El segle XIX Espanyol. Laia Lang Piñol

El segle XIX Espanyol

[pic 1]

Laia Lang Piñol

4t ESO 2015-2016

Escola Projecte

Albert Ruíz

ÍNDEX

El segle XIX Espanyol

1. Impacte de la Revolució Francesa

A Espanya, durant el segle XVIII es va viure un període de mesures reformistes que es van veure frenades per la situació revolucionària de finals de segle. L’esclat de la Revolució Francesa va fer que es frenessin les reformes que s’estaven realitzant , es van censurar notícies... per por a que la revolució arribés a Espanya.

L’any 1792 el rei, Carles IV, va nomenar un nou primer ministre: Manuel Godoy. Aquest ministre va declarar la guerra a França ( que havia guillotinat al seu rei) i la va atacar; és el que es coneix com la Guerra Gran. Aquesta guerra va ser un fracàs per a Espanya. Es va signar la pau i Espanya es va convertir en aliada de França ( Tractat de San Ildefonso) i va haver de lluitar contra Anglaterra..

El 1807 es va signar el Tractat de Fontainebleau segons el qual es permetia a l’exèrcit francès a travessar Espanya per conquerir Portugal, aliat dels anglesos i que no portava a terme el bloqueig continental decretat per Napoleó. Amb via lliure, l’exèrcit francès va entrar en territori espanyol i va conquerir les principals ciutats aprofitant les discòrdies internes i la feblesa de la família reial espanyola.

1. El motí d'Aranjuez i la Guerra del Francès

Mentre passava això ens trobem que el príncep hereu, Ferran, presidia un partit del que eren membres alta noblesa, clergues, il·lustrats tots ells contraris a la polítca que desenvolupava Manuel Godoy, a qui acusaven de ser partidari de Napoleó. Aquest grup va propiciar un aixecament popular que va aconseguir la dimissió de Godoy: El motí d'Aranjuez (18 de març de 1808). també es va pressionar per aconseguir que Carles IV abdiqués en el seu fill Ferran. Així doncs davant d’aquesta situació de conflicte reial, Napoleó es va oferir com a mediador i va convocar a Carles al rei Ferran VII a Baiona per intentar solucionar les desavinences. Va aconseguir que abdiquessin en nom del seu germà Josep I; és el que es coneix com a abdicacions de Baiona

Españoles: Vuestros Príncipes me han cedido todos sus derechos a la Corona de las Españas; yo no quiero reinar en vuestras provincias, pero quiero adquirir derechos eternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad (...)

Españoles: He hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y de las ciudades. Yo mismo quiero saber vuestros deseos y vuestras necesidades. Entonces depondré todos mis derechos y colocaré vuestra gloriosa Corona en las sienes de otro. Yo mismo, asegurandoos al mismo tiempo una Constitución que concilie la santa y saludable autoridad del Soberano con las libertades y privilegios del pueblo.

Baiona, 25 de maig de 1808

La població espanyola no va acceptar mai la presència francesa i es van aixecar contra l'invasor francès el 2 de maig de 1808 a Madrid i a partir d’aquí altres ciutats i regions espanyoles van seguir l’exemple madrileny. Aquest és l’inici de la Guerra del Francès.

Aquesta va ser una guerra d’alliberament en la que hi va participar gran part de la població espanyola (resistint el setge de les ciutats o lluitant activament en forma de guerrilles en el camp).

Durant d’aquesta època es van crear una mena de govern paral·lel les juntes provincials que s’encarregaven d’organitzar la resistència. Després de la victòria espanyola de Bailén (setembre de 1808) es va crear la Junta Suprema Central que va assumir la sobirania nacional es va fer càrrec del país i de la direcció de la guerra fins l’any 1810 en que es van convocar les Corts de Cadis i es va traspassar el poder a una regència que actuava en nom de Ferran VII

1. Paper de les Juntes

Va ser molt útil que en els primers abraonaments de la insurrecció es formés a cada província una junta separada(...)

De manera parella que el sentiment unànime de combatre l’estranger s’estenia un altre, no menys important, de necessitat de millora i de reforma. Tot i que aquest segon sentiment no es va deixar veure de manera tan clara i universal com el primer. Per sentir la necessitat de combatre l’estranger només calia ser espanyol i honrat, però adonar-se de la necessitat de reforma calia una saviesa més gran que la cabia en una nació que durant molts segles havia viscut en la intolerància política i religiosa. Tot i amb això, gairebé no va haver-hi cap proclama (...) que fes pensar que algú volia anar per altre camí.

Tuñón de Lara ( Dir): Historia de España.

Vol.XII, editorial Labor, Barcelona 1985. pag. 109

Durant la guerra hi van haver diverses batalles però l’aliança d'Espanya amb Anglaterra (1810) i els diversos fronts europeus que Tenia Napoleó va fer que mica en mica els espanyols anessin guanyant les batalles. El cop definitiu va ser la campanya napoleònica de Rússia va fer que les tropes angloespanyoles guanyessin als francesos a la Batalla d'Arapiles l’any 1812. L’any 1813 es va signar el Tractat de Valençay segons el qual Napoleó es comprometia a retirar les seves tropes d'Espanya i Ferran VII recuperava la corona.

Arran de tot el que passa a Espanya durant aquesta època, apareixen diferents opcions polítiques amb la intenció de reprendre el moviment reformista aturat durant la guerra del francès. Segons el mètode que defensaven per portar a terme les reformes podem trobar:

LIBERALS: molt influïts per la Revolució francesa. Demanaven la Sobirania Nacional, una constitució escrita, una societat estamental i la divisió de poders.

Format per intel·lectuals i la burgesia mitjana.

JOVELLANISTES: seguien el pensament de Melchor Gaspar de Jovellanos (il·lustrat espanyol). S’oposaven al domini napoleònic. Creien que s’havien de respectar les institucions tradicionals reprimides pel règim absolutista; els estaments tradicionals havien de formar uns corts capacitades per intervenir en la tasca legislativa i en el control del govern. Defensaven la independència del poder judicial i volien el retorn de Ferran VII com un rei semblant a l de la Gran Bretanya.

...