Historia contemporania comparada ub (catalán)

L’essència mateixa de les societats humanes ha estat la desigualtat. Hem pogut

comprovar des de que disposem d’una eina analítica hem resolt que l’essència ha

sigut la desigualtat. Aquesta ha estat garantida per una estratificació social, ha sigut

el resultat d’unes relacions humanes, i per tant, de les persones. En clases, en

estaments, en moments històrics. És la relació entre explotats i explotadors. Si

aquesta realitat no es té en compte no es podrà fer-se al càrrec de res, ni al passat

ni a la contemporaneïtat.

ESTRATIFICACIÓ SOCIAL: Des del punt de vista de la història, parlem d’un ordre

jeràrquic que ordena dins d’una societat concreta, que estableix la desigual

distribució de béns, de drets i de prestigi. És a dir que els sistemes d’estratificació es

basen en situacions legals/estats democràtics, o en situacions d’uns privilegis que

s’adquireixen de maneres diverses, per coneixement, segons allò que s’ocupa en el

procés productiu com a les societats de classes, o s’adquireixen a través de

privilegis culturals. Acompanya aquest principi de modernitat que és la societat de

classes que alhora acompanya la contemporaneïtat. Vinculació econòmica, política i

cultural.

Segons el grup en el que neixes seràs classificat d’alguna o una altre manera

encara que de totes maneres és la mateixa religió la que ordena en castes. Són

procesos que han passat a la modernització, l’Estat és incapaç per acabar de deixar

les castes. Un element que organitza una jerarquia amb molt poder, és el gènere, és

una forma més d’estructurar jeràrquicament una societat i encara més que una

societat, dins de cada un dels estrats d’aquest ordre hi ha una jerarquia interna on el

punt de cada qual és el gènere. Quan s’investiguen les estratificacions socials hi ha

moltes confusions, que deriven sobre tot de l’error de definir les classes socials en

termes exclusivament vinculats a la comunió, si bé és cert que la determinació

classe social que connota la contemporaneïtat és una vinculació a classe social.

Si imaginem una situació amb realitats naturals, que significa que té una sola funció,

no té d’altres, tot igualitari, ja sigui proletari, burgés, esclau, el funcionament

sanguini d’un arbre és natural i Darwin ho va explicar com funcionava, els límits que

tenia, en aquest cas no. Burgès, proletari, teixidor, són funcions que són històriques,

neixen, s’estableixen i canvien per dir també que moren, o sovint són usades, fora

del temps que els hi donen. La burgesia és una funció de canvi que va tenir molta

força durant la revolució francesa per exemple. Ha comportat al llarg dels anys molts

canvis, moviments, revolucions socials i polítiques. Tenim diferents models de

moviments que comporten canvis, el model britànic, francés… Si entenem que la

burgesia o qualsevol classe social com un grup amb una comunitat d’activitats

relacionades amb el seu entorn veiem que la burgesia francesa té la funció de

destructora de l’antic règim i constructora del model liberal que porta al 1750. Si

portem aquest model a Castella, veiem que això no funciona. A Castella

precisament la burgesia durant la baixa edat mitjana és una base parasitaria de la

1

classe senyorial, retalla els canvis socials econòmics capitalistes i millora els canvis

polítics.

Per tant quan es diu històricament es la necessària separació de territoris de

contextos històrics i de fer caps a la conjuntura de la qual neix cada classe social.

No és una qüestió de ser correcte conceptualment, no és només això, quan es fan

les explicacions i els grans canvis de l’antic règim o del fet capitalista o dels

processos d’industrialització. Els models fracassen a la mínima que es comparen

entre ells, perquè encara que tinguin elements semblants sempre seran diferents i

tindran algun xoc. En el cas de la contemporaneïtat una estratificació jerarquica en

l'expressió més poderosa es el que denominem classe social i que aquesta classe

no és ni una cosa ni una categoria, és un arealitat historica i per tant un element

canviant i necessàriament vinculat a cada conjuntura històrica. Si ho mirem des de

aquesta perspectiva, paraules com menestral, burgès, proletari, obrera, tenen ple

sentit perquè si ho fem així només podem veure quina mena de relació

...