PLATÓ (428-347 aC)

PLATÓ (428-347 aC)

-BIOGRAFIA

Neix a Atenes, és fill d’una família aristocràtica i això fa que els seus primers aprenentatges siguin molt clàssics. El seu primer tutor, Cràtil, que segueix la filosofia d’Heràclit, li donarà una influència heraclitiana molt important i també Sòcrates, no l’abandonarà fins la seva mort. La influència és tan gran que quan Sòcrates mor decideix marxar d’Atenes. Fa un viatge de tres anys que li porta a recórrer tot el món grec. Li servirà per agafar influències filosòfiques de tots els àmbits (entra en contacte amb altres filosofies). Al 396 torna a Atenes on comença a escriure les seves primeres obres, però no per explicar les seves idees sinó perquè té l’objectiu de mantindre el record de Sòcrates viu i ho fa en forma de diàleg. Agafa fama i és convidat a Sicília on intenta influir en la política. S’entén tan poc amb l’emperador de Sicília que el pren com a esclau fins que el compren i l’alliberen. Després d’aquest any torna a Atenes i decideix formar una escola filosòfica (l’acadèmia) que serà un centre de treball filosòfic. Després comença a escriure un bloc de diàleg on ja exposa les seves idees.

OBRA DE PLATÓ

L’obra de Plató es pot dividir en tres parts i està escrita en forma de diàleg. En té vint-i-vuit on el protagonista de totes és Sòcrates. A més a més hi ha unes cartes numerades.

1r: Període dels diàlegs socràtics: Són diàlegs on Plató pretén mantenir viu el record de Sòcrates, conservar la imatge de Sòcrates i explicar amb quins mètodes i quins temes tractava Sòcrates. Es crítica la sofística i sobretot es parla d’ètica. Són uns 15 diàlegs.

2n: Període dels diàlegs creadors: Plató comença a construir la seva filosofia on Sòcrates es converteix en un recurs literari per explicar les seves idees. Estan formats per 5 diàlegs.

3r: Període de diàlegs crítics: Està forma per un conjunt de diàlegs en els que comença a reconsiderar algunes de les seves teories anteriors i comença a fer autocrítiques d’algunes de les seves idees. Són 8 diàlegs.

INFLUÈNCIES

La principal influència per Plató és Sòcrates: el interès per l’Ètica (tema central per Plató). El interès pel coneixement i sobretot pel racional de l’essència de les coses. També el mètode dialèctic que ell pensa que ha de servir per obtenir coneixements universals.

Plató rep influència de tota la tradició filosòfica i de tota la tradició de coneixements racionals dels fenòmens naturals anteriors a ell. Influències claus: els pitagòrics de la que recull un interès per les matemàtiques, es diu que a l’entrada de l’acadèmia no entrés cap que no sabés geometria.

Està molt influït per el intent de trobar una estructura ideal i formal del món, té una influència decisiva de la influència de la concepció antropològica (ésser humà) i la idea de la mortalitat de l’ànima dels pitagòrics. També té influència de Parmènides i Heràclit. Com els autors anteriors intentarà canviar, de Parmènides recull el idealisme i el racionalisme “considera que l’ésser ha de determinar el coneixement”. D’Heràclit recollirà la idea de que hi ha un món sensible que és canviant però que es pot conèixer i explicar racionalment.

Plató també té influència dels sofistes però en aquest cas, Plató intentarà en el seu pensament tant el convencionalisme com el relativisme.

Podríem trobar influències del context històric que li toca viure:

1. La influència del període de crisi d’idees que viu a Atenes durant tota la seva joventut.

2. Influència del caràcter aristocràtic de la seva família i la seva classe (educació que va rebre) totalment antidemocràtic.

3. Influència dels 3 fracassos viscuts a Sicília.

LA FILOSOFIA TEÒRICA DE PLATÓ

La seva filosofia intenta ser una justificació teòrica de l’actitud ètica de Sòcrates i per poder-ho ser intenta demostrar que tots aquells valors morals són reals, i a la vegada la possibilitat de conèixer utilitzant l mètode adequat. Aquesta filosofia es centra d’una banda en el coneixement i l’ètica i la política. El seu objectiu és estudiar l’aplicació del coneixement en ètica i política. És analitzar l’ús social del coneixement.

FILOSOFIA

La filosofia de Plató intenta criticar el relativisme ètic dels sofistes. Ho fa perquè Plató està totalment convençut de que hi pot haver un coneixement que sigui universal i vàlid.

Per aconseguir aquest objectiu Plató partirà de la filosofia de Parmènides i acceptarà i farà seva l’idea que l’ésser o realitat determina el coneixement, és a dir, que només conèixer verdaderament allò que és objectivament real, la verdadera realitat.

Aquesta recerca de la realitat objectiva, que és la que realment ha de fonamentar el coneixement, aportarà a Plató formular la teoria de les idees, proposa aquesta teoria, que és el nucli de la cosmologia.

La teoria de les idees és una interpretació cosmològica (de la realitat) dualista que intenta explicar que és verdaderament real i que considera que la realitat es divideixi en 2 mons, 1

món intel·ligible o un món d’idees i un segon món sensible o de coses. Dos mons diferents i independents un de l’altre però tot i així es relacionen.

El món intel·ligible o el món de les idees, per Plató, és un món d’idees o de formes pures que per Plató són la verdadera realitat i que tenen una existència independent de les coses. Les idees són essències universals, formes pures, conceptes universals que existeixen en la realitat, són elements intel·ligibles (que es poden captar, pensar amb l’enteniment) però no són sensibles (no experimentables). Les idees per Plató existeixen en si mateixes en independència de les coses (la idea existeix en si mateixa). Aquestes idees, tot i que formen un món i són la realitat no cal que estiguin en cap lloc, no ocupen ni cap espai ni cap temps, no estan fora de les coses, ni dins. Les idees no tenen una estructura física (són immaterials), són pensament i no han d’ocupar cap lloc.

Per Plató aquestes idees són úniques. També són eternes i immutables (sempre seran iguals), idèntiques i perfectes. També són universals (són el model perfecte de les coses, engloba totes les coses possibles). Per Plató les coses copien i imiten aquella idea. Les idees per Plató són més reals que les coses i per això les idees són la verdadera realitat. Diu que les idees tenen un caràcter causal, per ell les idees són les causes de les coses en un doble sentit, les causes perquè són les formes perfecte (pures) que fan que les coses

...