El regnat de Ferran VII: Restauració de l’absolutisme (1814-1820)

El regnat de Ferran VII: Restauració de l’absolutisme (1814-1820)

-Ferran VII el desitjat:

Va ser un rei borbó fill de Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó. Va néixer a l’Escorial el 14 d’octubre de 1784 i va morir el 29 setembre de 1833. Va ser príncep d’Astúries i rei d’Espanya.

Va començar a regnar l'any 1808 amb una alta popularitat, ja que el poble veia a un rei normal, no al final que hi havia traït al seu pare, al qual havia desterrat perquè no li disputes el càrrec. Després al 30 d’abril del mateix any es reuneixen a Baiona Ferran VII, Carles IV, Napoleó i Josep Bonaparte, allà Ferran i Carles van signar les seves abdicacions a favor de Josep Bonaparte. Després la guerra del francès es va signar el tractat de Valençay on es donava el trono a Ferran.

Ferran en tornar el 22 de març de 1814 un grup de 69 diputats absolutistes li va presentar el manifest dels perses, on demanaven el retorn a l’antic regim, d’aquesta manera Ferran VII va abolir la constitució de 1812, va restablir-se la vella organització administrativa i els jesuïtes van poder retornar al país

-Manifest dels perses:

Al regne dels perses hi havia una llei que deia que després de la mort del rei hi havien 5 dies d’anarquia, llavors el que volien els seixanta-nou diputats que havien signat aquest manifest era tornar a posar al càrrec al rei per així acabar amb aquesta “anarquia” que hi havia gràcies als liberals.

-Anul·lació de l’obra de les Corts de Cadis i retorn a l’Antic Règim

Napoleó i Ferran VII van signar el Tractat Valençay l’11 de desembre de 1813 va posar fi a la Guerra del Francès.

Aquesta guerra va enfrontar el Primer Imperi Francès front el Regne d’Espanya, el Regne Unit i el Regne de Portugal i va acabar amb el retorn de Ferran VII al tron d’Espanya.

Els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per a acceptar la Constitució, però va assaltar contra aquestes condicions.

La constitució de les Corts de Cadis, promulgava la sobirania nacional (el poder el té el poble), la divisió de poders, la representació de les corts per diputats escollits a l’atzar, entre d’altres, es veuria afectada per la tornada del rei Ferran VII.

El 12 d’abril de 1814 a través del Manifest dels Perses, es va justificar i demanar la tornada de l’absolutisme a Espanya. La noblesa i el clergat van veure una gran oportunitat per als seus interessos per a retornar al model de l’Antic Règim.

Ferran VII, va trair les seves promeses i per mitjà del Reial Decret de 4 de maig de 1814, va revocar la Constitució de 1812 i les lleis que es van elaborar a Cadis. Amb això va aconseguir restablir l’antiga organització administrativa; l’Església va recuperar els seus poders; els jesuïtes van poder retornar al país i es van restablir els gremis.

-Conseqüències de la Guerra del Francès (situació d’Espanya i Catalunya)

Els sis anys que va perllongar-se la Guerra del Francès van tenir una gran repercussió en el si de la societat catalana i, en general, de tot l’Estat espanyol. Les principals conseqüències van produir-se a nivell demogràfic, econòmic i social.

Costos humans. Els costos humans de la Guerra del Francès resulten difícils d’avaluar, ja que les pèrdues o baixes militars no podien ser molt elveades perque els combats no eren gaire nombrosos. Així que la quantitat més gran de morts va arribar de forma indirecta com a conseqüència de la fam i les epidèmies. ¡ Algunes poblacions catalanes van arribar a perdre la meitat dels seus habitants.

...