyorials/ -categories jurídiques] 

(Desigualtats + enfrontaments socials) manifestats en l’àmbit econòmic

Davant la burgesia propietària sorgiren els grups que no tenien riquesa ni propietat: Obrers o Proletaris.

La presa de consciència dels treballadors i la necessitat de millorar la situació va donar lloc a la lluita per la igualtat-(defensar els drets dels treballadors).  Neix el moviment obrer i es desenvolupen noves ideologies (Socialisme utòpic, marxisme, anarquisme)-DENUNCIAR LES DESIGUALTATS ECONÒMIQUES DEL CAPITALISME I PROPOSAR UN MODEL SOCIAL IGUALITARI BASAT EN FORMES DE PROPIETAT COL.LECTIVES

EIX CRONOLÒGIC

1.DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

Al segle XIX les noves idees econòmiques i polítiques de signe liberal van ser l’origen de canvis socials profunds. Va desaparèixer l’organització estamental i es va implantar la societat de classes.

1.1.LA DISSOLUCIÓ DELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS

A Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal al segle XIX. S’imposà la IGUALTAT JURÍDICA, mesura que posà fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero. Tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals i gaudien, teòricament, de drets polítics iguals.

El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de CIUTADANS, però, les diferències socials continuaven existint (dif. graus de riquesa), encara que es podia ascendir en l’escala social.

Els ciutadans quedaven definits per la seva pertinença a una classe social (nivell econòmic).

La NOBLESA va veure suprimits alguns dels seus privilegis. Es van anul·lar els drets nobiliaris de no pagar impostos, d’obtenir tributs de les seves terres i d’exercir com a jutges en els plets de les terres de senyoria, tot i que seguia mantenint una importància social, econòmica i política col·locant-la en l’estrat més alt de la nova burgesia.

CLERO  privat de moltes propietats. Les lleis d’exclaustració van fer que molts convents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats i que alguns dels seus tresors artístics acabessin dispersos o malmesos. El clero va minvar de manera considerable a la meitat del s.XIX

La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) va continuar exercint una gran influència política i social i es van mantenir alguns privilegis.

1.2.UNA NOVA ORGANITZACIÓ DELS GRUPS SOCIALS

S.XIX - Molt especialment a Catalunya, s’hi van constituir dos grans grups socials.

D’una banda, la BURGESIA –riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats-, que estava dividida en:

- Alta noblesa (elit dels diners)

-Burgesia urbana, mitjana i petita. Càrrecs de l’administració, funcionaris, comerciants i professionals liberals (metges, advocats, professors).

D’una altra, el proletariat, integrat pels qui només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual.

-La CLASSE TREBALLADORA formada pels petits artesans, el servei domèstic, els treballadors del comerç i, sobretot, els obrers.

RESULTAT:

Desigualtats de riquesa + dures condicions de vida = Nous moviments socials (obrerisme i sindicalisme) / Noves ideologies polítiques  millores salarials i laborals, i , denunciació del capitalisme [sistema social injust].

2.ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS

L’elit dirigent de la societat espanyola del segle XIX es va estructurar com una simbiosi entre l’aristocràcia i els nous grups burgesos. Aquestes dues classes tenien el poder econòmic i imposaven les formes culturals. A més, la implantació d’un règim liberal de caràcter censatari els va atorgar el monopoli del poder polític.

2.1.LA PERVIVÈNCIA DE LA NOBLESA

L’alta noblesa espanyola, no va reduir el seu poder econòmic, el va incrementar. Va conservar la majoria de les terres i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització. A la meitat del s.XIX la petita noblesa va perdre el dret a l’exacció d’impostos. Per tant, es van convertir en propietaris agraris mitjans.

Dins d’aquest grup hi podem situar la noblesa catalana, la major part de la qual s’havia empobrit notablement al començament del segle, perquè no havia aconseguit augmentar les rendes, mentre es produïa una considerable pujada de preus. Van perdre part en la formació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, un organisme molt actiu en la defensa dels interessos dels propietaris agraris.

El poder de la noblesa espanyola no provenia només de la seva riquesa, sinó també de la seva influència política i social.

Al darrer quart del s.XIX la noblesa va començar a perdre una part del poder econòmic i de la influència política. Els seus patrimonis agraris es van devaluar mentre creixia el poder econòmic de la burgesia. Va ser llavors que es va mostrar interessada en orientar bé els seus negocis o a emparentar-se amb burgesos adinerats.

2.2.ELS GRUPS BURGESOS

El procés d’industrialització i d’implantació del capitalisme a Espanya va anar conformant una burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger.

Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos, però procedien essencialment de l’eix del nord (Astúries, Cantàbria, País Basc). Això no vol dir que no hi hagués grups burgesos ubicats a altre regions espanyoles.

2.3.LA BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA

1838-1868 Moment d’esplendor de la burgesia catalana, concentrada sobretot a la ciutat de Bcn, gràcies al desenvolupament de la indústria (cotó i ferro). El pes de la burgesia industrial fou considerable. Es concentraven essencialment a Bcn, al Maresme i a la zona d’Igualada.

1826 Es crea la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, transformada el 1847 en la COMISSIÓ O JUNTA DE FÀBRIQUES, que integrava tots els fabricants.

De la fusió d’aquesta comissió amb l’Institut Industrial de Catalunya va néixer la poderosa institució Foment del Treball Nacional (1889), que amb la Cambra de Comerç (1886), dominà la vida econòmica catalana del final de segle.

...