Plató, Aristòtil, Ètiques hel·lenístiques i Filosofia medieval

PACnº2. Plató, Aristòtil, Ètiques hel·lenístiques i Filosofia medieval

(temes 1-4): Full de respostes

Nom i cognoms (format: Cognom1_Cognom2_Nom_PAC 2):

1. Poseu un títol al text que reculli la idea principal que esposa (1 punt).

Crítica de les idees de Plató: si estant separades de les coses sensibles que han

d’explicar, no en poden ser les causes en cap sentit.

2. Resumiu el contingut del text i indiqueu-ne les idees més importants.

Definiu-les amb les vostres pròpies paraules (2’5 punts)

Aristòtil, basant-se en la separació de les idees respecte dels ens sensibles, refuta

la teoria de Plató que les idees en són causes. No són ni causes suficients, ni

necessàries.

1.Les idees no en són causes suficients en el sentit del coneixement d’aquests

objectes, ni dels seus canvis ni de la seva essència ni de la seva existència,

per la separació existent entre les idees i les coses. Les idees no es troben en

les coses i per tant no poden explicar-les. I dir que en són els models o

paradigmes, no aporta cap coneixement real: són vaguetats o metàfores

poètiques.

2.Les idees tampoc no són necessàries, ja que una cosa pot arribar a ser sense

tenir model o paradigma (exemple de Sòcrates), i poden existir coses

sense que ni tan sols hi hagi la idea d’aquesta cosa (casa, anell). Per tant les

altres coses de què hi ha idees també poden existir sense elles.

3. Expliqueu raonadament els conceptes de substància i causes en l’ontologia

d’Aristòtil (3 punts).

1.En primer lloc cal definir la noció de substància, com la categoria ontològica

d’allò que és per si mateix sense dependre d’altres coses, oposada als

accidents o propietats que per existir s’han de donar en la substància (color,

p.ex.); propietats que s’han d’enumerar (quantitat, qualitat, relació, lloc,

temps, etc.). També s’ha de definir en el sentit de compost de matèria i

forma, i explicar l’hilemorfisme aristotèlic.

2.En segon lloc, s’ha d’exposar la teoria de les quatre causes:

(A) les dues que expliquen la realitat:

(1) la forma o essència que explica què és cada cosa, la seva essència o

naturalesa;

(2) la matèria el substrat, allò de què està feta una cosa, allò que és

subjacent a les propietats, que no canvia i que individualitza les

substàncies;

(B) les dues que expliquen els canvis:

(3) la causa final que actua des de dins de la substància com a motor

natural o intern i explica el comportament típic d’un cos; i

(4) la causa eficient que explica els canvis contra-natura, com la pedra

que es mou cap amunt, i que actua des de fora i per contacte amb el

...