Ejemplo de El neixement del treball social

EL NAIXEMENT DEL TREBALL SOCIAL I ELS PRECURSORS

El treball social va néixer a Anglaterra al segle XVIII, l’origen del qual va sorgir a la revolució industrial. Durant els segles XVIII i XIX són moments de grans canvis a Europa i als Estats Units, canvis en l'ordre social, amb les revolucions burgeses i canvis en el desenvolupament econòmic anglès, amb la revolució industrial. S'estalvia mà d'obra però sorgeixen problemes a les ciutats, problemes d’habitatge, de salut, econòmics, misèria, atur, explotació laboral, sous insuficients, treball de dones i nens...donen com a resultat un profund canvi en l’ordre social. Les conseqüències de la revolució industrial, el canvi de l'estructura política i social a Europa, la nova mentalitat, els nous costums, l'individualisme ... van fer que fos imposant una concepció nova d'ajuda i assistència. A causa de la magnitud del problema, l'Estat assumeix el seu control. A més, en la visió de la pobresa com a problema social estan influint els corrents filosòfics i culturals de l'època, com el liberalisme i el científic, el romanticisme ...

Els caràcters més rellevants del món en què va sorgir el Treball Social poden resumir en què l'ajuda en aquesta època, comença a regular-se per part de l'estat. L'estat liberal, forçat per les crisis del moment, comença a intervenir de manera efectiva en la política social i econòmica, convertint-se en estat social, tot i que les seves mesures eren únicament reformistes, on apareixen el dret laboral i la seguretat social.

És una època de grans transformacions socials i també de grans problemes que requereixen per a la seva solució de mesures institucionals més organitzades i coherents que de les que ja existien, en aquest context, es troba una moderna professió que intenta respondre a les necessitats generades per la revolució industrial, comença el Treball Social. També el moviment obrer i el socialisme ajudaven a prendre consciència als treballadors per lluitar per els seus drets, a través d’organitzacions o ens de base professional, ideologia creada sota la idea humanitària o sota l’església americana. Ens trobem amb una barreja de persones per ajudar als més necessitats, persones burgeses, catòliques, ideòlegs socialistes..., moltes entitats petites que ajudaven a cadascú segons el seu criteri, de forma desorganitzada.

L’estat anglès també tenia iniciatives públiques per ajudar als pobres. Tots aquesta ajuda intentava que el sistema continués per evitar una revolta dels pobres.

Comencen haver-hi lleis per millorar les condicions laborals dels nens i les dones. Tot i que van aparèixer algunes problemàtiques, ja que l’ajuda que donaven provenia de les dones burgeses (que no volien ajudes estatals) i de l’Estat (ajudaven a tots, fins i tot a gent que no s’ho mereixia). L'estat assumeix el problema de la pobresa i és un moment de moltes reglamentacions i desenvolupament de lleis.

En aquest procés influeix el sorgiment de nous corrents socials com el socialisme, que va propiciar la consciència entre els treballadors per lluitar pels seus drets, la lluita de classes, i nous corrents com el romanticisme. L'estat lliberal forçat comença a intervenir, però les mesures no són de canvi sinó solament de reforma. Comencen les primeres lleis per millorar les condicions econòmiques i laborals, apareixen el dret laboral i la Seguretat Social. Pel que fa a l'Església és una època de fundació de moltes obres socials i de molts ordes, també és el moment d'encícliques socials que tindran una gran influència, com la “Rerum Novarum” , són grans transformacions que necessiten de noves solucions, aquest és el bressol d'una nova professió: el treball social.

Sorgeixen persones importants, precursors que van ser grans filantrops (persones que per el amor a la resta de persones doncs ajudaven). Van crear grans entitats, tot de forma voluntària, i obres que inicien com el que ara coneixem: “splais”, “los boys escauts”

El primer precursor va ser Tomas Chalmers, va ser un pastor protestant de l’església americana d’Escòcia el qual va tenir un sentit de la caritat molt més ampli del que era usual en el seu moment. Com a capellà era responsable també de que la gent estigués bé, tingués una mínima vida digne. Es va adonar de que allà la gent vivia malament i s’anava del camp a la ciutat per trobar treball a les fàbriques, ell el que no volia és que succeís tal fet. En aquell territori vivien unes 10.000 persones i va dividir aquest territori entre 25 barris, on a cada barri hi hauria una persona representant.

La seva ideologia era que si una persona no s’ajudava a ella mateixa, que l’ajudés la família, però si aquesta no podia, doncs llavors que fos aquest representant, responsable del barri, la tasca d’aquesta era anar a les cases per esbrinar que era el que estava passant i així intentar veure que podia fer la persona per si mateixa, si aquesta no ho aconseguia la solució la tenia la família i sinó, la parròquia amb l’ajuda d’aquest representant creant així una xarxa de veïns per ajudar-se. Estava basat en un projecte d’ajuda de veïns, veïnal. Era el principi d’una investigació del que succeïa realment i d’intentar coordinar les ajudes, on va començar a organitzar a la seva parròquia un programa de caritat privada sobre el principi de l'ajuda veïnal i amb una certa tècnica.

Ell estava en contra de les ajudes de l’Estat ja que ajudaven a tothom de manera que molta gent no ho necessitava. Una de les crítiques que va sorgir sobre aquesta ideologia era que aquesta idea dipositava tota la responsabilitat a la gent pobre, no es canviava el sistema només donant motivació a aquella persona de que ho podia aconseguir sense cap recurs. D’altra banda, els objectius, principis i idees d’aquest concepte eren:

• Elaborar un estudi i investigació de cada cas de cada família i quins eren els recursos que tenien, els problemes... per determinar les veritables necessitats del qual sol·licitava l'ajuda
• Intentava conscienciar a les famílies si tenien recursos per ajudar al membre necessitat
• Individualitzar les situacions
• Coordinar els recursos a la comunitat i així evitar buits socials
• L’ajuda que es donava no era solament material sinó també de motivació
• En contra de les ajudes estatals ja que creaven dependència
• Ajuda solidària de la comunitat, si la família no podia fer-se càrrec del necessitat

El més destacable de Chalmers va ser que va introduir el principi d'individualització i la recerca de les causes de la pobresa.

...