Plató La República.

Filosofia

QÜESTIONARI LA REPÚBLICA

1. Fes un breu resum del contingut del llibre II de La República.

En el llibre dos de la República, Plató, Sòcrates, Glaucó i Adimant mantenen una conversa sobre com seria la ciutat ideal i perfecte, quins oficis s'han de dur a terme per crear i fer créixer una nova ciutat, els motius de per què s'origina una guerra i qui són les persones més indicades per lluitar en aquesta.

El que realment busquen els quatre autors és una definició d'injustícia i justícia i quina de les dues és preferible, tant en un sol individu com en una societat o col·lectiu. Com no aconsegueixen cap resposta per un sol individu, els porta a intentar trobar-ne una per la societat.

Els quatre autors estableixen que un ésser humà no es pot valdre per si mateix, per tant necessita altres persones per poder cobrir les necessitats de cadascun, com l'alimentació, l'habitatge o la roba. Però cada un dels treballadors, sigui quin sigui el seu ofici, necessitarà el proveïments dels altres. L'exemple del que es parla és de les eines d'un agricultor. Aquest no podrà produir res sense aquestes eines, per tant, necessitarà que algú li fabriqui.  Per garantir l'eficiència d'aquestes tasques, cada treballador s'haurà d'especialitzar per així obtenir un millor rendiment i producte. Degut a que una sola ciutat no pot produir tot el que necessita, haurà de recórrer al comerç. Per tant, podem dir que una ciutat neix de les necessitats de les persones i els oficis necessaris per satisfer-les.

Però llavors es troben que, si segueixen aquest model, la ciutat no pararà de créixer, el que significa que es veurà obligada a prendre territoris a altres ciutats per mitjà de la guerra. Com s'ha dit anteriorment, els treballadors tan sols poden dedicar-se a una tasca, per tant és impensable que un obrer o treballador de la ciutat participin en la guerra. Llavors, ha de sorgir un altre grup de ciutadans que es dedicaran únicament a la guerra. Els autors descriuen a aquests ciutadans com éssers forts i ferotges per tal de poder guanyar a qualsevol enemic, però han de saber ser amables amb els aliats, és a dir, han de ser part filòsofs, coneixent a aquells que son amics per tractar-los com a tal. Per tant ha de ser amic del saber, el que el converteix en filòsof.

2. Digues quines virtuts explica Plató que ha de tenir la ciutat al llibre IV de La República. Explica com les defineix i d'on diu que li vénen a la ciutat aquestes virtuts.

Plató explica quatre virtuts que ha de tenir una ciutat: la saviesa, coratge, la temprança i la justícia.

La saviesa consisteix en deliberar el bé sobre assumptes globals, i no particulars. Tot i que aquesta saviesa tan sols la tenen una minoria de la ciutat, com els magistrats i guardians perfectes, es considerarà tota la ciutat sàvia.

El coratge el defineix com la conservació de l'opinió recta nascuda de la formació imposada per les lleis que es refereixen als aspectes fonamentals. Aquesta virtut, sobretot, predominarà ens els guardians, aquells que lluitaran en la guerra.

La temprança és el domini d'aquells plaers que poden ser superiors a un mateix. Per tant, és la virtut que ens permet mantenir l'ordre. És l'harmonia que permet acordar entre els ciutadans sobre qui ha de governar i qui ha de ser el governat. La virtut de temprança prové d'aquells que trenen desitjos moderats o opinions correctes que prèviament  han estat formats òptimament i gaudit d'una millor naturalesa. Ha d'estar present en tots els ciutadans.

Per últim, la virtut de justícia consisteix en que cada ciutadà ha de realitzar allò pel que és més apte (especialització del treball). Ningú no prendrà res que no sigui de la seva propietat però tampoc privaran als altres del que els hi pertoca. Cadascú té i utilitza allò que és seu. La justícia prové de l'harmonia de les altres tres virtuts dins de la ciutat, és a dir, cada classe de ciutadans que forma una ciutat fa el que li pertoca, i totes en harmonia forma una ciutat justa.

3. Localitza al text del llibre IV els fragments on Plató diferencia les tres parts de l'ànima i digues l'explicació que en fa.

A les pàgines 80 - 81 podem trobar la primera referència a la divisió de l'anima en tres parts. El fragment es troba sota el títol Principi sobre la investigació de les parts de l'anima, i ens explica que l'ànima consta tres parts, cadascuna amb una funció diferents (relacionades amb les tres virtuts de la ciutat): una primera part ens permet comprendre; una altra ens permet enfadar-nos i la última és la part amb la que desitgem.

El següent fragment on esmenta la divisió de l'ànima es troba a les pàgines 84-86 amb el títol Revelació de dies parts diverses de l'ànima, la racional i la irracional i a les pàgines 86-88 sota el títol Fixació del concupiscible com a tercera part de l'ànima, perquè es diferencia també del racional. Al llarg d'aquestes pàgines es fa una classificació de les tres parts de l'ànima mencionades anteriorment en dues parts més generals, la racional i la irracional. La part racional també és anomenada com la del càlcul, és a dir, la part que, a l'hora d'intentar complir un desig que ens comporti el mal, ens fa repensar-ho i tirar enrere. D'altra banda, la irracional no té en compte les males conseqüències que pot comportar una acció i ens impulsa a realitzar-la. La part racional és relacionada amb la saviesa (la part fogosa és un auxiliar de la part racional) i la part irracional es relaciona amb els desitjos.

...