Renaixença i Verdaguer

DEFINICIÓ:

Moviment cultural i literari que va sorgir cap a 1830 i que durà fins al 1880. Es caracteritza perquè va significar l’intent de recuperació del català com a llengua de prestigi i cultura, la identificació de llengua amb nació i també perquè va fomentar l’aparició de nous escriptors. Cal destacar la restauració dels Jocs Florals (o Jocs de la Gaia Ciència), un certamen literari originari d’època medieval, en el qual s’atorgaven tres premis (l’Englantina d’or, a la millor composició poètica de tema patriòtic, la Viola d’or i d’argent, al millor poema religiós o moral i, finalment, la Flor natural, de tema lliure); el poeta guanyador dels tres era considerat Mestre en Gai Saber. Un dels autors premiats va ser Jacint Verdaguer amb el poema L’ Atlàntida (1877).

La poesia de Jacint Verdaguer representarà la maduresa del moviment amb el suport d’institucions catalanes com L’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Universitat de Barcelona i alguns sectors de l’església.

Temàtica

• L’exaltació nacional: valors nacionals de cada país. S’estudia, es difon i s’idealitza la història de l’Edat Mitjana (període de màxim esplendor).

• La reivindicació de la llengua catalana (com a símbol patriòtic): per motius sentimentals (infantesa), estètics (expressió sincera), històrics (antiga grandesa de la Corona catalanoaragonesa).

• El paisatge: projecció dels sentiments i esdevé un company amb qui es comunica l’escriptor.

• La mitificació de la vida al camp: és dipositària de la tradició catalana i del sentit de la llibertat, malmès per la ciutat i la indústria.

• La poesia popular de tradició oral: la recuperació del folklore (poesia medieval o de tradició oral)  influeix en la poesia culta.

Subgèneres poètics

• Romanç històric: composició de caràcter narratiu que explica les aventures d’un heroi. Tirallonga de versos de 7 síl·labes sense separació (els senars són blancs i els parells rimen en assonant).

• Cançó: és senzilla; tracta sentiments bàsics de l’ésser humà. Pot explicar una història per provocar emocions.

• Oda: composició en to elevat sobre assumptes importants i diversos que preocupen el poeta.

AUTOR:

Jacint

Verdaguer

Característiques romàntiques:

• Temperament idealista: idealista i rebel (s’enfronta a la societat benestant i al Bisbe).

• Atracció per la natura: identificació amb el paisatge català (va recórrer les muntanyes).

• Concepció romàntica de la poesia.

• Nacionalisme: amor a la terra pròpia i exaltació del passat de Catalunya.

• Enyoradís de mena: sentiments de nostàlgia i enyorança.

Obres: 

1. L’Atlàntida

És un cant al cristianisme conservador i a la naturalesa.  S’hi dibuixa dramàticament el cataclisme geològic que va acabar amb el continent atlàntic i així descriu indirectament la insatisfacció íntima del poeta: un home que se sent íntimament en pecat.

1. Canigó (és el poema més popular de l’autor)

És un poema patriòtic catalanista i un itinerari profundament cristià. És una obra dual on juguen  elements contraris:

• El paisatge i la inquietud per recuperar un passat gloriós.
• El món de la cultura i el món popular.
• El món de la realitat i el de la fantasia (la guerra contra els moros i el món de les fades).
• El cristianisme en contrast amb les forques forces de la naturalesa i de la interioritat humana.
• L’esperança en el futur i les desgràcies viscudes (el diàleg entre els dos campanars).