Qüestionari de Plató "La República"

1. Fes un breu resum del contingut del llibre II de La República.

En el segon llibre de la República, es relata com ha de ser una ciutat perfecta , aquesta, segons Plató, que concorda amb el pensament del seu germà Glaucó (utilitza el germà de Aristòtil ja que Aristòtil es una figura literària que ell utilitza sovint), la ciutat ideal ha de ser composada per classes diferenciades ja que els ciutadans nomes poden fer una feina ja que no poden ser bons en mes d’una tasca, comença definint la classe treballadora que esta relacionada amb els pagesos, teixidors, mariners, sastres, pastors, etc, que aquest esmenta  en el transcurs de tot aquest segon llibre de la República, aquests son el abastiment de tota la ciutat que ha de satisfer les seves pròpies necessitats com per a Plató hi son la necessitat de l’aprovisionament d’aliments, l’habitatge, el vestit i un llarg etcètera. En aquest moment també explica que cada ciutat depenent de la seva disposició geogràfica tindrà mes o menys productes d’un tipus i per això, necessitaran comerciants, mariners i d’altres per portar a terme aquestes activitats d’intercanvi. Seguidament parla d’una ciutat rica, que necessita expandir-se per manca de territori i excés d’habitants la qual explica que tindrà que fer la guerra i com que els treballadors no serveixen per lluitar ja que com hem esmentat al principi, no es pot ser bo en mes d’una tasca, Plató explica la necessitat de la classe lluitadora o guardiana, aquesta s’encarrega de la defensa del poble, ha de mostrar-se agressiva o no passiva respecte als estrangers i ha de ser compassiva i respectuosa amb els veïns o ciutadans. Els compara amb els gossos ja que com be argumenta ell, un gos es mostra agressiu o alerta quan un estranger se li apropa i es amigable amb el que coneix encara que no li hagi fet res que li beneficiï. Els guerrers han de ser valents, fogosos, aventurers i han de ser afables amb els ciutadans i feroços amb els enemic. Això ens porta a entendre que Plató esta descrivint una ciutat perfecta amb una base que satisfà les necessitats dels ciutadans i una d’altra que la defensa amb valor i coratge.

1. Digues quines virtuts explica Plató que ha de tenir la ciutat al llibre IV de La República. Explica com les defineix i d'on diu que li vénen a la ciutat aquestes virtuts.

Plató al llibre IV de La República explica que la ciutat ha de tenir tres virtuts principals.
Aquestes es poden resumir com a la temprança, la fortalesa o el coratge, la saviesa i la justícia.
La temprança es bàsicament la virtut de la moderació dels desitjos i les passions que ho explica amb la dita <>. Aquesta es relaciona amb els treballadors ja que han de ser temperats per que existeixi aquella desitjada harmonia de la qual tant hi parla Plató, això es pot relacionar amb la necessitat de la ciutat de que tingui treballadors que siguin en harmonia amb si mateixos i amb els seus companys d’ofici. Aquesta virtut es correspon a la part concupiscible de l’ànima i es troba situada en el ventre.
Com a una altre virtut trobem la fortalesa o el coratge que es relaciona amb els guardians o guerrers, aquesta consisteix en la rectitud amb la que s’actua davant d’un perill i a no dubtar davant les decisions preses i la seva execució es relaciona amb la part irascible de l’ànima i segons Plató es troba situada al pit.
La tercera virtut que Plató defensa que ha de tenir la ciutat es la saviesa que es relaciona amb l’ànima racional que es la part mes elevada de l’ànima la que al mateix temps la situa provinent del cap o el cervell mes concretament i la que predomina en els filòsofs reis. La saviesa per a Plató es basa en poder prendre les decisions mes adequades que es resumeix en el coneixement de el be suprem o les idees absolutes ja que Plató diu que conèixer el be ens porta a practicar aquest mateix.
I, per últim, defensa l’existència de la justícia que es bàsicament l’existència d’un tracte igualitari o imparcial cap a cada persona, es a dir, cada persona depenent de la seva classe social ha de tenir unes certes característiques i no pots treure-li a una persona el que te i es mereix. Es basa en la possessió i l’ús del que es teu que es determinat per la pròpia naturalesa del subjecte, tothom ha de fer allò per a que esta naturalment dotat. Entenem la justícia com a la unió de les tres virtuts anteriors i no es troba en una part especifica del cos sinó en tota la ciutat.

1. Localitza al text del llibre IV els fragments on Plató diferencia les tres parts de l'ànima i digues l'explicació que en fa.

Podem trobar aquestes explicacions entre les pagines 85 i 87 de La República en que defineix que l’ànima es formada per tres parts diferents però unitàries, no poden ser separades, aquestes son la part racional, la irascible i la concupiscible. Aquestes dues ultimes parts de l’ànima poden ser caracteritzades per ser irracionals.
La part racional de l’ànima per a Plató, es defineix com a la part que controla el pensament i coneixement racionals ames de controlar que les altres dues parts de l’ànima siguin en harmonia. Es caracteritzada per la saviesa i es predominant en la classe dels filòsofs rei i mes endavant, trobem que defensa que la part racional de l’ànima es la que realment es immortal.
La part irascible es basa en la relació entre els sentiments i el coratge que al mateix temps conclouen en un valor comú que es el valor. Predomina entre els guardians o guerrers. Mentre que la part concupiscible de l’ànima es basa en els desitjos o plaers mes materials, aquesta part de l’ànima predomina en els treballadors que els defineixen per la virtut de la moderació.

1. Explica breument com defineix Plató al text del llibre IV la justícia i la injustícia de l'individu. Localitza els fragments on es troben aquestes definicions.

La definició de la justícia i la injustícia de l’individu en el llibre IV la trobem entre les pagines 89 i la 93. En aquella porció de text podem apreciar com Plató defineix la justícia i la injustícia de l’individu com a fets que es contradiuen, es a dir, la justícia de l’individu es basa en practicar el que li pertoca per naturalesa i per les seves habilitats com exemplifica amb el sabater que nomes ha de fer sabates i el constructor que nomes ha de fer construccions, es resumeix en la ordenació de les parts de l’ànima quelcom li permetin portar a terme les tasques a les que la seva classe social es dedica.

...