ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

El Debat Filosòfic De L'ésser Humà


Enviado por   •  20 de Mayo de 2013  •  725 Palabras (3 Páginas)  •  514 Visitas

Página 1 de 3

El debat filosòfic de l’ésser humà

En la filosofia grega

L’ésser humà és admirable, especial: forma part de la natura però és diferent de la resta d’éssers naturals

És l’únic animal que pensa i parla, es preocupa per cercar la felicitat i tracta de comprendre el món. És capaç de crear un món artificial  societat (polis): lloc on l’ésser humà pot arribar a ser feliç

• Època hel•lenística

Mort d’Alexandre Magne (323 aC) fins incorporació Egipte a l’Imperi Romà (30 aC)

Expansió de la cultura grega cap a Orient  desapareix la polis i el seu sistema de valors

Descobriment de l’ésser humà com a individu (ésser únic i aïllat enmig del món). Doctrines:

o Cinisme: Proclama que cal tornar l’ésser humà a la naturalesa original. Diògenes de Sínope  l’home autèntic s’havia perdut enmig dels convencionalismes socials

o Epicurisme: Model materialista i monista. Epicur  tot el que existeix està format per àtoms materials  ésser humà = conjunt d’àtoms

Els individus són i deixen de ser. Només els àtoms són eterns.

Vida = realitat breu i efímera  el + urgent = viure bé

o Estoïcisme: Zenó de Cíton. Es va estendre per tot l’Imperi Romà  popu gràcies a personatges il•lustres

Viure en harmonia amb el cosmos significa conèixer aquest vincle amb el tot i sotmetre-s’hi

Renaixement (S. XVI)

Moviment de renovació cultural. Voluntat de construir un nou ordre cultural (contraposició i ruptura amb l’edat mitjana)

 Maquiavel: Els homes són malvat per naturalesa. Qualsevol governant que es vulgui mantenir en el poder es veurà obligat a fer servir mitjans immorals: el fi justifica els mitjans

Modernitat (s. XVII)

Tracta explicar l’home procurant que les respostes siguin fruit de la raó, no de la fe.

• René Descartes: l’ésser humà és una subjectivitat pensant des de la qual es jutja la possibilitat de conèixer la veritat. És un esperit que pensa però alhora està format per dues realitats: el cos i l’esperit (dualisme antropològic)

• Thomas Hobbes: defensa una antropologia monista i materialista, éssers humans = cossos en vida= “màquines”. Som egoistes = busquem el que ens convé més en cada cas i rebutgem el que ens fa patir.

• Kant: autonomia de la raó per sobre de la fe, moral tradicional o l’autoritat

• Altres idees:

 Idea de progrés humà en el sentit d’augment i millora, vinculada al desenvolupament de la ciència i de la tècnica

 Idea d’autonomia moral i intel•lectual, coma a condició perqè l’ésser humà progressi pel seu compte

Pensament contemporani

A partir de la Revolució Francesa, les concepcions sobre l’ésser humà es van transformant a mesura que es coneix millor la complexitat

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (4 Kb)
Leer 2 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com