Crisis De Las Democracias Europeas

Índex

Introducció....................................pg 3

Comentari descriptiu.................pg 3-4

Comentari interpretatiu.............pg 4-6

Valoració........................................pg 6

A continuació analitzarem dos mapes polítics comparatius de font secundària que exposen la situació dels països d’Europa en referència a la seva forma de govern, el primer mapa data de 1919 i el segon de 1939, el títol que jo li posaria als mapes és “el fracàs de la democràcia ”.

La llegenda separa els diferents països d’Europa en 6 colors diferents segons el tipus de govern que tenen. El color verd avarca els països amb un règim democràtic, el color taronja els que tenen un règim comunista, el groc els que tenen un règim dictatorial, el blau, que només apareix al primer mapa, representa els països constitucionals però no democràtics i per últim el color vermell, que només el trobem al segon mapa, representa els països amb un règim feixista. Abans de continuar, cal tenir clars alguns dels conceptes esmentats fins ara, que és una democràcia, una dictadura, que és el comunisme i també el feixisme.

La democràcia és una forma d’organització social, en la qual el poder resideix al poble.

Una dictadura, en canvi, és la forma de govern en la que tot el poder es concentra en un sol individu (el dictador).

El comunisme és una practica social i una teoria la qual basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta dels seus components i l'apropiació col•lectiva dels bens.

Mentre que el feixisme, creat per Benito Mussolini, té en realitat tres accepcions, una el defineix com el moviment de partit únic, nacionalista i anticomunista posterior a la I Guerra Mundial, la segona es refereix a les dictadures de Mussolini a Itàlia i de Hitler a Alemanya, i la última fa referència a les dictadures de dretes d’Europa i l’Amèrica Llatina.

Continuant amb l’anàlisi dels documents gràfics, podem apreciar que el règim predominant desprès de la I Guerra Mundial, al 1919, és el democràtic, règim que encunyaven Portugal, França, Irlanda, Gran Bretanya (GB), Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Àustria, Dinamarca, Txecoslovàquia, Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia, Suècia i Noruega. El segon més predominant al mateix any va ser el règim constitucional no democràtic que hi havia a països com Espanya, Iugoslàvia, Romania, Bulgària, Albània i Grècia. Els règims dictatorials estaven imposats només a Hongria i a Noruega. I el règim comunista únicament a l’URSS

En canvi a al 1939, el panorama és molt diferent, ens trobem que el règim predominant és el dictatorial implantat a Portugal, Espanya, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània, Grècia i Turquia. Mentre que el règim democràtic passa a un segon pla recolzat a Irlanda, GB, França, Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Txecoslovàquia. Veiem que el règim constitucional no democràtic desapareix, però sorgeixen els règims feixistes a Àustria, Alemanya i Itàlia. L’URSS continua tenint un règim comunista. Els règims politics que més han retrocedit ha sigut per una banda el democràtic, a causa de la crisi de la democràcia i d’altra banda el constitucional no democràtic, que com he esmentat abans, ha desaparegut. La disminució d’aquests dos règims ha donat lloc a la crescuda dels règims dictatorials i l’aparició dels feixistes.

Els països que han passat de ser democràtics a dictadures són Portugal, Estònia, Lituània, Letònia i Polònia. Els que han deixat de banda el constitucionalisme no democràtic per convertir-se en dictadures són Espanya, Iugoslàvia, Romania, Bulgària, Albània i Grècia. I els que han abandonat les democràcies per culpa de d’imposició d’un règim feixista són Alemanya, Itàlia i Àustria. Els únic països que han aconseguit mantenir el seu règim han sigut l’URSS per una banda mantenint el règim comunista, i d’altra banda, Irlanda, GB, França, Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Txecoslovàquia mantenint el règim democràtic.

Desprès de la I Guerra Mundial van aparèixer una sèrie de nous països que van adoptar dos règims, com podem veure al mapa del 1919: Letònia, Estònia i Lituània van adoptar la democràcia, mentre que Iugoslàvia, Bulgària, Romania i Albània van encunyar el constitucionalisme no democràtic, però tots finalment van imposar u règim dictatorial com s’aprecia al 1939.

El fracàs de la doctrina de 14 punts del president Wilson que tenia l’objectiu de democratitzar Europa desprès de la I Guerra Mundial va ser la causa per la qual molts països van bascular d’un règim democràtic a un dictatorial, el fracàs va estar causat per diferents motius.

Una de les causes va ser la crisi del parlament liberal, ja que aquest model suposava una expansió del sufragi universal, el desenvolupament dels partits de masses i l’ampliació dels drets individuals, tot això és molt bonic, però també comportava una sèrie de desavantatges com la excessiva fragmentació del parlament, que anava acompanyada de molts canvis en el govern perquè el poble tenia la sensació de que el govern no respectava els seus interessos, i en definitiva, existia una greu inestabilitat política. Aquesta crisi del parlament liberal també ve propiciada per la desafecció dels propis

...