Diferencias Entre Locke I Hobbes

DIFERÈNCIES ENTRE HOBBES I LOCKE

Hobbes i Locke comparteixen el paradigma contractualista en filosofia política, un model que arribarà fins a Rousseau. Però Hobbes teoritza un contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat) i Locke un contractualisme liberal (on l’individu mai no perd la seva llibertat originària) – mentre que Rousseau representa el contractualisme republicà.

La doctrina del contracte no suposa reivindicar un tipus de govern en particular, sinó que intenta explicar com s’articula la relació entre la societat civil i l’Estat. Tots els contractualistes donen per fet que la societat civil preexisteix a l’Estat i que els individus (racionals, iguals, competitius i calculadors) van decidir pactar i crear l’Estat per tal de viure millor (amb més seguretat i més progrés). Però els diversos teòrics del contractualisme discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l’Estat, sobre els límits del pacte i sobre les circumstàncies que fan possible la legitimitat del fet de pactar.

Per això tant un partidari de l’absolutisme com un liberal poden ser contractualistes encara que tinguin serioses diferències sobre el sentit i les conseqüències del contracte.

Esquemàticament, les diferències entre Hobbes i Locke són especialment significatives en cinc grans àmbits.

1.- Sobre la naturalesa humana

• Per a Hobbes els humans no són animals socials, en l’estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per desigs brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l’Estat el que ens disciplina i ens fa socials.

• Per a Locke l’home és per naturalesa un animal social, ja en la naturalesa hi ha relacions de col•laboració. Els humans són subjectes de dret, perquè el dret està en la naturalesa de les relacions socials.

2.- Sobre la vida en l’estat de natura

• Per a Hobbes la vida humana en l’estat de natura és ‘pobra, brutal, desagradable i curta’. L’estat de natura és un estat de guerra.

• Per a Locke, la vida en l’estat de natura, tot i ser insegura era pacífica, bona i agradable, en la mesura que els humans complien les seves obligacions i mantenien les seves promeses. En l’estat de naturalesa hi pot haver guerra però també hi ha llibertat i igualtat. En l’estat de naturalesa, els individus gaudeixen de dos poders (el d’assegurar la pròpia conservació i el de castigar a qui amenaci la seva vida) i d’un dret fonamental (el de la propietat privada, limitada a allò que és necessari per a la pròpia conservació).

3.- Sobre la llibertat en l’estat de natura

• Per a Hobbes, la llibertat en l’estat natural és absoluta. En la natura tot home té dret a tot, d’aquí que

...