Filosofia I Ciutadania

FILOSOFIA I CIUTADANIA 12/11/2010

Origen i característiques de la filosofía a Grecia

La filosofia va sorgir a Grècia a l’inici del segle VI a.C. L’aparició de la filosofia va impulsar una nova manera de pensar, més racional i crítica. A partir del segle VII a.C. van haver molts canvis en la societat grega i des de diferents punts de vista. Per exemple des de l’econòmic, que va canviar la moneda i el comerç va adquirir una importància definitiva. Des del punt de vista polític, ja que l’augment de la riquesa, la mobilitat i el comerç afavoriren la transformació de la societat tradicional que s’estructurava en dues classes, la noblesa i el rei i després el poble. Contra aquets grups socials es va crear la forma d’organització política característica dels grecs, la polis (Era un Estat de petites dimensions, i la majoria eren menys extenses i menys habitades que qualsevol de les províncies de l’Estat espanyol i, fins i tot, que les comarques actuals). I al segle VII a.C. es van promulgar les diferents constitucions i els ciutadans van adquirir una participació i un protagonisme cada vegada més grans. Des del punt de vista del coneixement es van multiplicar els viatges i els desplaçaments, que, al seu torn van afavorir l’adquisició de nous coneixements tècnics i geogràfics, així com el contacte amb altres cultures i formes de vida. Com que la societat era tan dinàmica no es troba estrany que algunes persones començaren a creure inadequades les creences tradicionals no com Homer, que era un poeta el qual els seus poemes eren la font més fonamental per als grecs, ja que ho aprenien tot, tan la religió i la moral, com la geografia o la història dels pobles.

La transformació cultural a causa de la filosofia es defineix com “el pas del mite al logos”. El mite era una narració que tenia com a protagonistes a déus o herois que suposadament van existir en un passat remot i logos, en canvi, significava explicació racional, a partir de proves i raons, utilitzant la lògica. La filosofia, per la seva banda, pretén oferir explicacions racionals; això vol dir que, des del punt de vista de la filosofia el valor de les explicacions no dependrà de l’autoritat al contrari, una explicació valdrà tant com valguin les raons en les quals es basa, en els arguments i les proves que es puguin adduir al seu favor.

Els mites servien per donar algun tipus d’explicació a algun aspecte de la realitat física, una explicació total, universal i última que dóna resposta als problemes i enigmes fonamentals sobre l’origen i la naturalesa de l’univers. Es caracteritza per la personificació de les forces naturals.

La filosofia s’oposa de manera total al mite ja que sorgeix de la convicció de que tots els aspectes de la realitat poden ser explicats de forma racional. Es pot afirmar que l’explicació racional comença quan la idea d’arbitrarietat és substituïda definitivament per la idea de necessitat, és a dir quan s’imposa la convicció que les coses succeeixen quan i com han de succeir. A aquesta idea de necessitat s’hi troben vinculades altres idees que constitueixen el que podem anomenar coordenades intel•lectuals, que emmarquen l’explicació racional buscada per la filosofia. La filosofia grega es va desenvolupar amb el convenciment que els sentits no són suficients per proporcionar-nos aquest coneixement ja que la raó és la unitat, allò permanent i la realitat i els sentits són la pluralitat, allò canviant, i allò que sembla ser la realitat.

D’aquesta manera, hi ha essències o maneres de ser que són comunes a un conjunt d’individus: en aquesta idea es basa l’activitat intel•lectual de classificar. aquesta idea constitueix un altre dels pilars sobre els quals s’assenta la investigació racional sobre l’univers: sense aquesta convicció, la ciència no és possible. Aquesta perspectiva és la que permet comprendre tant l’originalitat com la transcendència històrica de la pregunta dels filòsofs grecs sobre l’arché o principi últim de la realitat. Hi ha persones d’escassa sensibilitat històrica que es limiten a insistir en la ingenuïtat de Tales de Milet quan afirmava que el principi últim de tot allò real és l’aigua, el fet de formular aquesta pregunta en tota la seva amplitud i radicalitat és notable. Tales va ser el primer a fer-ho i per aquesta raó se l’acostuma a considerar l’iniciador de la filosofia de la naturalesa.

Temes fonamentals de la filosofia grega.

Una de les idees centrals del pensament grec és la de naturalesa, per als grecs aquesta paraula té dues grans acceptacions, d’una banda és el conjunt dels éssers que poblen l’univers, llevat de les coses produïdes per l’ésser humà, i per l’altra adquireix un segon significat quan l’utilitzem per referir-nos a classes o conjunts de coses. Segons la filosofia grega la es caracteritza en uns trets, el concepte de naturalesa està indissolublement vinculat al concepte de necessitat, la noció grega de naturalesa està vinculada a la idea de dinamisme, de canvi i de moviment, i per tant implica moviment i una activitat intrínsecs i propis de l’ésser natural, aquesta característica és la que marca la separació radical entre els éssers naturals i els éssers artificials o artefactes, és a dir, les coses que són producte del treball o de la indústria dels humans. És per això que diem que aquesta noció de naturalesa explica alguns dels trets característics del pensament grec, com que la naturalesa està unida a la idea de necessitat, que es concep com a principi intrínsec de moviment i de canvi, o l’idea que on hi ha naturalesa hi ha canvi. La filosofia grega va desenvolupar, a part d’això, els dos models fonamentals d’explicació de la naturalesa, que són el model mecanicista i el model teològic. La naturalesa, com a mode de ser propi i permanent de les coses, s’identifica amb el que denominem essència; existeix, tanmateix, una important diferència de matís que resulta del caràcter dinàmic de la naturalesa, l’essència és la manera de ser permanent de les coses per oposició als seus aspectes variables i canviants, i la naturalesa és aquesta mateixa manera de ser permanent, però en tant que determina un cert tipus d’activitats o operacions pròpies.

La pregunta dels filòsofs grecs és, des del primer moment (des de Tales), una pregunta per la naturalesa; El principi o principis darrers (l’aigua, l’aire, etc.) són la naturalesa de les coses perquè? Són allò a partir del qual es generen els éssers de l’univers: el principi així concebut és l’origen, o són allò que és capaç d’explicar les diverses transformacions de l’univers: el principi

...