El socorro de los pobres, Juan Luís Vives

El socorro de los pobres, Juan Luís Vives

En el present comentari es farà referència a la pobresa de l’ Edat Mitjana. S’ha realitzat a partir de la lectura i posterior anàlisi del llibre ‘’ El socorro de los pobres’’ de Juan Luis Vives.

L’autor va néixer al 1492 en una família important del nucli jueu de comerciants i religiosos de València, però van haver de convertir-se al cristianisme per conservar les propietats i la vida. Als quinze anys Vives decideix estudiar a la Universitat de València, on més tard és va doctorar. Desprès de finalitzar els seus estudis, és va traslladar a Bèlgica, on va realitzar l’obra ‘’ El socorro de los pobres’’, en la que feia un anàlisi de la organització d’ajuda als pobres i proposava maneres de com s’havia de fer. Pretenia amb aquesta obra conscienciar a la població del problema social existent i trobar alguna solució al respecte.

Per tant, es considerava a Vives el precursor de la organització de serveis socials a Europa i de la intervenció de l’Estat en l’ajuda als necessitats. En la seva obra veiem tot tipus d’actituds representades: la crítica de l’autoritat, la preocupació per l’home, la tornada del pensament clàssic, l’atenció a la observació i experiència, la curiositat per a les novetats, la importància de la feina i del esperit productiu,...

Vives és un pensador profundament religiós, en tots els seus textos fa referència a aquest fet, com també a Déu, la mort, les malalties, etc. És també una de les figures més representatives del moviment humanista del renaixement.

Com ja hem dit aquest llibre tracta sobre la pobresa en l’Edat Mitjana, per això abans de començar seria interessant destacar com el diccionari general de la llengua catalana (Pompeu Fabra) defineix actualment pobresa: mancança o escassetat d’allò necessari per viure.

A continuació, veurem a Vives analitzant la evolució de la societat i de quina manera ho fa. En definitiva, veurem com funcionava aquell període històric, i podrem apreciar els canvis o igualtats en comparació amb la societat actual.

Podríem dividir la concepció de Vives sobre la pobresa en dues visions contraposades. D’una banda, té una visió de caràcter religiós que arrossega encara de l’Edat Mitjana, cosa que fa que vegi als pobres com una manera d’apropar-se a Déu. D’altra banda, tenim una visió de caràcter humanista. L’autor considera que la pobresa podria evitar-se amb diverses mesures preventives: ¨¡Cuanto menos necesaria seria la penalidad , si la previsión hubiera sido otra! Los viejos romanos proveian i miraban por sus ciudadanos de tal suerte, que ninguno tenia necesidad de mendigar¨ (Juan Luís Vives, Editorial Marsiega,1985). L’autor, estableix una divisió pròpia dels diferents col•lectius que trobem dintre de la pobresa: els pobres que ho són per necessitat, els que no gaudeixen

...