La dialèctica

PLATÓ

1- Influències

• Parmènides  l’autèntica realitat és eterna i inamovible.

• Heràclit Tot flueix (panta rei).

• Sofistes  sí existeix realitat absoluta (idees)  influència contraria al relativisme.

• Sòcrates  coneixement és igual a be.

• Pitagòrics  certeses matemàtiques, veritat eterna i dualisme ontològic (cos i ànima)

2- Idealisme Platònic

El vertader coneixement existeix tan sols en el mon ideal, que és un món real, existent. Del món sensible només extraiem opinió.

Les idees són universals, immutables i absolutes i no són conceptes mentals, existeixen en un món separat del sensible.

DIBUIX DELS DOS MÓNS

2.1- Jerarquia de les idees

1. Idea de be i bellesa2. Valors morals 3. Conceptes matemàtics4. Idees de coses naturals

3- Cosmologia de Plató

Plató explica la cosmologia mitjançant el Mite del Demiürg. El demiürg (artesà) modela la massa caòtica que té el origen de l’univers a imatge i semblança del món de les idees que ja existia

Finalisme

Totes les idees tendeixen a apropar-se imitar o semblar-se a la idea de be. Apropar-se a la idea de be, és ser el màxim de belles possible.

4- Teoria del coneixement (epistemologia)

Coneixement és igual a accés a les idees.

Dos maneres de coneixement 1) coneixement sensible: només aporta opinió

2) coneixement intel•lectual: sí aporten coneixement

4.1- Dialèctica

La dialèctica és el pas/procés racional que permet abandonar l’opinió (món sensible) i elevar-se al coneixement ideal/vertader (món intel•ligible)

- Dialèctica ascendent: passar del coneixement sensible (fals) al coneixement de les idees (vertader)

- Dialèctica descendent: un cop vist el món ideal tornar a la falsa veritat o món sensible.

Graus de coneixement

Símil de la línia

Dibuix línia

Coneixement com a record (anamnesi)

Conèixer és recordar. L’ànima queda empresonada en el cos i obliga a tot allò que ja sabia.

Les sensacions i opinions que s’obtenen del món sensible estimulen el record de l’ànima (conèixer). REMINISCÈNCIA

Teoria Antropològica

- Ànima: anterior a l’individu.

- Immortal.

- La unió de cos i ànima és temporal i accidental.

- És temporal perquè l’ànima es immortal i el cos no.

- L’ànima està empresonada en el cos i condicionada en la seva activitat cognoscitiva.

L’ànima dividida en tres parts

- Concupiscible Desig corporal

- Irascible 

...