Actividades

ACTIVITAT 1

El treball infantil hi era present en casi totes les empreses on es feien treballs manuals. Els treballadors catalans vivien a barris humils on la majoria de edificis eren fàbriques. Els obrers de les fàbriques urbanes eren esclaus mentre que els obrers de les colònies industrials eren grups de gent treballadora

ACTIVITAT 2

Un nou moviment de bullanga, l'agost de 1835, es va dirigir contra les autoritats militars ja que el general Bassa acudia en una actitud provocadora a castigar els barcelonins després de les primeres disturbis i emparant-se en el context de la Primera Guerra Carlina. Bassa va ser assassinat per un grup d'assaltants i llançat daltabaix del balcó sense que la milícia ni la tropa fessin res per evitar-ho. El cadàver va ser arrossegat i cremat posteriorment a costat de la destrucció de l'estàtua de Ferran VII i la crema de les casetes dels burots i de la fàbrica Bonaplata.

La crema del vapor Bonaplata va ser un acte de ludisme, un atac a la industrialització i mecanització, en un període en que la persistència de la guerra carlina creava dificultats de treball i ocupació. Aquest fet revelava que els burgesos no podien controlar les masses populars amb la facilitat que havien cregut quan van estimular la seva agitació o l'havien tolerada mentre les seves accions respectaven la seva propietat. La crema del Vapor faria néixer el temor a les masses descontrolades, apartaria els més tebis de l'acció revolucionària i donaria lloc a que l'autoritat actués sense contemplacions.

EL MOVIMENT OBRER A CATALUNYA

Si era molt organitzat a Catalunya el numero de treballadors era molt elevat.

A 1914 a Gran Bretanya hi havien mes de 4 milions de treballadors i en alemanya passaven els 2 milions de treballadors van elevar la seva capacitat de pressió les vagues van mobilitzar els treballadors i paraven la producció es va entendí la practica de negociació col•lectiva entre sindicats y patrons para establir la els salaris i van fixar els horaris

ACTIVITAT 3

La vaga va ser el principal instrument que els obrers van utilitzar per a forçar negociacions amb la patronal. Així, entre els anys 1840 i 1843, durant l’etapa progressista de la regència d’Espartero, els moviments vaguistes van ser força nombrosos. Tanmateix, els patrons catalans no van veure mai amb bons ulls el fet que els obrers poguessin associar-se i molt menys les seves activitats en defensa dels drets dels treballadors i van pressionar els diferents governs perquè les prohibissin, cosa que van aconseguir durant la dècada moderada (1844-1854).

Durant el Bienni Progressista (1854-1856) va obrir-se un període de permissivitat amb les associacions dels treballadors i el moviment obrer va conèixer una onada d’efervescència i radicalització, estimulat per la crisi econòmica i l’encariment dels aliments. Així, el primer conflicte important va esclatar a Catalunya amb la vaga contra les selfactines del 1854, una reacció violenta, amb crema de fàbriques i màquines, contra la introducció d’aquestes noves màquines de filar que consideraven que prenien llocs de treball als obrers. La repressió de la vaga va ser extraordinàriament dura i va generar un moviment de solidaritat a totes les empreses tèxtils que va atemorir les autoritats i va forçar els patrons a augmentar els salaris.

ACTIVITAT 4

En aquest context, el 1855, va declarar-se a la ciutat de Barcelona la que és considerada com la primera vaga general de l’Estat espanyol, en la qual els obrers van exigir el reconeixement del dret d’associació, la limitació de la jornada laboral

...