Crisis De La Restauración, Primo De Rivera

1. Els efectes de la Gran Guerra

1.1. Un estímul inesperat

1 d’agost 1914 inici de la Gran Guerra- Espanya es declara neutral (Eduardo Dato), ja que no te mitjans per intervenir i les conseqüències serien nefastes, sobretot econòmicament.

En a penes un any, es torna una guerra de posicions i de desgast, que fa que els països implicats hagin de planificar la seva economia i comprar tots els recursos als països aliens al conflicte. Provoca una gran estimulació econòmica a aquests països.

Espanya gran productora de matèries primes (agrícola, ferro,carbó...) i la zona industrial de Catalunya era veïna de França. Evolució de la balança comercial positiva. Augment de les exportacions, però també reducció de les importacions. Tot i així augmenten les reserves d,or del Banc d’Espanya.

conseqüències: el gran creixement de l’economia no va estar regulat directament per l’estat, fent que la bonança durés només els anys de guerra, no com els altres països (economia de guerra).

 Els patrons no van invertir en les seves empreses i es van enriquir personalment.

 Els obrers estaven en la misèria, els preus dels productes de primera necessitat era molt alt.

 Immigració en l’època de guerra (Ex. Industria Barcelona), augment dels lloguers.

 Procés inflació (preus, pobresa, nivell adquisitiu baix).

1.2. Les característiques del creixement extraordinari

Els sectors econòmics creixien a ritmes diferents segons les necessitats. Retirada de capital estranger.

Primerament els productes minerals i complementàriament la industria naviliera (zona basco cantàbrica). Segon, la industria manufacturera i agricultura de qualitat en la industria catalana i l’horta valenciana. Finalment, l’agricultura de secà (cereals), però dura poc i les exportacions cauen al finalitzar la guerra. Altres sectors van ser la construcció i els serveis urbans, que van provocar el creixement de les principals ciutats de l’estat.

1.3. La dinamització de la societat

Amb el creixement demogràfic va haver una redistribució interna de la població. La immigració es desenvolupa internament i del camp a la ciutat.

Barcelona: nucli urbà més important del mediterrani, Badalona i l’Hospitalet es tornen ciutats. Gran arribada d’immigrants (Guerra i 2ºmeitat de Primito) els primers Xarnegos.

El ràpid creixement va provocar efectes negatius. Vivien en amuntonats amb poca higiene, diferent idioma, horaris... això va provocar noves formes de pobresa i tensió social (augment de la sindicació obrera)

1.4. Opinió pública i cultura durant la Gran Guerra

Societat de masses: actes multitudinaris, opinió pública en diaris, la populització del cinema com a eina d’expressió a tota Europa. Les avantguardes en l’àmbit cultural.

La facilitació de transmetre informació de la guerra a la població va fer sensibilitzar a la gent de l’estat i va provocar la divisió a favor dels bàndols enfrontats. (francòfils i germanòfils)

 Francòfils- idees democràtiques i esquerranes.

 Germanòfils- conservadors i defensors de la societat estamental i l’ordre jeràrquic (imperis)

2. La crisi de la Restauració

2.1. Els efectes sobre la política tradicional

Des de 1913 hi havia inestabilitat política (Eduardo Dato) i va ser aquí que es va declarar la neutralitat de guerra. Evitaven el debat polític per poder seguir governant .

Al 1912 Canalejas, del Partido Liberal va ser assassinat i el va substituir el comte de Romanones, però no estava a l’altura. La part mes progressista del partit va ser liderada per Santiago Alba, que crear un nou impost sobre els “beneficis extraordinaris” en època de guerra.

No a tothom li va agradar i els conservadors Maura i Cambó van defensar els interessos industrials ja que deien que la pressió fiscal endarreria la industria. És aquí quan comença la campanya de modernització del sistema polític i el nacionalisme català pren forçar per treure el sistema de la Restauració.

2.2. La triple crisi de la Restauració

El panorama internacional suggeria una acció “revolucionaria”. La Gran Guerra va ser la gota que colmó el vaso. També va aparèixer la revolució bolxevic que va tenir una gran repercussió internacional i va potencial els moviments polítics i socials.

LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA

Primerament va se la mobilització militar. En l’exèrcit trobàvem 3 blocs: alts càrrecs (a prop del monarca), exercit colonial, exercit de guarnició.

Aquest últim malvivia amb salaris baixos (els altres militars es feien rics i honors), no tenien defensa laboral, els diaris exaltaven el treball militar mentre ells vivien en una rutina i en pobresa.

1916- Els oficials d’infanteria es van organitzar per tot el país cada cop en un àmbit més radical. Escrivien proclames i manifestos que van acabar creant un clima radical que finalment va acabar demanant un canvi polític profund. Les juntes criticaven la corrupció i la poca sensibilització, reclamant una reacció nacional forta.

El govern va empresonar als oficials juntistes (provoca més radicalització). Finalment el govern aprova la reforma militar d’ascendir de graduació i salari depenent de l’antiguitat.

L’ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS

Animats per la protesta, molts politics van demanar la modernització de la política espanyola. La guerra semblava un motiu per fer una reforma i no evitar el debat polític.

Un dels més importants va ser Cambó: compaginar reforma de l’estat amb l’autonomia de Catalunya. Maura estava en contra de qualsevol concessió als catalanistes.

Maura va proposar una reunió parlamentaria per discutir canvis en la Constitució, posant d’exemple la caiguda del tsar com a motiu de no fer reformes.

1917- Es demana obrir les Corts i com a negativa, es va convocar l’assemblea de parlamentaris que l’estat va declarar il·legal. Es va celebrar amb alguns diputats abans de ser dissolta per la policia, tot i així, van acordar un canvi constituent i un govern d’emergència amb totes les forces polítiques.

En una segona sessió, els conservadors es van acollonir i es van retirar. La negativa de les Juntes Militars a participar i les vagues obreres els van fer por i creien que era massa perillós per fer una reforma a la Constitució.

LA VAGA REVOLUCIONARIA

El tercer gran conflicte va ser el conflicte sindicalista. Les masses de les zones industrials necessitaven una estructura que defenses els seus drets, els sindicats. (CNT i UGT)

Al principi només plantejaven petits conflictes però més endavant amb les mobilitzacions van anar adquirint una

...