Textos Publicitaris

TEXTOS PUBLICITARIS

En sentit estricte s’anomena publicitat al conjunt de tècniques que intenten influir en el comportament de l’esser humà incitant-lo a consumir determinats productes. Tot i que en un sentit més ampli podem incloure en la publicitat activitats com la publicitat estatal, la propaganda o les relacions públiques.

Emissor

(Agència)



Canal Missatge Codi

(Mass media) (Anunci) (Llenguatge publicitari)

1. FINALITAT DEL TEXT PUBLICITARI

La finalitat bàsica del missatge publicitari és la persuasió.

D’una banda, se’ns informa de l’objecte, es mostren les seves qualitats i es convida a un acte de compra posterior o es generen estímuls que incitin els receptors a consumir.

D’altra banda, es reflecteixen pautes de conducta, s’associa el producte a determinats comportaments, modes, conceptes de bellesa, èxit... que podríem concretar de la següent manera:

Receptor

(Consumidor)

V I

D

A

 Vitalitat

 Dinamisme

 Bellesa --------→

 Joventut

 Fortalesa

P L

A

E

R

 Necessitat

 Aventura (Risc)

→Joventut

 Desig

 Seducció









SALUT I SEGURETAT

 Equilibri

 Neteja / Higiene  Puresa

 Fortalesa

D’aquesta manera el producte deixa de ser un simple objecte de consum per convertir-se en un vehicle de felicitat, en garantia de seguretat, en font de vida, en promesa de plaer... Tots els anuncis participen d’un o més d’un d’aquests quatre camps referencials.

Per aconseguir la finalitat bàsica de la persuasió l’anunci, sovint, es reforça amb diferents mecanismes de seducció, normalment a través de la imatge:

 Cossos i objectes desitjables.

 La gestualitat dels actors pretenen expressar el gaudi absolut que es

pressuposa derivat de la possessió de l’objecte anunciat.

 El producte anunciat es fa desitjable a través de la seva presentació en

primer pla, amb una anormal densitat cromàtica i en ocasions amb

l’abstracció del fons i l’emplaçament en el centre del requadre.

 Espais pocs realistes construïts amb l’única funció de procurar plaer a la

mirada del receptor.

 A través de la imatge s’interpel·la el destinatari amb formes verbals

exhortatives.

 Importància de la veu: seductora, amable, d’autoritat...

 La música: coneguda, suggerent, fàcil de recordar...

 Els registre lingüístic adient al públic a qui va dirigit el missatge.

Cal tenir present que els textos publicitaris també recorren en ocasions a la manipulació, inventant, ocultant o deformant la informació malgrat la reglamentació que procura evitar-ho:

 S’ometen dades que podrien ser d’interès per al consumidor.

 Es fa creure que existeixen elements totalment inexistents: objectes (un

regal per la compra del producte), propietats, perills (que la compra del producte evitaria o solucionaria) testimonis (falsos o que diuen falsedats del producte)

 Es deforma la informació: exagerant o minimitzant.

 Publicitat encoberta dins d’espais no específicament publicitaris: per

exemple productes que apareixen en determinades sèries de TV.

2. ESTRUCTURA DEL MISSATGE PUBLICITARI

Com anem veient, el missatge publicitari té una barreja de components: component verbal, component visual, so (en el cas de ràdio, cine i TV).

Dintre d’aquests elements cal tenir presents com es distribueixen les imatges, els textos, dibuixos, línees, colors, la tipografia, mides, colors.

En el missatge verbal és important l’eslògan que ha de ser una frase concisa i efectiva que ressalti el producte. Prop de l’eslògan hi apareix la marca que pot ser acompanyada d’un logo (dibuix o element gràfic) que facilita la identificació del producte.

3. CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE PUBLICITARI

3.1 La funció del llenguatge que predomina en el discurs publicitari és l’argumentativa o conativa de caire persuasiu, no pas de tipus lògic que demana raonaments objectius

...