Plató

FILOSOFIA TEMA 3: PLATÓ

1. TEORIA DEL CONEIXEMENT

Existeixen unes entitats immaterials, absolutes, innotables, perfectes, universals i independents del món físic que són les idees del món intel•ligible que percebem amb la intel•ligència o els “ulls de l‘ànima”. D’altra banda, trobem els objectes que ens envolten que són canviants i contingents i que són còpies o imitacions de l’autèntica realitat que es troba en el món intel•ligible. Aquest segon món el percebem amb els sentits i l’anomenarem món sensible o món de les coses.

Plató estableix una relació entre el món de les idees i el món de les coses. Ens diu que les idees sostenen tots els valors ètics i els conceptes estètics que estan a la nostra ment i en el nostre llenguatge.

La idea seria el model que les coses particulars imiten o copien.

En aquest món de les idees hi ha una jerarquia:

1) La idea del bé: no necessita res que la justifiqui, perquè és veritable per si mateixa i és el fonament de l’ésser i de la seva comprensió.

2) Manifestacions de la idea del bé: justícia, bellesa, ordre.

3) Els conceptes (objectes) matemàtics.

4) Tots els objectes del món.

Per explicar aquesta relació món coses - món idees, recorre a un mite: el mite de Demiürg.

1.1. EL MITE DEL DEMIÜRG

Segons Plató, en un origen existien:

1) El món de les idees (perfecte).

2) El Demiürg: el suprem artesà. El Demiürg viu contemplant el món de les idees i degut a la seva bondat i generositat, intentarà generar un món que s’assembli el màxim possible a aquest món ideal.

3) La matèria: massa caòtica, uniforme (sense forma), i amb tendència al canvi constant. Aquesta és la massa que treballa el Demiürg per crear el món sensible i posar ordre (o cosmos) dins del caos.

4) L’espai: lloc buit on el Demiürg col•locarà la seva obra.

El déu cristià és un déu creador. El Demiürg és un déu ordenador.

- Conclusions

1) El món sensible és una còpia imperfecte del món de les idees.

2) Aquest univers és ordre i no caos, i aquest ordre segueix una harmonia matemàtica.

3) Cada objecte físic és la materialització particular d’una idea universal.

4) El Demiürg introduirà una finalitat en totes les coses. Finalitat: aspiració que porta a cada cosa a buscar el seu propi desenvolupament, la seva perfecció, el seu propi bé. (això influirà en Aristòtil).

1.2. EL MITE DE LA CAVERNA

La República narra aquest mite que li serveix per explicar de forma al•legòrica el camí cap el coneixement.

1a fase (corresponent a quan està dintre)

En aquesta fase, els presoners de la caverna només coneixen el món per la seva aparença. Aquests representaries els homes que estan lligats al món dels sentits. També estan encadenats a un moment del món i de la història, perquè només veuen allò que se’ls deixa veure.

2a fase (quan surt)

Ens presenta la vida com un procés d’alliberació com un camí que cal fer en una direcció amb l’objectiu d’arribar a la contemplació. Ens diu que aquest camí és allà per fer-ho i que tot coneixement és camí.

El presoner una vegada ha vist la veritat no té prou amb aquesta visió i intenta explicar-la als companys que són a dins, però aquests viuen feliços en les ombres o aparences i no volen sortir.

Paideia: educació (per sortir de la caverna). S’hauria d’iniciar en la infantesa i la joventut. Un cop iniciat el procés, es necessita un savi o un guia per guiar-lo cap a la contemplació.

Parts d’aquesta educació:

1) La gimnàstica i la música: és important mantenir el cos fort i la ment.

2) L’art de la guerra.

3) Tot el que és matemàtic: aritmètica, geometria,

4) Astronomia

5) El pensament discursiu o ciència.

6) Coneixement superior (només uns quants) o suprem: dialèctica.

1.3. ELS SEGMENTS DEL CONEIXEMENT

Plató ens explica amb la imatge d’una línia dividida en 4 segments els diferents nivells de coneixement que seran els diferents moments de l’ànima en el camí cap al coneixement. A cada estat de l’anima li correspondrà un nivell de la realitat.

1.4. LA REMINISCÈNCIA

Podem trobar punts de contacte amb la maièutica de Sòcrates.

Per a Plató, l’home pot arribar a la contemplació de les idees degut a que a la nostra ànima hi ha adormides empremtes o senyals de les idees, d’aquí que aprendre o conèixer sigui només el recordar o evocar aquestes idees.

El camí seria desfer-se de les cadenes de la ignorància i seguir al camí cap al coneixement perquè dintre nostre ja hi ha el necessari per a arribar-hi.

Menó: diàleg on ens explica que no hi ha aprenentatge sinó reminiscència.

2.1. EL MITE DEL CARRO ALAT

Plató compara el carro alat amb l’ànima. Està formada per tres parts: l’auriga, el cavall blanc i el cavall negre.

L’auriga representa la capacitat racional. Està situada al cap. Correspon a l’ànima intel•ligible o racional.

El cavall blanc representa les virtuts positives (valor, honor, etc.). Situada al pit. Correspon a l’ànima irascible.

El cavall negre representa les virtuts negatives (tot el que siguin instints). Situada al ventre. Correspon a l’ànima concupiscible.

La part racional de l’ànima es guia pel desig del coneixement i té com a virtut la saviesa, que consisteix en saber actuar en cada moment de

...