Caterina Albert I Paradís

Caterina Albert i Paradís va nèixer a l'Escala l'any 1869 i va inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa on hi publicà els seus primers textos -poemes de temàtica amorosa- sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.

Al 1898 es presentà als Jocs Florals d’Olot, on hi va tenir un disgust, i es que el jurat d’aquell certamen s’escandalitzà quan va saber que darrera aquella obra hi havia una escriptora. A partir d’aquell fet, Caterina es va amagar sota el pseudònim de Víctor Català i en totes les seves obres posteriors, va firmar amb el pseudònim.

El seu primer llibre que va treure a la llum va ser el poema Lo cant dels mesos al 1901i al 1902 va rebre les primeres crítiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte més fosc de la condició humana. I al 1904 treu a la llum la novel·la Solitud al fulletó de la revista Joventut,la qual va ser premiada el 1909 i va ser traduïda a diverses llengües. El 1905, la Biblioteca Joventut publica la novel·la en forma de llibre i Víctor Català va obtenir un gran reconeixement. A partir d'aleshores, es consagra com a escriptora.

El 1917 va presidir els Jocs Florals de Barcelona. A banda de la seva vinculació amb aquesta corporació,

també va tenir relació amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana, d'on va ser membre el 1915, i amb

l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, d'on va ser membre des del 1923. El 1924 va guanyar els

Seus segons Jocs Florals de Barcelona amb el poema Cavalls del port

Finalment,mor al seu poble natal l'any 1966

...