COMENTARI UN TIEMPO DE GUERRA

NOM: Arnau Martín Vallcorba   NIU: 1600232   ASSIGNATURA: FONAMENTS DEL MÓN MODERN GRUP: 2   CURS: 2020-2021

RESSENYA EL PRÍNCEP (NICOLAU MAQUIAVEL)

1. FITXA TÈCNICA

TÍTOL: El príncep.

AUTOR: Nicolau Maquiavel.

LLOC DE PUBLICACIÓ: Barcelona.

EDITORIAL: La Butxaca.

ANY DE PUBLICACIÓ: 2013.

NOMBRE DE PÀGINES: 160.

2. L’ESCRIT

INTRODUCCIÓ

«El príncep» és una obra escrita per Nicolau Maquiavel l’any 1513, però el 1531 el llibre seria publicat i l’autor li dedicaria a Lorenzo de Mèdici com un regal. Destacar, tot seguit, que l’obra que posteriorment comentarem és la que més popularitat ha obtingut de Maquiavel, la qual segueix tenint una influència important i en el que l’objectiu primordial és ensenyar de quina manera els prínceps han de governar els seus estats. 1

CONTEXT

El context històric el qual coincideix Nicolau Maquiavel és el segle XIV, just el moment que corresponia al procés de transformació de l’Europa de l’edat mitjana als temps moderns, que posaran les primeres bases que fonamentaran el model capitalista en èpoques posteriors.

A partir d’aquesta introducció del context, és necessari destacar que l’Europa medieval es va caracteritzar per la creació de principats feudals dispersos que eren justament l’oposat a la necessitat de centralitzar el poder que era necessari per a l’establiment dels nous grups socials.

Llavors, el règim polític que predominava en aquella època era el principat, però es veia amenaçat de manera continuada per la monarquia. Florència, però, seria el lloc on va néixer el Renaixement, un corrent que es va caracteritzar per canvis culturals i polítics; va aparèixer també la monarquia absoluta, però tot això no va canviar l’estructura de principats que era el que va caracteritzar Florència durant molts anys. 2

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Nicolau Maquiavel va ser un escriptor i un filòsof italià de la ciutat de Florència. Va viure en aquesta localitat mentre la família Mèdici governava i després de la caiguda i el saqueig de Savonarola l'any 1498 va ser nomenat secretari de la segona cancelleria encarregada dels Assumptes Exteriors, càrrec que ocuparia fins al 1512.

El seu treball en la diplomàcia va resultar un paper clau pel que fa al desenvolupament del seu pensament polític, que girava al voltant del funcionament de l'Estat. En l'àmbit de la política, Maquiavel sempre aspirava al màxim del qual es podia assolir, és a dir a ser sobirà de Florència pel fet que la ciutat durant aquella època sempre estava amenaçada per diferents potències d'Europa. A més va intentar realitzar un apropament entre Lluís XII de França i el papa Juli II i a causa d'això, Maquiavel el van acusar d'alta traïció i el van empresonar l'any 1513. Quan va aconseguir finalment ser lliure es va retirar a una casa als afores de Florència on va començar a escriure les seves obres més populars, entre elles "El príncep" que Maquiavel va dedicar a Lorenzo de Mèdici. 3

DESENVOLUPAMENT SOBRE L’OBRA RESSENYADA

En primer lloc, tractant d’una vegada el llibre que analitzarem, «El príncep», per posar-nos en context hem de destacar que el tema principal de l’obra o més ben dit les reflexions polítiques de Maquiavel serien els diferents estats i principats que existien durant el segle XV a Itàlia i sobretot la manera en què els prínceps de totes aquestes formes de nació els havien de governar per així poder mantenir-los en el poder i aconseguir un enorme èxit.

Tot aquest objectiu que cerca l’autor i que hem comentat anteriorment, es comença a tractar a partir del primer capítol el qual Maquiavel explica uns termes fonamentals per qualsevol govern. Per ell, l’Estat havia de ser un domini que tingués sobirania respecte als homes i aquests havien de ser repúbliques o principats; aquests dominis, doncs, podien donar-se el cas que ja estiguessin acostumats al fet que un príncep el posseís per ell mateix mitjançant la guerra o la virtut.

Seguidament, al capítol dos el llibre se centra l’atenció sobre els principats hereditaris i ens afirma l’autor que aquests són els que s’accepten amb més facilitat, ja que els súbdits com que no representen cap canvi, el respecten i que un nou principat ha de saber adaptar-se als nous esdeveniments i descobriments.

En el capítol tercer, Maquiavel analitza els principats mixtos, aquells que són nous, però que afegeixen un membre nou a un antic principat i s’assemblen als principats que són nous per aquestes raons: perquè el nou príncep es veu amb la necessitat d’ofendre els seus nous súbdits i aquests es converteixen en els seus enemics, perquè el príncep perd l’amistat i el respecte d’aquells que el van ajudar a conquerir els territoris i perquè els territoris conquerits tenen diferents tradicions, llengua i costums.

El capítol quatre s’inicia amb la resposta de Maquiavel a la pregunta per què el regne de Dario no es va rebel·lar contra els successors d’Alexandre Magne després de la seva mort. La respon distingint entre dues formes de governar un principat: la primera seria que el príncep el governa sol amb només servents que l’ajuden i la segona és que el príncep el governa amb barons que tenen el seu títol. En aquest cas el príncep té menys autoritat i es donarien més rebel·lions per part del poble.

En el cinquè, Maquiavel ens explica de quina manera han de ser governades les ciutats i els principats que es governaven amb lleis propietats i ho divideix en tres tipus: primer, s’ha de deixar el poble conquerit les seves lleis i governar-los mitjançant els impostos i l’escolliment d’un grup de gent que els governi; en segon lloc, el príncep s’instal·laria en el nou territori i la tercera tipologia seria destruir la ciutat conquerida.

...