Qüestionari Plató: La República

Qüestionari de Plató: La República

1. Fes un breu resum del contingut del llibre II de La República.

Sòcrates té una conversa amb els germans de Plató, Glaucó i Adimant. Anteriorment, Sòcrates havia defensat davant de Transímac que la justícia és superior a la injustícia i Adimant li demana que expliqui el que és concretament. Sòcrates diu que és cosa d’un home, i creu que es pot entendre millor aquest concepte si ens centrem en una ciutat, ja que és un conjunt d´homes.

A partir d’això, Sòcrates, Glaucó i Adimant fan la hipotètica creació d’una ciutat. Els homes s’ajunten per necessitat. Davant la mancança de diferents coses es reparteixen treballs segons les aptituds de cada persona per poder produir cadascú un producte del que necessiten per poder viure. Sòcrates posa com a exemple el menjar, l’habitatge i els vestits, i que per a cada cosa existeixen els oficis de pagès, paleta i teixidor. La creació de cada ofici fa que sorgeixin uns altres com per exemple els de la creació d’eines, els que duen a terme activitats com la venda i els serveis dels obrers. També hem de tenir en compte que la ciutat no es pot abastir sola, per això s’han d’importar productes d’altres ciutats i exportar-los mitjançant el comerç.

Amb aquestes nous oficis i els que encara estan per sorgir, la ciutat no és com al començament. La ciutat està creixent i augmentant la seva extensió. A vegades en l’expansió de la ciutat es pot arribar a un territori que pertany a uns altres, per això Sòcrates proposa la creació d’un exèrcit el qual lluitarà per la possessió d’aquest terreny. Aquesta lluita és el que anomenem guerra. Els components de l’exèrcit són els guardians, que tenen com a ofici la defensa de la ciutat. Sòcrates diu que aquests guardians han de ser amable, ràpid, fogós i vigorós per naturalesa, i els que ho aconsegueixen i a més posseeixen una índole filosòfica són els que anomenem guardians perfectes.

2. Digues quines virtuts explica Plató que ha de tenir la ciutat al llibre IV de La República. Explica com les defineix i d’on diu que li venen a la ciutat aquestes virtuts.

La saviesa és la capacitat que tenen la petita minoria dels ciutadans de la ciutat els quals tenen un saber natural amb el que poden deliberar sobre aspectes no particulars d’ella, sinó sobre la seva totalitat. Els qui posseeixen aquesta saviesa són els magistrats que hem anomenat guardians perfectes. Així, tota ciutat habitada per aquesta classe serà naturalment sàvia.

El coratge consisteix en la conservació de l’opinió nascuda de la formació que ens imposa la llei i que fa que en cap circumstància es vegi afectada per factors com el plaer, el dolor, la por o la passió. És la qualitat que ha de tenir la part que guerreja de la ciutat, l’exèrcit. Els soldats es formen establint unes lleis i creences sòlides, no només en els temes més importants, sinó en tots en general. Tot això s’aconsegueix amb una naturalesa i una instrucció adequada.

La temprança, és la qualitat que ens permet controlar els desitjos que tenim de satisfer plaers i passions. Consisteix el poder-se controlar a un mateix, tenir una part bona que domina a la nostra part dolenta i la reprimeix. La temprança es troba a tota la ciutat, és un acord entre el superior i l’inferior que es troba governant tant a la ciutat con a l’individu.

La justícia és l’ús del que ens es propi i ens pertany, el fet de que cadascú tingui cura de la seva activitat, ja que és la que afecta a la ciutat. Aquesta activitat que desenvolupem ha de ser aquella per la qual tenim les aptituds adequades. Cadascú ha de fer el que és seu sense barrejar-se amb altres coses. Els magistrats són els qui fan justícia a la ciutat.

3. Localitza al llibre IV els fragments on Plató diferencia les tres parts de l’ànima i digues l’explicació que en fa.

Primerament, a l’apartat [Revelació de dues parts diverses de l’ànima, la racional i la irracional. El concupiscible] que comença a la pàgina 84, Plató fa una distinció entre les dues parts, la part racional (La primera, amb la qual es calcula, l’anomenem part racional de l’ànima, [...]) i la part concupiscible ([...] i la segona, amb la qual desitgem, i tenim gana i set, i resta com encisada per les altres passions, l’anomenem part irracional i concupiscible, companya de plaers i d’algunes satisfaccions.). Després, afegeix la tercera part de l’ànima a l’apartat [Fixació del concupiscible com a tercera part de l’ànima, perquè es diferencia també del racional], que comença a la pàgina 86, la part irascible ([...] se’ns mostra

...