El Rai de la medusa i el 3 de maig Madrid

EL RAI DE LA MEDUSA

Títol: El rai de la Medusa.

Autor: Jean-Louis André Théodore Géricault.

Cronologia:1818-1819.

Tècnica:oli sobre tela.

Mesures:716x491.

Tema:històric.

Localizació:Museé du Louvre (París).

DESCRIPIÓ FORMAL

Els cossos i la composició en forma de piràmide són clàssics en l’estil d’aquest artista.Géricault no es va interescar tant per la càrrega política de denúncia com per les possibilitats de representar l’existència humana enfrontada a una situació extrema.

La composició de l’obra va fer que no escatimés esforços per representar de la manera més dramàtica possible a aquestes penalitats. Utilitza un punt de vista elevat  per tal d’acostar l’espectador als esdeveniments, i el recurs d’una pinzellada enèrgica de paleta cromàtica tenebrista accentuen l’ sentiment de la desesperació en una pintura de dimencions excepcionals i d’una poderosa energia.

Les línies estan situades en direcció a la bandera perquè és on es convergeix l’escena que representa la pintura i la bandera es el punt on es simbolitza. Estan situats damunt del rai, alguns estirats, altres ajupits, asseguts o mig drets, els seus aspectes son molt desfavorables ja que al quadre s’hi por contemplar la manca d’aliments, els episodis de canibalisme, lluites per la subsistència. Aquesta característica representa una ruptura amb l’estil neoclàssic, solemne i inmòbil. L’espectador està situat a la platja.

Al rai hi predominen molt més els colors càlids, que són els del color de la pell, algunes robes o detalls de la roba, el color de les fustes de les quals estava format el rai i el conjunt de colors que representa el cel, es un tipus de gris barrejat amb un taronja mig marronós, després, els colors freds només els podem trobar al mar que es el color que té. No hi ha gaires ombres, només una mica d’ombres de les siluetes de les persones que ocupaven el rai.

Els personatges tenen una expressió de desesperació o d’esgotament, altres es veuen resignats, aquestes expressions es relacionen amb els gestos que es veuen. Un dels gestos que fan es, un home posseeix la bandera de França i un munt de gent al seu voltant admirant i adorant la bandera, altres gestos ja són de resignació i la demostració del esgotament que té la gent. El paisatge està representat a alta mar al qual hi predomina només la natura.L’estètica de roba que porten posada indica que és d’èpoques anteriors a la actual, els materials del qual està fet el rai són molt artesanals.

TEMATICA:

El 2 de juliol del 1816 la fragata Medusa es va encallar davant la costa de l’africa Occidental; duia a bornd colons francesos  que anaven al Senegral.Un rai amb uns cent cinquanta passatgers que va anar a la deriva durant dotze dies en mat oberta. Aquesta escena recull el moment en què els nàufrags veuen el barco que no els recollirà.Per això els personatges formen tota una galeria d’expressions possibles.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Els cossos expressen l’admiració que Géricault va sentir per Miquel Àngel.La naturalesa indomable exercia una poderosa atracció en els pintors romàntics.Al cap de pocs anys que Géricault  hagués pintat aquest quadre, l’artista romàntic alemany Friedrich que va fer l’enfonsament de l’Esperança que es va inspirat en un cas real. Un altra  influències que hi por haver-hi es el del pintor Eugène Delacroix anomenat “La llibertat guiada per el poble”, per la forma que tenen els personatges.

EL 3 DE MAIG A MADRID

Títol: El 3 de maig a Madrid.

Autor: Francisco de Goya y Lucientes.

Cronologia:1814.

Tècnica:oli sobre tela.

Mesures: 3,47 x 2,68 m.

Estil:neoclàssic/ romàntic.

Tema:històric / al.legòric.

Localizació:Museo del Prado (Madrid).

DESCRIPCIÓ FORMAL

La composició s’articula en dos grups: a l’esquerra,una filera de persones que han estat executades,són executades o ho seran; a la dreta , l’escamot de soldats alineats en diagonal sense ensenyar la cara.

La composició de la llum , que il-lumina els personatges de l’esquerra i deixa a la penombra els soldats de la part dreta ,reforça la diferenciació dels dos grups. La figura que té els braços aixecats i sembla encarar-se als soldats es converteix en el focus central de l’obra i al seu voltant estan distribuides la resta de figures. Una línia alta de l’horitzió converteix l’espectador en un protagonista més i , alhora,potencia el realisme del tema que hi ha representat.

...