Els sofistes

ELS SOFISTES

Des de la meitat del segle V fins a finals de l'IV, Atenes és el centre de la cultura Grega. L'orientació democràtica feia possible la participació dels ciutadans en la vida política i feia precioses les dots oratòries que permetien obtenir l'èxit.

Els sofistes van aparèixer per satisfer la necessitat d'una cultura adaptada a l'educació política de les classes dirigents. La paraula sofista, és sinónima de “Sophos”.  No té cap significat filosòfic i no implica una escola, si no que amb el terme “sofista” es designa comunament a un conjunt de pensadors que assumeixen el protagonisme intel·lectual.

Eren sofistes els que feien professió de saviesa i l'ensenyaven a canvi d'una remuneració. Era pagada per que era la que resultava útil a la classe dirigent de les ciutats i no volien que fos solament permesa, si no que sigues buscada pels individus i per tant recompensada. Les seves tarifes variaven però sabem que Pródico, per exemple, cobrava fins a quatre dracmes per l'entrada a una conferència o exhibició, és a dir, unes quatre vegades el salari d'un obrer per dia.

Van ser ells els primers a reconèixer clarament el valor formatiu del saber i van elaborar un concepte de cultura, que no és suma de nocions, ni el simple procés d'adquirir-ho si no la formació d'un ésser concret com a membre d'un poble o d'un ambient social.

No tots els sofistes manifestaven en la seva personalitat les mateixes característiques. Uns sofistes posaven la seva obra expressament al servei dels més poderosos o astuts. I, Protàgores, per exemple, reivindicava per als savis i pels excelents individus la tasca de guiar i aconsellar el millor a les mateixes comunitats humanes. I aquí surgeix la pregunta: Que volia dir ciutadà excelent? Doncs aquesta pregunta podía ser contestada de tres maneres diferents. Sócrates, Pericles i Alcibíades. Tres ciutadans excelents

Calicles, deixeble dels sofistes va afirmar que la filosofia s'estudiava únicament per a la pròpia educació i per això era convenient estudiar-la en l'edat juvenil encara que es tornava inútil i danyosa quan es conreava més enllà d'aquest límit ja que impedia a l'home tornar-se expert en els negocis cultes i en general en tot el que embarcava la naturalesa humana.

L'objecte de l'ensenyament sofistica es limitava a disciplines formals com la retòrica o la gramàtica o a diverses nocions però que mancaven d'un respatller científic. Aquestes podien ser utilitzades en la carrera d'un advocat o d'un home polític.

...