Heraclito

Activitat de filosofia

PENSAMENT FILOSÒFIC D'HERACLIT

La interpretació tradicional d'Heràclit es guia per dues tesis

La primera és que tot flueix i gens roman igual (res “és”) per això cita freqüentment “Panta rhei” (“tot flueix”) i també el que “no és possible ficar-se dues vegades en el mateix riu”. Ja que indica que no hi ha cap cosa estable, que gens roman que la simple intervenció modifica per bé o per malament les coses, donant per esbrinada la irrealidad de el “real”.

La segona és l'anomenada “unitat dels contraris”: Heràclit sosté que els oposats no es contradiuen sinó que formen una unitat harmònica. Per a això es basa en els sentits per explicar-nos que gens és immutable i tot és avenir. El motor d'aquest canvi, és justament la lluita entre contraris, concloent que la realitat es mostra com un avenir dialèctic, és a dir, avança i es transforma, passant d'una cosa a la contrària (pel que no és estàtica).

A partir d'aquestes idees, es va arribar a pensar que Heràclit defensava la no existència de el “ésser” o “ens” tal com exposava Parmènides. Per tant, i per això Parmènides i Heràclit van ser considerats com dos pols oposats.

Per a Heràclit, el foc és l'origen de tot, és el arkhé (principi, punt de partida). El foc és la “aletheia” (allò que no està ocult). Heràclit no es refereix al foc com “el que” il·lumina, sinó que parla del foc mateix com a lluita, constant sorgir “sempre vivent”, physis (naturalesa interpretat pels grecs com el sorgir o néixer d'alguna cosa), com arrencar al ocultament (“encendre's i extingir-se”); quan constant oposició al ocultament, el foc és finit, és encendre's i apagar-se “segons mesura”.

Així doncs, indica que el món és un foc perdurable; algunes de les seves parts estan sempre extintes i constitueixen les altres dues masses importants del món: el mar i la terra. Els canvis entre el foc, el mar i la terra s'equilibren mútuament; el foc pur o eteri té una capacitat directiva.

...