QUÈ ÉS LA REALITAT

Què és la realitat? Una visió des de la ciència moderna.

La física quàntica sempre s'ha fet la pregunta filosòfica: què és la realitat? Per a respondre a aquesta pregunta cal analitzar la història de la física, és a dir, els canvis en la concepció de la realitat des d'una perspectiva científica.

A l'edat mitjana, la concepció d'allò que era real estava controlada per l'església i la religió. Amb l'arribada de la física clàssica, encapçalada per Galileu Galilei, es va iniciar la era de les llums o de la raó. La humanitat va considerar la ciència com a la possible resposta a la pregunta de què és la realitat. En aquest període, Newton va parlar sobre el fenomen de la gravetat, fet que permet unificar el cel i la terra, separat a l'antiga Grècia, i Maxwell va explicar les ones electromagnètiques. El logos era entès com a una gran màquina en la que tot formava part d'aquesta, la realitat era un cosmos ordenat i es va arribar a considerar que ja estava tot descobert al món de la física.

No obstant, van quedar dues grans incògnites que van acabar donant lloc a la relativitat i la física quàntica. A finals del segle XX, els postulats de la física clàssica, que considerava que el coneixement adquirit era totalment objectiu, trontollen i apareix la teoria quàntica, que comporta un canvi de paradigma. Els físics comencen a preguntar-se si realment existeix una realitat objectiva, ja que quan observem un fenomen passem a formar part d'aquest i alterem el resultat d'allò que observem. La concepció de realitat de la física quàntica es podria comparar amb la filosofia de Plató, ja que considera que allò que s'estudia són ombres o símbols d'allò que és realment veritat.

Per mostrar la necessitat de preguntar-se el perquè de les coses i de qüestionar-se allò establert, sense acceptar les coses pel simple fet de que “sempre han estat així”, se'ns explica amb un experiment. Aquest es fa a uns micos que són castigats amb una dutxa d'aigua freda cada vegada que un d'ells agafa unes bananes que es troben dalt una escala. D'un en un, els científics reemplacen els micos de la gàbia i el nou mico mai intenta agafar les bananes perquè els seus companys el convencen violentament. D'aquesta manera, tots els micos son reemplaçats però cap d'ells es qüestiona aconseguir les bananes, malgrat no haver patit mai la dutxa d'aigua freda.

D'altra banda, hi han dos altres experiments que intenten descobrir com funcionen els processos d'atenció i la importància que tenen en allò que veiem. El primer es tracta d'un vídeo en el que dos equips voten la pilota i un mico passa entre ells. Al públic se li dóna la tasca de comptar els vots que fa l'equip blanc i, com que tothom es concentra en aquesta dada, ningú se'n adona de la presència del mico. L'altre experiment té la intenció de mostrar el que acabem d'experimentar des d'una perspectiva externa. Aquest experiment se'ns mostra en un vídeo en el que una persona sempre pregunta a algú que li indiqui el camí d'arribada a algun punt en concret. Mentre l'emissor està donant les indicacions, dues persones sempre passen entre l'emissor i el receptor amb una gran pantalla i es canvia el receptor. L'emissor, no obstant, mai se'n adona del canvi perquè tota la seva atenció està dipositada en indicar bé el camí. Aquests experiments ens fan veure que la realitat pot ser molt diferent de com

...