Discurs Del mètode

DISCURS DEL MÈTODE

Descartes, René, Discurs del mètode

Barcelona, Edicions 62, 2008 (1ª edic., 223 pàgs.)

Versió original: Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la verité dans les sciences.

Traducció de Pere Lluís Font

SÍNTESI

Per començar, Descartes posa en dubte tots els coneixements apresos al llarg de la seva educació i elabora un mètode que li permetrà separar els coneixements vertaders dels que no ho són. El mètode consta de quatre regles:

1. No admetre mai res com a vertader sense haver conegut amb evidència que ho és.

2. Dividir les dificultats a examinar en tantes parts com sigui possible per poder solucionar-les millor.

3. Pensar ordenadament, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per ascendir mica a mica, gradualment, fins al coneixement dels més complexes.

4. Fer enumeracions i revisions el més acurades possibles, per poder estar segur de no haver omès res.

També crea una moral provisional que regirà la seva vida, i consta de tres màximes:

1. Obeir les lleis i els costums del país en el que et trobes, seguir la religió i guiar-se per les opinions més moderades.

2. Ser el més ferm i decidit possible en les accions.

3. Canviar els propis desigs abans que l'ordre del món.

Per posar en pràctica el mètode, Descartes decideix posar-se a viatjar i a conversar amb gent, però no aconsegueix trobar els fonaments de la seva filosofia. Per fer-ho es dirigeix als Països Baixos. Primer posa en pràctica el dubte metòdic, i així, dubtant, és com arriba al primer principi: “cogito, ergo sum” (penso, aleshores existeixo).

A partir d'aquest primer principi estableix l'existència de Déu, i per això dóna diversos arguments:

- Si tenim consciència de que som imperfectes és perquè sabem què és la perfecció, i per tant ha d’existir.

- Nosaltres no ens podem haver creat a nosaltres mateixos ja que ens hauríem creat perfectes. Per tant, hi ha d’haver un creador, Déu, de qui depèn tot.

- Déu és perfecte i per tant ha d’existir, ja que a la perfecció no li pot mancar existència.

L'existència de Déu alhora ens mostra l'existència del món . Tot i així destaca que és el nostre deure i no el de Déu, alliberar-nos de les il•lusions i evitar els errors.

Posteriorment explica que existeixen unes lleis impreses per Déu en tot el que existeix i que es compleixen sempre. També explica les principals funcions de l'ésser viu i distingeix l'home dels animals dient que els homes tenen pensament o ànima racional i els animals no.

Finalment reflexiona sobre l’abast de les investigacions científiques i parla de l’obra “El Traité du Monde ou la Lumiére (1634)” en la qual hi explica nous

...