Dinar Campestre, Manet

a. Situa l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural

 Autor: Édouard Manet (1832-83)

 Títol: Le déjeuner sur l’herbe (el dinar campestre)

 Cronologia: 1863

 Localització: Museu d’Orsay (París)

 Estil: Impressionisme

 Context Històric:

Després de les revolucions burgeses de 1848, s’instaura la II República sota la figura de Lluís Bonaparte, conegut com a Napoleó

III, que acabarà convertint-se en el Segon Imperi. Desprès del seu enderrocament i el fracàs de l’experiència de la Comuna de

Paris (1871) es proclamarà la III República que suposarà l’accés de la burgesia al poder.

A nivell social, París serà escenari dels grans canvis urbanístics i les exposicions universals per a les que es creen monuments

emblemàtics com la tour Eiffel. La ciutat es converteix en el nou espai per a la noves classes adinerades, però també tindrà molta

importància la nit i els locals nocturns: els cabarets, el ballet, els cafès on tenien lloc les tertúlies on es discutia d’art, de política, de

poesia, dels avenços científics. El món artístic continuava girant entorn dels Salons que eren grans exposicions anuals

organitzades per les Acadèmies. Però aquest conservadorisme oficial quedà contrarestat cada cop més per la figura del marxant,

que aconsella, dirigeix artistes i clients i els allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies. La crítica d’art es presenta a la

premsa escrita i conduirà el gust del públic i d’interès per l’art creixerà. A partir de l'exposició del Saló dels Rebutjats (1863) es

crea un grup d'artistes amb uns mateixos interessos artístics que esposaran les seves obres al saló del fotògraf Nadar. Rebran el

nom d'impressionistes per una crítica a l'aspecte inacabat de les seves obres.

Biografia autor: Nascut en una bona família, Manet abandonà la carrera naval aviat per dedicar-se a pintar. Va estudiar amb el

pintor Couture i va començar a copiar quadres del Louvre: Tizià, Rembrandt, Veláquez, Goya, Delacroix... Va fer una original

síntesi de l’art del passat, dels gravats japonesos, del realisme del seu temps. Buscava fer composicions lliures, malgrat

l’organització perfecta que es veu als seus quadres. Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar (Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria)

i a copiar als grans mestres.El 1859 presentà per primer cop al Saló el “Bebedor d’absenta”, que fou rebutjat, provocant moltes

crítiques. Manet mai es considerà un impressionista, no exposà amb el grup, sempre acudia als Salons oficials, malgrat que el

rebutgessin. Ell observa i reprodueix allò que l’envolta, de manera refinada i elegant. El 1863 va acabar un dels seus quadres més

escandalosos, rebutjat en el Saló el 1863 i exposat al Saló dels Rebutjats: “Dinar campestre”. Fou rebutjat unànimement per crítics

i públic. Només acceptat pels joves pintors del moment que proposaven l’observació directa de la vida contemporània i la seva

innovació tècnica. Sense voler-ho, Manet es convertí en el personatge principal del grup dels impressionistes.

b. Característiques del impressionisme

 Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreul (colors primaris i complementaris).

 Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la. Desaparició del dibuix com a forma prèvia al color.

 Treball a l’aire lliure, à plein air, i rebuig dels convencionalismes i el treball de taller.

 Temàtica: el gran tema de l’impressionisme resideix en la representació de petits detalls de la quotidianitat.

 Els impressionistes van ser innovadors en quant a tècnica, però no en quant a ideologia, ja que les seves obres no presenten

cap tipus de crítica social.

c. Trets importants de l’obra

Anàlisi material:

 Dimensions: 2,08 m x 2,64 m

 Suport: tela

 Tècnica: oli

Anàlisi formal:

- Elements plàstics

 Línia o dibuix: Pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres, són la base de l’impressionisme.

 Colors: predomina el color sobre la linia, amb zones planes de color (sense ombres) influenciat pel món japonès, amb violents contrastos cromàtics (colors càlids i freds). Predomini

...