Descartes

Les 3 demostracions de l’existència de Déu

Descartes per demostra l’existència de Déu parteix de l’evidencia que posseïm en la nostra ment la idea d’un ésser somament perfecte i infinit, que és Déu (substància infinita). Aquesta idea no pot ser adventícia, ja que no pot ser provinent dels sentits, ni tampoc factícia, ja que no ha sigut creada per mi, un ésser imperfecte i finit. Per tant és una idea innata, això vol dir que ens ve donada des de que naixem i Déu ens ha posat la idea que ell existeix.

A partir d’aquesta idea, fa tres demostracions:

Les dues primeres demostracions són proves a posteriori, és a dir, s’han creat després d’haver admès la idea del que és perfecte i infinit.

1. Déu ha d’existir com a causa de la idea de perfecció i infinit que tinc perquè si no, no es complirà l’axioma de casualitat.

2. Déu ha d’existir com a causa de mi, que tinc la idea de perfecció. Perquè si jo fos la meva causa com que tinc la idea de perfecció m’hauria fet perfecte.

Aquesta ultima demostració es una prova a priori, perquè s’ha formulat a partir de la definició de la idea de Déu

3. Déu existeix perquè la seva existència es deriva necessàriament de la seva essència tant com les propietats d’una figura geomètrica es deriven de la seva definició.

...