El tractat dels Pirineus i la partició de Catalunya

El tractat dels Pirineus i la partició de Catalunya

Eva Serra i Puig, historiadora, activista política catalana, fou considerada una investigadora i una de les figures més destacades de la historiografia de la Catalunya agrària i política dels segles XVI i XVII. Serra formava part de l’Institut d’Estudis Catalans

L’article s’inicia amb la una contextualització dels fets sociopolítics que van precedir el tractat dels pirineus, centre d’aquesta recensió. Entre els segles XVI i XVII, Felip II i Felip III eren els governants de l’Imperi Espanyol. La Cerdanya, el Conflent i Rosselló o conegut amb el nom de la Catalunya Nord a partir del segle XX, va ser un territori d’interès i confrontació entre la monarquia hispànica i francesa, cadascuna d’elles amb uns interessos.

D’una banda, França tenia la intenció d’allunyar els austres del territori de la seva

Corona. Els habsburgs tenien encaixonada la regió francesa per les delimitacions naturals del terreny. Com el Rin, els Alps i la serralada dels  Pirieneus que sempre havien estat espais retrobament i contacte.

El confrontament franco-hispànic a partir del 1635 al Rosselló, a causa de l’apropiació dels territoris d’Alsàcia i Lorena, els quals bloquejaven l’accés d’Espanya als Països Baixos, coneguda com la guerra oberta, que va donar lloc a diverses batalles. Entre elles, la coneguda setge de Salses de 1639, campanya on el poble català van ser important. En l’article hi ha nomenats diversos testimonis com ara Joan Guàrdia, Jeroni de Real i de Fontclara que expliquen els costos humans i monetaris de la guerra. Aquestes conseqüències van fer esclatar una revolta popular i política

Fou a partir de 1640, quan França va començar a interferir en la política espanyola fent costat a Catalunya en la Guerra dels Segadors. Un conflicte bèl·lic que va ser un punt d’inflexió en el Tractat dels Pirineus. Totes aquestes batalles i successos formen part de la Guerra dels Trenta Anys.

La Pau de Westfàlia o també coneguda com els Tractats de Münster foren uns tractats per posar pau entre totes les parts implicades en la guerra dels Trenta Anys. Per la part que tocava al territori català. Josep Fontanella, conseller en cap l’any 1640 i defensor del bàndol francès juntament amb el seu germà com a secretari, Francesc Fontanella, foren delegats a Münster per estar informats de la negociació que es duia a terme. Les accions dutes a terme per Josep no van ser ben vistes i va retornar a Barcelona. Segons Serra, Josep estava convençut que l’acció militar a Catalunya seria clau per negociar i que fins que Tarragona, Tortosa i Roses, ocupades per Felip IV de Castella, no seguessin recuperades militarment la pau no corria pressa (Serra, 2009).

El tractat dels Pirineus, que també va estar inclòs dins d’aquest tractat de pau de Westfàlia. La ciència que estudia els fets històrics passat, ha tractat de poca importància el Tractat dels Pirineus. Tot i això, Daniel Séré ho desmenteix en el seu recent treball.^[1] Aquest tractat no afectava només a les relacions entre les monarquies de França i Espanya del moment o únicament la geografia pirinenca.

L’aliança del rei de França amb Anglaterra va fer reprendre les negociacions per part de Mazarino, Hugues de Lionne i Luis de Haro. França va establir una frontera al seu favor amb els territoris del Rosselló, el Conflent i l’Alta Cerdanya. D’aquests fets, la monarquia hispànica no va ser tant neutral per recuperar el territori segons explica Núria Sales^[2]. França va intentar negociar amb la renuncia del Rosselló a canvi de l’herència Habsburg als Països Baixos i al Franc Comptat, inacceptable per part de Luis de Haro, que era la ma dreta del rei Felip IV i per tant obrava en representació d’aquest, va posar sobre la taula Arras i Perpinyà si França volia la pau.

...