El Franquisme (etapa de postguerra) {1939 – 1959}

13.El Franquisme (etapa de postguerra)

{1939 – 1959}

1939 Franco volia implantar una dictadura militar transitoria que pretenia un nou ordre politic “regenerador d’Espanya” que desterres la democracia liberal.

Era un régim autoritari conservador (amb dictador)

Franco va ser el cap d’Estat i durant molts anys va ser president del govern, generalíssim i cap del partit únic.

CARACTERÍSTIQUES:

• Concentració de poders en una sola persona, Franco (caudillo)
• Totalitarisme inspirat en el regim feixista italià i nacionalsocialista Alemany
• Només es permetia el partit i sindicat oficial
• Tenia un carácter unitari i centralista (no estatut d’autonomia, marginació lengua…)
• Repressió constant dels vençuts i de l’oposició
• Control i censura de prensa i mitjans de comunicación
• Poder del regim dividit en el civil, militar i eclesiàstic.
• Coexistencia de diferents influencies (families) arbitrades x Franco

Primers anys hi havia els elements típics feixistes peró es van anar suavitzant.

El suport de l’exèrcit, del partit i de l’Església

L'exèrcit va ser el suport més destacat del règim, va ser utilizar com a instrument de repressió política i va participar activamente al poder.

La Falange Española Tradicionalista y FET y de la JONS va esdevenir el partit únic. Va ser el gran instrument de difusió dels discurs oficial del règim i exercia el control en els mitjans de comunicació. 

Per aconseguir el suport de les masses van crear quatre organitzacions:

• Frente de juventudes, dedicat a l’adoctrinament dels joves
• Sección femenina, s’ocupaven de la formació de la dona en el sentit cristià i orientación nacionalsindicalista.
• La SEU (Sindicato Español Universitario), pretenia encuadrar i controlar als universitaris.
• CNS, integrava patrons i treballadors en una mateixa organització.

L'església defensava el règim franquista, amb el nom de Estat confessional catòlic. A canvi va obtener beneficis econòmics, influencia en el sistema educatiu i la imposició de valors i moral catòlics.

[pic 1]

Pilars institucionals + passivitat

Families:

• Grups polítics 🡪 falangista, tradicionalista i monàrquics integrats a FET i JONS
• Grups corporatius 🡪 catolics i militars
• Associacions🡪 tecnòcrates lligats a l’Opus Dei

Components ideològics:

• Autoritarisme militarista
• Nacionalisme espanyol
• Catolicisme tradicional
• Rebuig comunismo, maçoneria i separatisme

Les actituds socials[pic 2]

Les diferents actituds socials van ser:

La dictadura va rebre el suport de les classes altes (empresaris, banquers, comerciants, grans propietaris..) que van recuperar la influència econòmica, social i política perduda durant la segona república i bona part dels petits i mitjans propietaris agrícoles.

Les classes mitjanes inspirava en els sectors més democràtics, el trauma de la guerra va atemorir a la classe mitjana i va fer que adoptessin una actitud passiva davant la dictadura.

La major part dels sectors populars van ser sotmesos a una vigilància i repressió extremes. La por i el control policial van portar a una situació de passivitat política.

Repressió contra els vençuts

La repressió va edevenir un element permanente del franquisme.

La institucionalització d’una repressió que perpetuava la divisió entre vencedors i vençuts.

Despolitització 🡪 factor que va contribuir a la pervivencia de la dictadura

Exercit 🡪 braç executor de la represió

EL FRANQUISME A CATALUNYA

El franquisme i els franquistes catalans

Establiment del franquisme va assolir caracteristiques especials a Catalunya, on hi havia un sentiment identitari molt unit i un govern autonòmic (Generalitat)

Tropes franquistes quan van entrar a Catalunya van firmar un decret per abolir l’Estatut de Catalunya i posar fi a l’autogovern.

1939 🡪 carácter uniformista i centralista i volien forçar una Catalunya Espanyola.

Franquisme va ser suportat per una part de la población de Catalunya (industrials, financers, comercials…)

La militancia catalana no era gaire abundant (eren falangistes, extrema dreta i carlins).

Els càrrecs de responsabilitat estaven assignats a les persones que juraven fidelitat al franquisme. 3 de 44 governants eren catalans per la desconfiança.

Càrrecs menors els ocupaven franquistes catalans (excombatents, antics lerrouxistes, membres Lliga Catalana…), persones que provenien de les elits economiques i socials tradicionals i que estaven units al franquisme pel seu interés economic i la ideología.

La persecució dels vençuts

Represió contra les persones rojo-separatsites va ser forta:

• + 3500 executats (Lluis Companys, Joan Peiró)
• 78000 persones sotmeses a tribunals.
• 60000 persones a l’exili
• Va haver una severa depuració de treballadors d’adm publiques i van ser acomiadats uns 15000 empleats.
• Confiscació de propietats de les persones o entitats considerades desafectes 🡪 destrucción teixit associatiu del país

La repressió de la identitat catalana

Política franquista va voler esborrar la identitat catalana i reprimir qualsevol signe de catalanitat.

• Llengua castellana oficial, i la catalana la van prohibir en la via publica
• Impedir publicació de revistes i llibres en català
• Catala desapareixer de l’esglesia, els teatres…
• Persecució de manis culturals del català
• Prohibició dels simbols de catalanitat
• Institucions culturals catalanes prohibides

Aquesta política tan represiva va provocar l’efecte contrari del desitjat: una forta reacción cultural va identificar el catalanisme amb l’antifranquisme.

Això va crear un activisme per mantenir la lengua i cultura catalana Malgrat les dificultats politiques.

Org antifranquistes es van fer fortes en la defensa de la identitat catalana.

Pq Espanya no va intervenir a la 2na Guerra Mundial?

A l’inici de la segona guerra mundial el govern de Franco mostrava simpatia amb les potències de l’Eix, que l’havien ajudat en la guerra civil.

...