Carta a Emily Brönte

Vielha, 10 de març de 2021

Benvolguda senyoreta Emily Brontë,

En primer lloc li voldria expressar la meva admiració a la seva persona i a la seva personalitat tant autentica. En segon lloc li volia explicar les meves impressions sobre una de les seves novel·les Cims Borrascosos, la qual considero tot un clàssic en la literatura Anglesa. Cims Borrascosos és una novel·la que representa amb els personatges i el nom de la propietat el sentir general dels successos predominants del llibre. Els personatges estan molt ben construïts, tenen personalitats ben definides, són extraordinàriament profunds i intensos, al meu entendre són el punt fort de la novel·la.

Els successos d'aquesta història es desenvolupen en la localitat de Yorkshire, s'inicia amb l'arribada del nen Heathcliff a la llar dels Earnshaw, el qual és portat pel pare de la família des de Liverpool. Criatura la qual pertorbarà per complet l'afable vida de la seva família adoptiva així com la dels seus veïns, els Linton.

Catherine Earnshaw i Heathcliff duen a terme una relació de dependència mútua al llarg de les seves vides, des de la infància fins més enllà de la mort.

La relació que Heathcliff li ofereix a Catherine no és la més apropiada per a una dona que pretén ser respetada, i aquesta acaba casant-se amb el fill dels Linton, Edgar.

Al llarg de dues generacions, els nexes comuns de les quals seran Heathcliff i l'espectadora i narradora de la història, Nelly Dean, podem descobrir el passat i el present dels personatges, en versions diferents de si mateixos.

A diferència de les novel·les sentimentals de l'època, en aquest llibre l'emoció amorosa es concep com una força destructora, un foc intern que devora tot allò que toca i que no deixa incòlume ni a amants ni a afins. L'exaltació que sotmet a Heathcliff i a Catherine és al caire de la bogeria. Les trobades amoroses dels amants són sempre brusques i están dominades d’una fúria recíproca que només els manté separats per circumstàncies socials.

L'estil directe en primera persona és un recurs enginyós per a contar la història, però manca de credibilitat narrativa. Nelly és una testimoni parcial i molt subjectiva, com ho és el senyor Lockwood; a més, és evident que la narració de la serventa és un prodigi de casualitats, en ser espectadora de pràcticament tot el que ocorre en Cimeres borrascoses… o en qualsevol altre lloc.

La temàtica principal de l'obra és el romanticisme i el misteri, inicialment és una història una miqueta estranya el que finalment converteix a aquesta en una obra extraordinària i especial. La novel·la tracta de tota mena de temes, des de la diferència de va generar és l'època, passat pels sentiments de venjança i de gelosia, per a finalment acabarà en una de les història més romàntiques

...