Tema 1: La Filosofiaю

Tema 1: La Filosofia

La filosofia NO ÉS un saber acabat que es pugui aprendre, la filosofia ÉS una activitat mental que Kant definiria com un exercici lliure de la pròpia raó i Ortega diria que la filosofia es un diàleg amb el club dels ‘’clàssics’’.

La història de la filosofia te dos grans moments:

• Antiga Grècia: La filosofia era el conjunt de tot el saber.
• Època Hel·lenística: La filosofia s’escindeix (és divideix)

Les conseqüències: Van néixer ciències particulars i apareixen els científics (que son especialistes). Per tant l’àmbit de la filosofia es dedicarà al pensament.

La filosofia el que fa es pensar, però pensar  en allò que la humanitat no pot renunciar a pensar, per més que potser no se n’arriba a saber res. Allò que les ciències especialitzades no estudien perquè estan mancades de mètodes . La filosofia te la particularitat que contínuament es veu obligada la seva pròpia existència i el seu propi dret d’existir, això no passa amb cap altre ciència.

Filosofia en poques proposicions:

• La filosofia és sobretot en les seves preguntes, allò que dóna unitat històrica a la filosofia és que torna sempre sobre les mateixes preguntes. Les mateixes perquè es pregunta sobre el mateix (però diferents, perquè varia la manera de preguntar o el context de  de la pregunta. Tot el mèrit del filòsof consisteix a trobar la bona pregunta.

• Cap ‘’resposta’’ filosòfica (si n’hi ha) és empíricament verificable, si la resposta sigues empíricament verificable seria una pregunta científica, no filosòfica. En filosofia no hi ha problemes ‘’resolts’’ excepte en el sentit etimològic de la paraula, que es descobreixi que no hi ha cap problema després  d’una anàlisi acurada, això seria el cas d’un ‘’fals problema’’. Els grans i autèntics problemes filosòfics no es poden solucionar definitivament, el màxim que es pot fer és plantejar-los correctament i proposar una hipòtesi (suposició). Les teories filosòfiques són hipòtesis inverificables, si fossin verificables serien hipòtesis científiques.

• La filosofia és essencialment crítica, la acció de filosofar consisteix a dubtar i sospitar fins i tot d’allò que sembla més evident. El ‘’dubte universal’’ és un mètode que consisteix en dubtar de tot per tal de poder-ho veure i comprendre millor, i de la primera cosa que cal dubtar és de les creences espontànies (l’actitud natural) o de les creences apreses. El dubte sempre introdueix un element pertorbador en el nostre ‘’existir pacífic’’.

• La filosofia és antidogmàtica (és una ciència antidogmàtica, és a dir, hi ha varietat de veritats, no només una.) El filòsof ha d’exercir una crítica contínua sobre allò que ell mateix pensa i diu. Si no s’exerceix l’autocrítica deriva en el dogmatisme i el que es pitjor en la dominació.

• La filosofia és racionalitat analítica, és una de les poques ciències que es preocupa per l’ús correcte de les paraules. Massa sovint caiem en atzuacs intel·lectuals perquè no fem servir les paraules amb un sentit precís, quan s’aconsegueix aclarir els termes almenys s’aclareix el problema i potser entra en vies de solució. Però a més calc crear conceptes nous, el pensament és impossible (i s’atura ) quan no hi ha mitjans per conceptualitzar, és a dir quan ens manquen els conceptes necessaris, que falten paraules. La a filosofia i tota la ciència es troba en el seu llenguatge específic, una gram part d’aprendre filosofia és aprendre a usar conceptes per analitzar qüestions. Tot és en les paraules, cal anar-hi amb compte, els filòsofs quan no tenen prou inventen noves paraules.

• La filosofia és recerca contínua, la filosofia és manté dins del camí obert per Sòcrates el ‘’discurs’’ (és a dir, el fet de ‘’discórrer’’) filosòfic mai no es dona per acabat. No s’acaba mai, s’arriben a respostes provisionals.

...