SIMILITUDS I DIFERÈNCIES ENTRE HERÀCLIT I PARMÈNIDES:

SIMILITUDS I DIFERÈNCIES ENTRE HERÀCLIT I PARMÈNIDES:

Primer parlaré de les similituds entre Heràclit i Parmènides. Pels dos el ser és quelcom intangible, és a dir, no té lloc en el món material. També creuen que el ser està representat per la mateixa llengua, que el ser reuneix totes les coses en ell mateix i que il·lumina totes les coses.

Per als dos la veritat es dona com el despertar del ser i aquest representa una veritat única a la qual tots els homes poden accedir, però pocs se’n adonen d’ella. Els dos coincideixen que no es pot escoltar o entendre el ser a través dels sentits, els quals poden resultar sensibles o enganyosos. Diuen que la filosofia es l’única via cap a la veritat, i els filòsofs, per tant, seran els únics portadors de la veritat, a diferència dels altres que podrien no veure-la mai. Tant Heràclit com Parmènides consideren l’existència d’oposats al món. Tant un com l’altre adopten el concepte d’essència del món.

En conclusió, els dos són monistes, és a dir, troben l’explicació del ser de les coses en un sol element.

Però ells també tenien pensaments diferents, Parménides deia que l’únic que existia o havia era "El Ser" que era immutable, etern, etc. i negava el canvi, deia que no podia haver canvi pues això suposaria o: que el ser deixa de ser lo que es ja sigui per un instant per no ser, el que es impossible, ja que el que és, és i no pot no ser o que el ser torni a ser de nou, el que és absurd, el que és, és i ja, el ser es immutable.

En canvi Heràclit, al contrari de Parmènides deia que el canvi existia, si que hi havia canvi segons aquest senyor i dóna un exemple de un riu... "Si et banyes dos cops en un riu, ni tu, ni el riu seran els mateixos al segon bany" ja que les aigües corren, i no estaran en un mateix lloc, per tant no seran les mateixes, i tu canvies a cada segon, tant físicament com mentalment. El que deixa veure que realment si que hi ha un canvi segons el que diu Heràclit.

COMENTARI POEMA:

SON LOS RIOS  (Poema de Jorge Luis Borges inclòs a Los conjurados)

                                                        Somos el tiempo. Somos la famosa

parábola de Heráclito el Oscuro

Somos el agua, no el diamante duro,

la que se pierde, no la que reposa

Somos el río y somos aquel griego

que se mira en el río. Su reflejo

cambia en el agua del cambiante espejo,

en el cristal que cambia como el fuego

Somos el vano río prefijado,

rumbo a su mar. La sombra lo ha cercado

Todo nos dijo adiós, todo se aleja

La memoria no acuña su moneda

Y sin embargo hay algo que se queda

...