Obtención De La Masa Del Papel (catalan)

3.OBTENCIÓ DE LA PASTA DE PAPER

3.1 Pasta verge

Tala

Per obtenir pasta de paper el primer que cal fer és separar la cel•lulosa de la resta dels components que estan enganxats amb ella. El procés requereix uns costos (degut als processos mecànics i químics) gairebé iguals en totes les espècies d’arbres als quals s’aplica. Per tant les indústries papereres busquen obtenir el màxim de cel•lulosa durant aquest procés. Per fer-ho intenten trobar els arbres que tenen un elevat contingut en cel•lulosa. Els arbres utilitzats són els arbres anomenats “polpables”. Aquest tipus d’arbres són els avets, els pins, els làrix i els arbres de la família de les pícees. Són arbres de fulla perenne i de fusta tova. Tot i això s’utilitzen també alguns arbres “no polpables” és a dir de fulla caduca i de fusta dura, són l’ eucaliptus i el bedoll. Els arbres no polpables, són anomenats així ja que ofereixen una major resistència a l’extracció de la cel•lulosa del seu interior.

El procés d’obtenció de la massa de paper comença amb la tala dels arbres. Cal tenir en compte que per tal que un arbre contingui el màxim de cel•lulosa possible, ha d’haver arribat a la seva edat adulta. Els anys que triga un arbre en arribar a l’edat “adulta” varien amb les espècies, així com la mida que assoleixen en arribar a aquesta edat. Un dels motius principals pels qual la indústria paperera fa servir majoritàriament l’eucaliptus seria aquesta velocitat de creixement. L’eucaliptus creix molt ràpid i assoleix alçades que poden arribar als 60 metres. El bedoll, en canvi, es troba en abundància a la naturalesa. De fet, quan es fa la tala d’arbres per obtenir fusta útil a l’hora de fer pasta de paper, es pot fer en dos tipus d’explotacions diferents.

Explotacions naturals: Són les explotacions en les quals s’explota un bosc format de manera natural. L’explotació d’aquests boscos sol fer-se per empreses especialitzades que necessiten cenyir-se a una temporada concreta, i a unes quotes, que venen marcades pels governs. A més, aquestes explotacions tenen el component afegit que solen estar apartades dels principals nusos logístics i per tant, el transport, els suma un cost econòmic important (cal tenir en compte que solen ser de difícil accés). Aquestes explotacions són especialment agressives amb el terreny, i alteren els ecosistemes. Cal tenir en compte que s’ha de fer després una tria dels troncs, quins són d’arbres aptes i quins no, ja que no tots els arbres del bosc estaran en edat adulta i tampoc, tots i cadascun dels arbres trobats, serà de l’espècie que es busca.

Explotacions artificials: es tracta de zones desforestades, en les quals s’hi planta artificialment un bosc. Aquest bosc rep en tot moment les atencions humanes per tal que creixi ràpidament i els arbres es planten de manera que siguin fàcils de talar després, és a dir, en fileres. Aquestes plantacions no solen ser lluny dels centres de tractament de fusta i tenen l’avantatge afegit de què només s’hi planta una sola espècie d’arbre, estalviant així que s’hagin de triar i que es fa al mateix temps, per tant tots arribaran a l’edat adulta aproximadament al mateix moment. A més, es pot garantir que tots els arbres tindran les mateixes característiques, ja que es produeixen segons uns estàndards. No perjudiquen el medi ambient ja que tots els arbres que es tallen es tornen a plantar, i la seva tala no trenca cap ecosistema al tractar-se d’arbres plantats en zones on anteriorment no hi havia bosc. Els arbres més interessants en aquest procés són els que tenen un creixement ràpid i arriben a mides importants, un exemple clar és l’ eucaliptus.

.

Plantació d'eucaliptus

El pròxim pas alhora d’obtenir la pasta de paper, és el tractament dels arbres. Com és lògic és impossible obtenir paper a partir dels troncs sencers. Per tal de poder obtenir la pasta de cel•lulosa cal sotmetre aquests troncs a un procés que va del tronc fins a les serradures de fusta. Aquest procés es porta a terme al mateix lloc de l’explotació i més tard, a la serradora. És el següent:

Un cop acabada la tala, i quan l’arbre ja ha caigut, es transporta a una zona apartada de l’explotació. Allà, els llenyataires talen les branques i deixen només el tronc. En els casos dels arbres més llargs, es talla també en dues o més parts per a facilitar-ne el transport. Llavors es porta a les serradores.

El que es fa principalment a les serradores és transformar aquest tronc en serradures. Abans però cal tenir en compte que no tot l’arbre és apte per a la producció de pasta. L’escorça, que té un baix contingut en cel•lulosa, s’extreu abans mitjançant banys amb aigua calenta. El motiu d’aquesta extracció és que baixaria la qualitat del paper. Els troncs sense escorça són triturats a través de grans trituradores mecàniques, ja que a partir de serradures és més fàcil obtenir la pasta. De fet, no només es trituren els troncs. Totes aquelles branques que són depreciades a les explotacions, perquè dificulten el transport, se’ls treu l’escorça i es trituren també. L’escorça sobrant en aquest procés es reutilitza com a bio combustible.

Obtenció de la pasta

A partir de les serradures de fusta, cal seguir un llarg i complex procés a través del qual es transformen les serradures en pasta de paper. Aquest procés es pot fer mitjançant diversos tipus de processos:

Procés mecànic

Procés mecànic amb filtrat

Processos semi químics

Procés químic: que pot ser mitjançant el mètode Kraft o bé el procés dels sulfats

Processos mecànics

Procés mecànic

És el procés més antic de tots. Va ser inventat l’any 1840. Conceptualment és un procés relativament senzill. Només cal reduir el tamany de les fibres a un tamany tan diminut que possibiliti fer paper ( és a dir, a escala mil•limètrica). Per fer-ho cal aplicar unes forces al paper que trenquin la seva estructura interna. En aquest procés no cal fer el pas de passar els troncs per la serradora ja que es trituren durant el mateix procés. Té un rendiment elevat, del 90 al 95% de la fusta és transformada en pasta.

El procés comença amb el ruixat dels troncs sencers amb vapor d’aigua a alta temperatura durant un breu període de temps. L’objectiu d’aquest ruixat és debilitar l’estructura interna de la fusta i que sigui més fàcil de triturar. Això és degut a què les fibres de cel•lulosa s’inflen amb l’aigua. Les fibres inflades es dilaten i per tant exerceixen una pressió

...