«Una Persona Actua Adequadament Només Si Fa Que La Raó Sigui La Guia De Les Seves Accions».

La filosofia de Sòcrates parla d'un concepte que s'anomena l'intel·lectualisme moral en el qual la raó és equivalent al bé. I el bé el lligaríem al model d'una bona persona, de manera que tota persona que considerem bona es perquè té ús de raó. És a dir, passar per la reflexió abans d'actua i tenir l'art de la prudència són requisits que ha de tenir una persona que ha estat educada de forma correcta, ja que pel contrari una persona que mai ha estat educada o bé no ha estat ben educada no coneix la raó i no sap que és el que està bé i el que està malament. Una persona pot actuar de forma adequada quan té coneixements sobre què és el bé i què és la justícia. Com deia el filosof Sòcrates, com pot una persona estar actuant justament si no coneix la definició de justícia?

Personalment estic a favor i en contra de l'afirmació: «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui la guia de les seves accions». Es cert que tota persona ha de un tenir cert intel·lectualisme moral, com s'ha dit anteriorment, conèixer que és el bé i la justícia per així poder realitzar accions prèviament analitzades, raonades. Però ens estem deixant de banda un dels principals promotors de les nostres accions, els sentiments. Totes les persones del món tenim sentiments diferents per a cada tipus de situació o bé acció. I aquí es on es creuen els camins de l'ús de la raó i dels sentiments. De vegades i molt sovint succeïx aquest encreuament, sobretot en qüestions d'amor. Es evident que gairebé tothom s'ha trobat en una situació on algú li haurà dit : “ no et deixis guiar pel cap, guiat pel que digui el teu cor” . Com podem observar es justament el contrari als ideals de l'intel·lectualisme moral que deia Sòcrates. En aquest cas, una persona enamorada quan sap si obrarà bé? El resultat que aquesta persona vol obtenir és simplement ser feliç amb la desisió presa i de vegades, part de la nostra felicitat es inevitablement espontània, és actuar segons marqui el nostre estat d'ànim i els nostres desitjos. I d'altres vegades potser la nostra felicitat en un futur, no tant immediat dependrà d'haver pres l'opció més raonable.

No s'ha de passar per alt que els sentiments també els podríem qualificar segons si són bons i justos. Hi ha sentiments universalment coneguts com a bons i dolents, justos i injustos, per exemple la gelosia es un sentiment dolent i alhora pot ser injust amb la persona de la que se'n té. Hi ha sentiments que sempre tidrán conseqüències perjudicials. D'altres  en canvi no, la generositat es un sentiment que imparteix des d'un principi de caritat de compartir el que tenim justament amb els altres. Per això jo penso que una persona amb bons sentiments també està capacitada d'actuar adequadament

...