Apareix com

Introducció

Espanya és un estat relativament modern en la historia d’Europa. Apareix com a estat unitari l’any 1714, quan la nova dinastia regnant ocupa el tron d’aquest nou estat: els Borbons. Aquest esta és el resultat d’una guerra, la guerra de Successió, entre 1700-17143/1714. Dit de manera radical, Espanya neix tard i malament, cosa que explica algun dels problemes permanents que té aquest estat en els darrers 300 anys.

El resultat de la guerra fa que Castella, que ha perdut tota la seva força demogràfica, que està arruïnada econòmicament, que no és capaç de treure beneficis de les colònies americanes, que internacionalment ha deixat de ser una gran potencia i que en pocs anys perdrà els pocs territoris europeus que li quedaven a totes les seves colònies americanes; concentra tot el poder polític i l’únic territori dinàmic des d’un punt de vista econòmic que hi ha en el nou estat. Catalunya, comença un procés de creixement econòmic (industrial, capitalista i burgés) com les àrees més modernes del continent europeu al mateix temps que ha perdut tota la seva capacitat d’autogovern i poder polític. De manera que, des de el segle XVIII i durant tot el segle XIX a Catalunya i a la resta de la península es van generant dues societats molt diferents: la que té el poder polític va quedant endarrerida, manté un model social de l’Antic Règim en una societat bàsicament rural i agrària; mentrestant, a Catalunya es genera una societat productiva, industrial, cada cop més urbana, amb burgesia i classe obrera. Dos models tan diferents que tenen necessitats oposades però en un sol estat i aquesta és la base d’un conflicte permanent entre el centre i la perifèria a l’Espanya contemporània.

L’altre gran conflicte és el que ha enfrontat durant 200 anys a dreta i esquerra. En general, els períodes de governs progressistes han sigut una excepció als llargs períodes autoritaris. Tots aquells grups que han intentat modernitzar econòmicament i culturalment el país i han volgut democratitzar l’estat, en general, ho han fet en períodes molt breus i han acabat executats, empresonats o a l’exili. Això ha sigut així fins a la mort del general Franco i l’inici de la transició democràtica al 1975. Probablement, un dels arguments que expliquen aquesta evolució històrica sigui el caràcter de les élites extractives espanyoles (grups de poder polític i econòmic). Uns grups que en el cas espanyol han generat unes institucions polítiques molt poc democràtiques, impedint d’aquesta manera que una àmplia base de la població pogués millorar les condicions de vida, beneficiar-se dels negocis i obtenir un alt creixement econòmic. A Espanya, els

HISTÒRIA

negocis els han fet una minoria i quest fet dificultaria la creació d’un estat liberal capitalista i industrial (probablement també un dels elements Claus per sortir de la crisi econòmica, política

...