Del fixisme a l’evolucionisme

Del fixisme a l’evolucionisme

El fixisme va ser proposat per George Couvier (1769-1832). Aquesta teoria conidera que totes les espècies són independents y romanen inalterables al llarg del temps des de la seva creació.

S’entén per evolucionisme la teoria segons la qual l’Univers i totes les manifestacions de la vida són el producte d’un desenvolupament. La diversitat de les especies es el resultat del canvi i l’adaptació.

El lamarckisme

El lamarckisme es la primera teoria global de l’evolució biològica. S’exposa en la Filosofia zoologica, obra del naturalista francès Jean- Baptiste de Monet, cavaller de Lamarck (1744-1829), publicada el 1809.

Defensa basicament les afirmacions seguents:

Hi ha una progressió gradual des d’uns organismes mes simples fins a uns altres de mes complexos.

El mecanisme pel quales produeixen els canvis graduals es l’adaptacio a l’ambient per l’us i el desus de determinats organs.

L’exercici dels òrgans els desenvolupa i perfecciona. D’aqui neix una afirmació que s’ha fet cèlebre: - la funcio crea l’òrgan-

Els caracters adquirits aixi s’hereten, cosa que permet adaptar-se millor les condicions de l’entorn. Per exemple, les girafes tenen el coll llarg perquè aquest ha anat creixent durant generacions per poder arribar millor a les fulles dels arbres.

El darwinisme

El 1858, despres d’un viatge per les illes Galapagos i l’America meridional Charles Darwin (1809-1882) i Alfred Russell Wallace (1823-1913) van presentar a Londres una nova teoria de l’evolució basada en les seves observacions.

Segons Darwin, s’entaula una lliuta per la supervivència perquè hi ha més éssers que recursos, fet que comporta un procés de selecció natural. En aquesta lluita sobreviuen els més aptes, els que presenten les millors característiques per adaptar-se al medi; els pitjors adaptats deixen d’existir, i els més adaptats transmeten les seves caracteristiques als seus descendents.

Tot i que aquesta teoria darwiniana de la selecció natural es va imposar a la de Lamarck, tampoc explicava prou el mecanisme de l’evolució, perquè li faltaba una teoria adequada per aclarir com es transmeten les variacions per herència es a dir requeria una explicacio de l’herencia bilogica com la que va elaborar Gregor Mendel (1822-1884) després d’exprerimentar amb pèsols al jardi del seu monestir.

L’homo sapiens

L’homo sapiens va apareixer fa uns 100.000 anys a Africa i Orient Mitja i fa uns 40.000 anys a Europa. Era nomada i vivia de la caça, pero va començar a practicar tambe l’agricultura i la ramaderia. Fabricava armes i instruments, com destrals i ganivets de pedra, feia servir roba cosida i es guarnia, enterrava i tractava els morts amb reverencia i va produir diverses obres d’art, per exemple, les pintures rupestres d’Altamira, a Espanya, o Lascaux, a França. Tenia una capacitat cranial com la de l’home actual o més gran.

En un nou procés, que els antropòlegs anomenen humanitcazió, l’home s’independitza progressivament de la pressió natural del medi, perque s’adapta a ell no nomes biologicament ( es a dir, no nomes actuant condicionat per la seva estructura fisiologica) sino tambe per mitja d’un mon de cultura que crea i li fa ser com es.

Diferencies bioquimiques, genetiques i anatomiques

-La reduccio de la mida de les dents i de les mandibules

-La forma de la ma i la seva habilitat ( complexa i precisa)

-La posicio bipeda i dreta, possibilitada per les transformacions en els malucs i els peus, que va ampliar la capacitat d’observació i va alliberar les mans, que d’aquesta manera van poder utilizar-se per a altres funcions, com la frabricacio d’instruments o l’escriptura.

-El desenvolupament del cervell, la mida del qual es va triplicar, amb una complexitat creixent que va fer possible la cultura ( tecnica, simbols, etc).

Diferencies de comportament

-La capacitat de simbolització. Es propia de l’esser huma la comunicacio mitjançant simbols, mentre que l’animal es comunica només amb signes naturals, per exemple, el lladruc del gos i el cant del rossinyol. Per aixo, filosofs com Cassirer han qualificat l’esser huma d’-animal simbolic-

-La vida a la realitat. La nostra intel·ligencia ens permet captar les coses com a realistes, es a dir, com a diferents a nosaltres, fent-nos – carrec d’elles- mentre que els animals capten tot el que els

...